Vés al contingut

Angelo Sormani

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Angelo Benedicto Sormani)
Plantilla:Infotaula personaAngelo Sormani
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 juliol 1939 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Jaú (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Alçada182 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes78 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista (–1976), entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Activitat1961 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaBrasil Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
– Ascoli Calcio 1898
1958–1961 Santos FC
1961–1963 AC Mantova 64(29)
1963–1964 AS Roma 25(6)
1964–1965 UC Sampdoria 30(2)
1965–1970 AC Milan 137(45)
1970–1972 SSC Napoli 53(7)
1972–1973 ACF Fiorentina 9(0)
1973–1976 Vicenza Calcio 57(12)
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades
1962–1963   Itàlia 7(2)
Participà en
1962Mundial de Futbol 1962 Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAdolfo Sormani Modifica el valor a Wikidata
FIFA: 58273 UEFA: 75846 Modifica el valor a Wikidata

Angelo Sormani (Jaú, 3 de juliol de 1939) és un exentrenador i futbolista italià nascut al Brasil, que jugava com a davanter; era capaç de jugar a qualsevol lloc de la primera línia, com a davanter centre, així com en un rol de migcampista ofensiu, o també com a extrem a la banda dreta. Nascut al Brasil, va representar la selecció italiana a la Copa del Món de la FIFA de 1962. Tot i que li faltava velocitat, era un jugador físicament fort, creatiu i intel·ligent amb una excel·lent habilitat tècnica; al llarg de la seva carrera, va ser conegut per la seva versatilitat tàctica, potència i determinació, així com per la seva capacitat per participar i iniciar jugades d'atac a causa de la seva habilitat de passada.[1][2] Després de la seva retirada, també va treballar com a entrenador de futbol, entrenant dos clubs on havia jugat anteriorment: la Roma i el Nàpols.[1]

Carrera de club

[modifica]

Abans de traslladar-se a Itàlia per jugar a la Serie A, on passaria la major part de la seva vida professional, Sormani va començar la seva carrera al club del seu país natal, el Brasil, on inicialment va jugar al Santos FC; inicialment va ser utilitzat com a davanter suplent de Pelé, però malgrat aquesta limitació, va poder passar a l'onze titular gràcies a la seva versatilitat i la seva capacitat d'adaptar-se a qualsevol posició de la línia davantera.[1]

Després de traslladar-se a Itàlia, Sormani va debutar a la Serie A amb l'AC Mantova el 1961, passant dues temporades amb el club (1961-63), on va mostrar el seu talent i potencial, guanyant-se el sobrenom de "el Pelé blanc". Posteriorment, va atreure l'atenció de clubs més grans, i va fitxar per l'AS Roma per a la temporada 1963-64, per un rècord mundial en aquell moment de 500 milions de lires el 1963, a més de 250 milions més, incloent-hi el valor dels tres jugadors que el Mantova va rebre de la Roma a canvi: Torbjörn Jonsson, Elvio Salvori i Karl-Heinz Schnellinger. Durant l'única temporada que va passar amb el club de la capital, va guanyar la Coppa Italia, tot i que no va poder mostrar de manera consistent el talent que havia demostrat mentre jugava al Mantova. Després d'una temporada difícil, Sormani va passar la temporada 1964-65 amb l'UC Sampdoria, on també va tenir dificultats, abans de passar a l'AC Milan el 1965, on va prosperar i va aconseguir un èxit nacional i internacional notable. Durant la seva estada al Milan, finalment va desenvolupar el seu potencial i es va establir com un dels millors jugadors de la lliga, guanyant el títol de la Sèrie A de 1967-68, la Coppa Italia durant la temporada 1966-67, la Recopa d'Europa de 1967-68, la Copa d'Europa de 1968-69 i la Copa Intercontinental de 1969.[1] Va jugar com a titular, i va marcar un gol, a la Final de la Copa d'Europa de 1969 que l'AC Milan va guanyar contra l'AFC Ajax per 4-1 a la pròrroga, a l'Estadi Santiago Bernabéu.[3][4]

Després de la seva reeixida etapa amb el Milan, el 1970, va fitxar pel SSC Napoli durant dues temporades, abans de passar la temporada 1972-73 amb la Fiorentina. Va fitxar pel Vicenza Calcio el 1973, on va passar tres temporades, abans d'acabar la seva carrera el 1976.[1]

Carrera internacional

[modifica]

Nascut al Brasil, Sormani va jugar set partits i va marcar dos gols amb la selecció italiana entre el 1962 i el 1963,[5] després d'obtenir la ciutadania italiana a causa dels seus orígens italians (nét d'emigrants de Garfagnana (avis paterns) i de Polesine (avis materns));[1][6] va representar Itàlia a la Copa del Món de la FIFA de 1962 a Xile, on van ser eliminats a la primera ronda.[7]

Palmarès

[modifica]

Roma[1]

Milà[1]

Individual

  • Saló de la Fama de l'AC Milan[2]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 4 5 6 7 8 «Angelo Sormani» (en italià). Storie di Calcio. [Consulta: 18 gener 2015].
  2. 1 2 «A.C. Milan Hall of Fame: Angelo Sormani». A.C. Milan. [Consulta: 13 maig 2017].
  3. ↑ «Il mondo ai piedi del Milan di Rocco» (en italià). .
  4. ↑ «Coppa Campioni 1968/69: MILAN» (en italià). storiedicalcio.altervista.org, 14 gener 2016. [Consulta: 9 setembre 2025].
  5. ↑ «Nazionale in cifre: Sormani, Angelo Benedetto» (en italià). figc.it. FIGC. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 24 abril 2015].
  6. ↑ Cervi, Gino. «Azzurro oriundo, ma serve in un Mondiale?». GQ Italia, 9 juny 2014. [Consulta: 16 maig 2016].
  7. ↑ Angelo Sormani Fitxa i estadístiques a la FIFA
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Angelo_Sormani&oldid=38888148»