Vés al contingut

Alejandro Dolina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient.
Podeu col·laborar-hi si coneixeu prou la llengua d'origen. Comproveu en la pàgina de discussió si ja s'ha comentat aquest problema. En cas contrari podeu iniciar un fil de discussió per consultar com es pot millorar. Elimineu aquest avís si creieu que està solucionat sense objeccions en la discussió.
Plantilla:Infotaula personaAlejandro Dolina
Imatge
(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 maig 1944 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Morse (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópresentador de televisió, actor de televisió, compositor, guionista de televisió, guionista de cinema, actor de cinema, escriptor, poeta, locutor de ràdio, actor de veu Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0231052 FilmAffinity (persona): 428923311 Musicbrainz: 287970f4-e1f3-44ff-ac29-4049767ae338 Goodreads (autor): 134743
Facebook: negrodolina X: negrodolina Modifica el valor a Wikidata

Alejandro Ricardo Dolina (Morse, Província de Buenos Aires, 20 de maig de 1944)[1] és un escriptor, músic, conductor de ràdio, de televisió, filòsof i actor argentí. Va dur a terme estudis de dret, música, lletres i història. És principalment conegut dins i fora del seu país per les seves obres literàries i el seu clàssic programa de ràdio La venganza será terrible.

Biografia

[modifica]

Infància i joventut

[modifica]

Dolina va néixer a Morse,[1][2] vora de Baigorrita, a la província de Buenos Aires, i va passar la primera infantesa a Caseros (Gran Buenos Aires). La seva mare, Delfa Virginia Colombo (1922-1994), era mestra.[3][4] El seu pare, Alejandro Antonio "El Bebe" Dolina, era el comptable de Plavinil Argentina, empresa de materials plàstics.[5]

Va estudiar el batxillerat al Colegio Nacional Nicolás Avellaneda.[6][7] Va estudiar música i literatura des de la joventut. Va tenir diverses ocupacions. Se sap que va ser operari d'ENTEL[8] i estudiant de Dret.

Als 22 anys va abandonar la carrera de Dret i va estar aturat. En una festa va conèixer a Manuel Evequoz qui, interessat per la fina intel·ligència i l'humor de Dolina, va travar amistat i li va aconseguir treball en una agència publicitària. Això va significar la seva introducció en els mitjans de comunicació i el descobriment de la seva vocació en l'ambient. Dolina va ser un gran amic de Evequoz i en ell està inspirat el seu personatge Manuel Mandeb. Evequoz pertanyia a Montoneros, va ser segrestat durant la dictadura de 1976 i des de llavors es troba desaparegut. El personatge va ser creat mentre Evequoz vivia. Tanmateix, els seus textos serien publicats en la dècada següent.

Des de la seva joventut va ser aficionat al tango, a la filosofia i la literatura. La dona té un rol fonamental en el seu discurs i se li atribueix la frase «tot el que faig ho faig per “levantar minas” (lligar amb noies)». La frase en veritat no li pertany, sinó que la hi va escoltar a Mario Mactas, qui al seu torn diu haver-la sentit d'Alejandro Saint Germain.[9] Dolina reprèn aquesta afirmació a la seva obra Lo que me costó el amor de Laura (1998): «S'ha dit que l'home fa tot el que fa amb l'única fi d'enamorar dones».[10]

Publicitat i gràfica

[modifica]

A principis de la dècada de 1970, Dolina va iniciar la seva carrera en publicitat i va escriure articles per Satiricón, una revista que, per mitjà de l'humor, comentava temes de la política, societat i estil de vida del moment. Durant aquest període va treballar amb Carlos Trillo, qui també es dedicava a la publicitat i es convertiria després en un reeixit guionista d'historietes.

En 1978, després que la revista Satiricón fos clausurada per la Junta Militar que governava el país, Dolina va començar a escriure per a la revista Humor. Durant aquests anys, Dolina es va dedicar a escriure sobre l'honor, l'amor, l'amistat i fins va crear una certa mitologia centrada en personatges com l'Àngel Gris de Flores, l'escriptor fictici Manuel Mandeb i altres. Aquestes històries van ser publicades en el llibre Crónicas del Ángel Gris el 1987 i més tard transformades en un musical. Aquests personatges apareixerien en diversos dels seus llibres posteriors.

En 2011 va ser una de les veus de les peces publicitàries del Banco Provincia.

Ràdio

[modifica]

En 1975 va fer les seves primeres participacions radials en Mañanitas nocturnas, programa de Carlos Ulanovsky i Mario Mactas que es va transmetre per Radio Mitre. Interpretava a un periodista anomenat Gómez. Allí va aparèixer per primera vegada el personatge del Sordo Gancé, un músic improvisat, present fins avui en les emissions de La venganza será terrible.

« "Feia l'equip immòbil, un periodista que caminava pel món cobrint notícies, molt malament". En aquell cicle, va sorgir el personatge del Sordo Gancé. "Sempre tocava la mateixa cançó: Milonga sentimental —recorda Dolina— i el feien fora a cops de peu".[11] »

El 2 d'abril de 1985 Dolina debutà en radio al conduïr un programa que se emitía por Radio El Mundo, Demasiado tarde para lágrimas, al costat d'Adolfo Castelo i Guillermo Stronati. Sota el mateix nom, el programa es va traslladar en 1989 a Radio Rivadavia i, breument, durant 1991 (a penes un mes) a LRA Radio Nacional. Després va passar a la ràdio Radio La Red, canviant el seu nom per El ombligo del mundo. Durant 1993 va continuar a FM Tango batejat, per motius contractuals, com La venganza será terrible, arribant a Radio Continental (1994-2000 i 2002-2006), i Radio Del Plata, on es va transmetre només durant 2001 mentrestant, a la mateixa hora, Ràdio Continental emetia programes gravats de temporades anteriors. A la fi de 2006, el programa es va traslladar a Ràdio 10, on romandria fins a fins de 2009. Des de febrer de 2010 a desembre de 2011 es va emetre per LRA Radio Nacional, amb Patricio Barton totes les nits, i Gabriel Schultz i Jorge Dorio en forma alternada. A partir de gener de 2012 el programa s'emet, ja sense Schultz, per Radio del Plata en dúplex amb Encuentro. Pel seu treball en aquest programa Dolina va guanyar, en 1991, el Premi Konex al millor conductor.

El seu programa de ràdio va ser líder en la seva franja horària des del primer any d'emissions, amb una encesa superior a la meitat dels radio escoltes de tot el país. Considerat ja un clàssic de la radiofonia del Riu de la Plata, sol fer presentacions en viu del programa fins i tot fora de la Ciutat de Buenos Aires. Una de les últimes funcions de 2012 es va dur a terme en el excinema de Burzaco, on la gent del partit d'Almirante Brown i dels partits limítrofs va omplir el recinte i en finalitzar l'esdeveniment el va ovacionar dempeus. La seva labor diària és tant una invitació a la història i la literatura com al surrealisme. Aconsegueix fer prosa tant d'un fragment de la Odissea com d'un decàleg de consells per a llevar millor les taques de la roba. La seva capacitat d'improvisació com a narrador, actor i músic sorprèn dia a dia. Al març de 2013, va realitzar un programa especial des del Centre Cultural de la Memòria Haroldo Conti, on hi havia l'ex Escola de Mecànica de l'Armada.

Al setembre de 2016, renuncia a Radio Del Plata i Dolina va assegurar que La venganza será terrible tornaria en una altra emissora. Des del 16 de setembre d'aquest any s'emet el programa per Radio AM 750[12] en el seu horari habitual de la mitjanit[13][14] i a les 20, en el qual es repeteix el programa de la mitjanit anterior, denominat La Venganza, el eterno retorno de las ocho.[15]

A l'agost de 2024, el canal de stream argentí Blender va anunciar per les seves xarxes que La venganza será terrible s'emetrà en viu tots els dilluns.[16]

Literatura

[modifica]

Després de Crónicas del Ángel Gris (1988), el seu llibre més reeixit fins al moment, va publicar El libro del fantasma (1999), Bar del Infierno (2005) (col·leccions de contes), Cartas marcadas (2012) (la seva primera novel·la) i Notas al pie (la seva segona novel·la) (2021). En aquests treballs aborda temes històrics, filosòfics i costumistes. De clara influència borgeana, alterna la literatura fantàstica (històries d'àngels, dimonis, metamorfosis i miracles), l'assaig («Bovarismo descendente» a El libro del fantasma; «El otro infierno» a Bar del Infierno, entre altres) i el relat històric («Elisa Brown», «Saint Germain», etcétera).

Música

[modifica]

Dolina és cantor i compositor. En els seus programes de ràdio i televisió sempre va incloure segments musicals. En 1990 va adaptar les Crónicas i va presentar la comèdia musical El barrio del Ángel Gris. Va rebre per ella el premi Argentores. En 1998, va gravar la seva opereta Lo que me costó el amor de Laura al costat de Mercedes Sosa, Sandro, Joan Manuel Serrat i Ernesto Sabato, entre altres. El 2002, va adaptar alguns dels seus vells radioteatres i va gravar Radiocine. El 2004 va editar el CD Tangos del Bar del Infierno.

Televisió

[modifica]

Va protagonitzar dos programes: La barra de Dolina (1989 per Canal 11, 1990 per ATC) i Bar del Infierno (2003, Canal 7). A més va participar del programa Fuga de cerebros emès cap a 1991 pel llavors canal ATC, al costat de Lalo Mir, Elizabeth Vernaci i Manuel Wirzt.

Es va emetre en 2011 pel senyal del Canal Encuentro i després per la Televisión Pública el documental fictici Recordando el show de Alejandro Molina, escrit i protagonitzat per Dolina sota la direcció de Juan José Campanella. Aquesta sèrie de tretze capítols de mitja hora va comptar amb la participació de Ale i Martín Dolina, Patricio Barton, Gillespi, Coco Silly, Gabriel Rolón i Manuel Moreira, entre altres.

Obra resumida

[modifica]
Dolina durant la inauguració de la plaza del Ángel Gris, Buenos Aires, 2010.

Novel·la

[modifica]

Relata

[modifica]

Discografia

[modifica]

Teatre

[modifica]
  • 1990: El barrio del Ángel Gris
  • 1991: Teatro de medianoche
  • 2004: Bar del Infierno
  • 2025: La noche extraviada o los libretistas del mundo[17]

Ràdio

[modifica]

Televisió

[modifica]

Cinema

[modifica]

Premis

[modifica]

En 2001 va obtenir el nomenament de Ciutadà Il·lustre de la Ciutat de Buenos Aires. Així mateix, en 2003 va ser declarat visitant il·lustre de la ciutat de Montevideo, Uruguai.

L'11 d'agost de 2014, a la cantonada de Curapaligüe i Sabattini a Caseros, s'inaugura el "Paseo del Ángel Gris" en el seu honor.

El 18 d'octubre de 2014 la Universitat Nacional de San Juan, a través del seu rector i president del Consell Superior, Oscar Nasisi, va aprovar l'atorgament del títol doctor honoris causa a Alejandro Dolina.[21]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «Alejandro Dolina: el verdadero inventor del “che pibe”, la necesidad de tener maestros y por qué cantar es lo que lo hace “más dichoso”» (en castellà), 06-07-2024. [Consulta: 7 juliol 2024].
  2. ↑ Declaracions d'Alejandro Dolina al seu programa del 7 de juliol de 2009: «Mi madre viajó a Baigorrita para dar a luz, pero la partera estaba en Morse [...] Me anotaron en el registro civil de Baigorrita, pero pusieron mal el día, el año y el lugar de nacimiento».
  3. ↑ Declaracions en el seu propi programa del 15 al 16 de març de 2011.
  4. ↑ [Enllaç no actiu]
  5. ↑ pedrogreco_. «Ser leyenda | Un perfil de Alejandro dolina» (en castellà), 20-05-2025. [Consulta: 21 maig 2025].
  6. ↑ Clarín, Redacción. «“Los morfones son, en general, egoístas en la vida”» (en castellà), 15-03-2006. [Consulta: 13 juny 2025].
  7. ↑ Guzmán, Pedro. «Escritor Alejandro Dolina, un vengador con alma noble: "La desigualdad me da más miedo que el desorden"» (en castellà), 18-07-2022. [Consulta: 13 juny 2025].
  8. ↑ Solapa de Crónicas del Ángel Gris. Buenos Aires: Ediciones de la Urraca, 1987.
  9. ↑ Recorte de audio de La venganza será terrible
  10. ↑ Lo que me costó el amor de Laura. Buenos Aires: Colihue, 1998.
  11. ↑ Clarín. «Risa de Noche», 29-03-2002. [Consulta: 8 setembre 2016].[Enllaç no actiu]
  12. ↑ Cultura & Espectaculos: “En los contenidos, la radio está mejor que otros medios”. Entevista a Dolina por Emanuel Respighi 11-9-2016, Página/12
  13. ↑ El Observador. «Alejandro Dolina cambia de radio por "falta de pago"», 08-09-2016. [Consulta: 8 setembre 2016].
  14. ↑ El País. «Dolina dejó Radio del Plata porque no le pagaban», 08-09-2016. [Consulta: 8 setembre 2016].
  15. ↑ «“Son recuerdos falsos que a lo mejor dan algunas pistas”».
  16. ↑ «Instagram». [Consulta: 8 agost 2024].
  17. ↑ «Alejandro Dolina se sube a un escenario y no es para hacer radio» (en castellà), 07-08-2025. [Consulta: 28 octubre 2025].
  18. ↑ Página|12. «Alejandro Dolina ganó el Martín Fierro de Oro: "La venganza será terrible" y una historia de fidelidad con sus oyentes | Se llevó tres premios» (en castellà), 02-10-2022. [Consulta: 31 octubre 2023].
  19. ↑ [enllaç sense format] http://www.pagina12.com.ar/diario/suplementos/espectaculos/12-28605-2013-05-10.html
  20. ↑ Página|12. «Alejandro Dolina ganó el Premio Ondas Internacional de Radio 2025 | Conductor de "La Venganza Será Terrible" en la 750» (en castellà), 28-10-2025. [Consulta: 28 octubre 2025].
  21. ↑ [enllaç sense format] http://www.diariolaprovinciasj.com/educacion/2014/10/16/unsj-otorgara-doctor-honoris-causa-alejandro-dolina-20376.html
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alejandro_Dolina&oldid=38732525»