Aeque principaliter
Aeque principaliter ('igualment important') és un terme llatí emprat generalment per l'Església Catòlica Romana per a indicar una unió de dues o més diòcesis en la qual -per evitar qüestions de preeminència- totes les diòcesis reben la mateixa importància. Aquest tipus d'unions són semblants a les unions in persona episcopi.[1]
L'expressió s'utilitza també per referir-se a les monarquies compostes. En aquest cas, es basa en la igualtat de totes les parts que s'han unit en una única persona: el sobirà. Garanteix la diversitat de regnes, principats i comtats, i els seus respectius ordenaments jurídics. Com a resultat, el poder del monarca no és el mateix en cadascun dels territoris on és sobirà, ja que està regulat per les lleis pròpies de cada estat. En una monarquia composta el monarca ostenta els títols parcials i acumulatius de les diferents entitats polítiques. Aquest tipus d'unió s'oposa a la aeque accessorie, basada en l'adhesió d'entitats polítiques quedant subordinades a una dominant. La Corona d'Aragó i la Monarquia Hispànica van ser monarquies compostes formades a través del principi aeque principaliter.[2][3]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «Definició de "Aeque principaliter"».
- ↑ «Denominacions Corona d'Aragó.pdf». [Consulta: 29 desembre 2025].
- ↑ «Monarquies compostes en època moderna.pdf». [Consulta: 29 desembre 2025].
