Àlope
| Per a altres significats, vegeu «Àlope (Tessàlia)». |
| Tipus | personatge de la mitologia grega |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Parella | Posidó |
| Pare | Cercíon |
| Fills | Hipotoont |
Segons la mitologia grega, Àlope (en grec antic: Ἀλοπή) va ser una filla de Cercíon, un bandoler que regnava a Eleusis.[1][2]
Estimada per Posidó, va tenir un fill del déu sense que ho sabés el seu pare. Per amagar-lo de la crueltat del pare, va ordenar a la seva mainadera que abandonés l'infant al bosc. Una euga (animal consagrat a Posidó), va alletar la criatura. Un pastor, que buscava l'euga, la va trobar i la va recollir, però un altre pastor la va reclamar per ell. El primer es va quedar els bolquers, que eren molt rics, i li va donar el nen. L'altre, indignat, es va anar a queixar al rei, Cercíon, que, quan va veure la roba, va sospitar de la seva filla. Va obligar a la mainadera a explicar la història, i esverada ho va dir tot. Va tancar Àlope fins a la mort, i el nen va ser abandonat una altra vegada al bosc. Una altra euga va córrer a alletar-lo i un altre pastor el va tornar a recollir, i li va posar de nom d'Hipotoont. Més endavant, Hipotoont va ser l'epònim dels Hipotoont, un dem de l'àtica. Quan Teseu va matar Cercíon, va anar a veure l'heroi per reclamar-li el regne, i Teseu li va cedir, perquè sabia que era fill de Posidó.[1]
Àlope va ser convertida en font per Posidó després de la seva mort.[2][1]
Mitologia
[modifica]Posidó, sota la forma d'un blauet, va seduir Àlope, la seva néta, per mitjà de Cerció. D'aquesta unió va néixer Hipotòon. Àlope va abandonar el nounat perquè morís d'exposició als elements, però una euga que passava pel lloc el va alletar fins que fou trobat per uns pastors, que es van disputar la possessió dels magnífics vestits reials amb què anava embolcallat. El cas fou portat davant de Cerció, que, en reconèixer per la roba de qui era fill el nen, va ordenar que Àlope fos empresonada per ser executada i que el seu fill fos abandonat novament. Tanmateix, l'infant fou alimentat i trobat de la mateixa manera que la primera vegada, i els pastors li van posar el nom d'Hipòtoon. Finalment, Posidó va transformar el cos d'Àlope en una font que portava el seu mateix nom.
Es creia que la ciutat d'Àlope, a l'antiga Tessàlia, havia pres el nom d'ella, tot i que Filònides esmenta una altra Àlope com a filla d'Àctor. A la carretera entre Eleusis i Mègara hi havia un monument dedicat a Àlope, al lloc on, segons la tradició, havia estat morta pel seu pare.
Referències
[modifica]- 1 2 3 Gai Juli Higí. Faules, 187
- 1 2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 26. ISBN 978-84-96061-97-2.