Tocs de queda a França, incloent-hi París, després dels aldarulls del cap de setmana
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
És la primera mesura de força que pren el govern de Sébastien Lecornu per mirar de recuperar el control, que per ara descarta decretar l'estat d'urgència.
A París, s'ha decretat el toc de queda al districte de les Halles i la plaça de la República de les 23.00 a les 6.00 de dimarts. També s'ha establert la prohibició de manifestar-se a partir de les 20.00, a aquesta i altres zones de la ciutat: l'avinguda dels Camps Elisis i els voltants de l'Elisi (seu de la presidència), Matignon (residència de Sébastien Lecornu), el ministeri de l'Interior, l'Assemblea Nacional, el Senat, la plaça de la Borsa, la de la Bastilla, la d'Itàlia i les estacions de París.
A Niça i Lió, el toc de queda afecta els menors a partir de les 21.00 i fins a les 6.00 de dimarts.
Al departament del Nord, Lilla, i a tres municipis més —Douai, Denain i Wattignies—, les restriccions acordades entre el Ministeri de l'Interior i els alcaldes són de les 20.00 hores d'aquest dilluns fins a les 6.00 de dimarts, en zones localitzades, segons ha especificat la prefectura del Nord.
A Denain, l'alcaldessa, que diumenge ja va decretar el toc de queda fins diumenge vinent, aquest dilluns ha modificat l'ordre, que ha limitat també a certes zones del centre i només a menors que no vagin acompanyats d'un tutor legal o un adult autoritzat.
A Coulaines, una ciutat de 8.000 habitants a prop de Le Mans, l'alcalde ha fet l'anunci a Facebook del toc de queda "als menors que surtin sols", a partir de les 23.00 de dilluns.
El prefecte de la regió de Guadalupe també va instituir diumenge un toc de queda per a menors als municipis de Pointe-à-Pitre i Les Abymes.
Alhora que s'han anat coneixent aquestes mesures ja han aparegut veus pròximes a les forces de seguretat i de les forces locals, que diuen que no hi ha prou afectius per fer aquest control. De fet, a la plaça de la República, tot i la prohibició, diversos grups l'han desafiat amb la seva presència a la plaça aquest vespre vigilats de prop per la policia.
Aquesta tarda, a París, un grup d'estudiants han bloquejat l'entrada als visitants al museu de Louvre, als quals informaven de les raons de la protesta amb fullets en diverses llengües.
"Resposta penal massiva" contra els saquejadors
Pel que fa als fets de dissabte, el primer ministre ha dit que està posant en marxa "una resposta penal massiva" per identificar els responsables dels aldarulls i dels saquejos a establiments comercials.
Segons el ministre de Comerç, Serge Papin, van ser "almenys uns 3.000" arreu de França, i ha anunciat "un fons de suport" perquè els propietaris puguin tornar a obrir tan aviat com es pugui.
També un pla d'atur parcial per als treballadors d'aquests comerços que es farà càrrec del 100% de la cobertura. La Federació del Comerç i la Distribució calcula que les pèrdues són de "centenars de milions d'euros".
També s'ha anunciat la creació d'un fons d'emergència per finançar la reconstrucció de les instal·lacions públiques destruïdes. L'alcalde de Llemotges, Guillaume Guérin, es queixava aquest dilluns de la desprotecció policial que no va aturar els vàndals que van acabar cremant l'edifici de l'ajuntament.
Estic molt enfadat perquè això es podria haver evitat. Quan els manifestants van arribar a l'Ajuntament, no estava protegit per cap policia nacional.
La Fiscalia Antiterrorista estudia si assumeix la investigació de l'incendi de l'ajuntament de Llemotges, segons ha dit el ministre de Justícia, Gérald Darmanin, en declaracions a la televisió TF1. Lecornu ha anunciat que divendres visitarà Llemotges.
Darmanin ha assenyalat que ho faran si troben evidències que "individus d'extrema esquerra van organitzar de manera evident la destrucció" d'aquest edifici del segle XIX que, segons el ministre, va provocar "una emoció semblant a la de l'incendi de Notre-Dame".
El govern també ha exigit la retirada dels anuncis per a la revenda d'articles saquejats en plataformes com Vinted, Amazon, eBay, Leboncoin, Meta i TikTok, on s'ha detectat que s'estaven revenent molts d'aquests articles robats.
Macron demana "nous mètodes d'actuació"
D'altra banda, el president del país, Emmanuel Macron, ha rebutjat la dimissió del ministre de l'Interior, Laurent Nuñez, que l'havia presentada aquest diumenge, però Macron l'ha mantingut al càrrec per "la necessitat de mantenir el comandament de les forces de seguretat en el context actual".
Ho ha fet públic la presidència de la República Francesa aquest dilluns, afegint que Macron ha encarregat a Núñez que apliqui "com més aviat millor nous mètodes d'actuació sobre el terreny".
En el comunicat amb el qual han anunciat la continuïtat del ministre, s'afirma que Macron reclama transparència sobre els errors de previsió i d'intel·ligència que han contribuït a les destrosses.
El president francès ha comparegut aquest diumenge a la nit per televisió afirmant que sentia "ràbia i vergonya" per la violència desfermada als carrers, i també ha demanat no confondre les "exigències legítimes" dels manifestants amb l'acció dels "que han destruït i saquejat".
Macron també ha encarregat al primer ministre, Sébastien Lecornu, que es reunís amb "estudiants, professors", patronals i sindicats per buscar solucions, amb la mirada posada a dissabte que ve, quan ja hi ha convocada una nova onada general de protestes per part del moviment dels armilles grogues.
Macron vol evitar que la crisi de seguretat s'enquisti i s'afegeixi a la crisi econòmica i social que ja pateix el país. Algunes veus, com la de l'alcalde socialista de París, Emmanuel Grégoire, exigeixen una resposta política.
Els esvalotadors s'infiltren a les manifestacions. Assegurem-nos que la gent senti menys necessitat de manifestar-se perquè se sent més escoltada i vegi que les seves demandes seran satisfetes. Llavors els agitadors ja no es podran infiltrar.
Abans de l'anunci dels tocs de queda parcials a algunes ciutats, l'Ajuntament de Marsella s'ha avançat i ha prohibit les manifestacions i les concentracions al carrer entre el migdia i les 8 del vespre d'aquest dilluns. Precisament, dilluns a la nit el ministre Nuñez s'ha desplaçat a Marsella per trobar-se amb l'alcalde.
El president Macron, però, no és a França: aquest dilluns ha anat a Kuwait en una gira anunciada dimecres passat que passarà també per Bahrain, Qatar i els Emirats Àrabs, oficialment per tractar sobre la crisi a l'estret d'Ormuz.
Dimissió demanada per alguns alcaldes
Diversos alcaldes i ajuntaments, entre els quals els de París, Marsella i Llemotges, molt castigats per la violència posterior a les manifestacions, havien demanat aquest diumenge la dimissió del ministre Nuñez.
He presentat la meva dimissió perquè soc responsable de tot el que ha passat.
Aquest dilluns, en una entrevista a France Inter, després que Macron no acceptés la seva dimissió, ha dit que "ara el que cal és que no torni a passar".
No obstant, Nuñez ha admès que la participació en les manifestacions de dissabte va ser "clarament superior" a les seves previsions, i també que el desplegament policial va ser "asimètric", i la situació va ser "extremament difícil de gestionar", ha dit.
Hi ha hagut excessos greus. En certes situacions hi ha hagut una asimetria que ha fet que vàndals s'hagin dispersat en grups, extremament agressius, que han atacat comerços, que han esclatat a les ciutats i que efectivament ha estat extremament difícil de gestionar.
De tota manera, tot i que ha dit que havien previst uns 200.000 manifestants, i n'hi va haver més de 500.000, ha afirmat que es van mobilitzar tots els policies i altres cossos de seguretat disponibles, uns 60.000.
El fracàs es deu en part a una manca de previsió pel que fa als recursos disponibles, sabent que vam desplegar totes les forces mòbils disponibles al territori.
També ha admès que "és probable que s'hagi subestimat el nombre de vàndals i saquejadors, i també la presència d'activistes d'extrema esquerra".
Sébastien Lecornu també va acusar el "moviment d'extrema esquerra" de voler sembrar "un desordre profund".
Dimarts passat el govern francès va assegurar que les mobilitzacions d'estudiants estaven perdent força i va vaticinar que en les convocades per a aquest dissabte, ja en període de vacances escolars, el moviment s'hauria començat a desinflar.
"Incompetència total" del govern, segons l'oposició
Mentre el govern de Lecornu atribueix la violència als manifestants i a La França Insubmisa, el líder d'aquest partit d'esquerra radical, Jean-Luc Mélenchon, ha acusat Nuñez i el seu equip d'"incompetència total".
La resta de l'oposició també ha apuntat al govern de Macron: el socialdemòcrata Raphaël Glucksmann ha lamentat la "impotència" de Macron, i Jordan Bardella, de Reagrupament Nacional, ha afirmat que "el govern ha abandonat completament les seves responsabilitats."
Aquesta crisi, originada per les manifestacions dels estudiants de secundària, arriba només mig any abans de les eleccions presidencials i quan la candidata de Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, lidera les enquestes.
És un moment, a més, que França, que és la segona economia més gran de la UE, només per darrere d'Alemanya, està sota la vigilància dels mercats financers, a causa de l'enorme deute que arrossega.
