Saltar al conteníu

Llingües nilótiques meridionales

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Llingües nilótiques meridionales
Distribución xeográfica África oriental
Países Bandera de Kenia Kenia
Bandera d'Uganda Uganda
Bandera de Tanzania Tanzania
Filiación xenética

Nilo-saḥarianu
  Sudánicu oriental
    Kir-Abbaia
      Nilóticu

        Nilóticu mer.
Códigu Glottolog sout2830
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Les llingües nilótiques meridionales son un grupu de llingües nilótiques, falaes por dellos pueblos nilóticos ente los que tán los kalenjin, los tatoga.

Clasificación

[editar | editar la fonte]

Les llingües nilótiques occidentales estrémense convencionalmente en dos grupos:

  • Kalenjinː
    • Grupu elgonː kupsabiny (sebei), sabaot
    • Grupu nandi-markwetaː aramanik, endo (maraket), kalenjin-nandi, kisankasa, mediak, mosiro, tugen.
    • Otresː okiek, pökoot (pakot, suk), terik

Grupu nandi-markwetaː

  • Tatoga: Datooga, Omotik.

Antes de la clasificación de Joseph Greenberg de les llingües africanes estes llingües clasificábense dientro de la familia nilo-camítica, güei considerada obsoleta como clasificación. Ello ye que esisten interesantes diferencies ente estes llingües y les que orixinalmente denomináronse "nilótiques" (agora nilóticu occidental. Polo que respecta a les formes pronominales la diferencia ente la caña occidental y les otres cañes meridional y oriental (consideraes primeramente nilo-camítiques): les cañes meridional y oriental tienen formes especiales na inflexón de persona que nun apaecen na caña occidental. Otru puntu en que difieren ye l'orde básicu (VSO predominante nel grupu oriental y meridional; y SVO nel grupu occidental).

Comparanza léxica

[editar | editar la fonte]

Los numberales en distintes llingües nilótiques meridionales son:[1]

GLOSA Elgon Nandi-Markweta Pökoot Tatoga PROTO-
NILÓTICU Mer.
SebeiSabaotEndoKalenjin
(nandi)
Datooga
'1'akɛ́ːŋkɛaɡɛ́ːŋgɛɒ́kɔ́ːŋɔakɛ̀ːŋkɛàkɔ́ɔ́ŋkɔ̀ʔàɡi*a-kɛːŋ-
'2'ɑréːɲɑyéːŋərèːɲáɛ̂ːŋòdë̀ë̀ŋíyèeɲa*a-reːŋ
'3'sómoksómoksómóksómòksä́mä́ksàmàgu*sɔmɔk
'4'aŋwánaŋwánɒ́ŋwɒ̀náŋwànàŋwânʔàŋwàn*a-ŋwan
'5'múːtmúːtmùːtmûːtmúutmùuti*muut-
'6'5 ɑk 1lɔ́5 ŋɡɔ́ 1làh*lɑh
'7'5 ɑk 2tɪ́saptɪ́sɔ́ptísap5 ŋgɔ́ 2isbwà*tisɑp
'8'5 ɑk 3sɪsɪ́ːtsisíːtsisíːt5 ŋgɔ́ 3sìss*sisiːt
'9'5 ɑk 4sɑ́kɑːlsɔkɔ̀ːlsókôːl5 ŋgɔ́ 4ʃàgèeʃʃ*sɑkɑːl
'10'támántámántɒmɒntámantámàndàmáná*taman

Referencies

[editar | editar la fonte]

Bibliografía

[editar | editar la fonte]