Vés al contingut

CD-i

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula equipament informàticCD-i
Modifica el valor a Wikidata

Un CD-i 910, que és el primer reproductor destinat per a consumidors.
FabricantPhilips Modifica el valor a Wikidata
Llançament3 desembre 1991 Modifica el valor a Wikidata
Final de vida1998 Modifica el valor a Wikidata
EstatDiscontinuat
Característiques
CPUMotorola 68000 Modifica el valor a Wikidata
Sistema operatiuCD-RTOS (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

El Compact Disc Interactive (disc compacte interactiu) és un format de disc compacte desenvolupat per l'empresa holandesa Philips i la japonesa Sony. La sigla CD-i es refereix també als reproductors o videoconsoles que executen discs d'aquest format. L'estàndard de disc compacte va ser creat el 1986 com a extensió dels formats CD-DA i CD-ROM i les seves especificacions són detallades en el Green Book («llibre verd»).[1]

L'objectiu del desenvolupament del CD-i va ser incidir en els sectors d'educació i d'entreteniment a casa,[2][3] però al final es va destinar de nou com a consola de joc. Els programaris desenvolupats en el format CD-i inclouen jocs d'entreteniment educatiu, videojocs tradicionals i altres títols de multimèdia.[4]

Descripció del format

[modifica]

Els discs CD-i poden contenir gràfics, so i altres dades en diversos formats i són dissenyats perquè puguin ser compatibles amb discs CD-ROM.[5] Els gràfics es poden codificar en format RGB de 8 bits, opcionalment amb una taula de cerca de colors (anglès: color lookup table o CLUT), o en format DYUV.[5][6] L'àudio es pot codificar en format ADPCM i en freqüències de 44100 (CD Àudio), 37800 o 18900 Hz.[6]

Programaris

[modifica]

El format i maquinari del CD-i no van quedar adaptats pels videojocs, mentre que l'àmbit va ser de minimitzar els seus costos i, fins i tot, d'evitar una possible relació amb les videoconsoles. Per tant, a l'inici Philips no va marcar-lo com a videoconsola sinó com a plataforma d'entreteniment familiar.[5][7] No obstant això, el 1994 Philips ja va començar a reorientar el CD-i cada volta més com a dispositiu de videojocs, ja que aquests es van vendre millor.[7][1]

Entre els videojocs en format CD-i hi ha un amb personatges de la franquícia Mario (Hotel Mario) i tres basats en The Legend of Zelda (Link: The Faces of Evil, Zelda: The Wand of Gamelon i Zelda's Adventure). Cada joc va ser desenvolupat més tard en la vida del CD-i, com a resultat d'un acord amb Nintendo per desenvolupar una extensió CD per a la Super Nintendo, abandonat més ulteriorment, a canvi d'obtenir els drets d'usatge dels personatges de les franquícies de Nintendo en els seus videojocs.[8][9][10]

Reproductors

[modifica]
Un CD-i 180, que pertany a la primera sèrie de reproductors professionals per als CD-i.

Encara que diverses empreses com Goldstar, Sony i Kyocera van fabricar reproductors de discs CD-i, els més coneguts són desenvolupats per Philips i Magnavox, la seva filial als Estats Units.[11] El primer hi va ser el CD-i 180, un reproductor professional desenvolupat per Philips i Kyocera el 1988,[12] però els reproductors per a consumidors només van ser llançats el 1991 als Estats Units i l'any vinent en Europa.[13] Els primers models d'entre ells pertanyen a la sèrie 200 i funcionen amb un microprocessador basat en el Motorola 68000 i modificat per Philips.[14][15]

Mentre que alguns models ja inclouen la capacitat de descodificar vídeos en el format MPEG-1, alguns d'altres necessiten un cartutx extern perquè puguin fer-ho.[15]

Especificacions tècniques

[modifica]
Placa mare d'un CD-i 220.

El microprocessador és basat en el Motorola 68000 executant el sistema operatiu OS-9.[14]

  • CPU: Philips SCC68070, basat en el Motorola 68000, amb una freqüència de rellotge de 15 MHz.[7]
  • GPU: SCC66470 VSC, més ulteriorment MCD212.[14]
  • Resolució: 256x224 a 512x480
  • Processador de so: MCD221[14]
  • Format de so: ADPCM de 8 bits.
  • Sistema operatiu: CD-RTOS, basat en OS-9.
  • Memòria: 512 KB de ROM, 128 KB de RAM central.[14]

El requisit d'un Motorola 68000 amb OS-9 es documentat en el Green Book.[6]

TeleCD-i & CD-MATICS

[modifica]

Observant l'augment de la necessitat dels comercials per les aplicacions multimèdia amb opcions de xarxa, Philips desenvolupa TeleCD-i (també anomenat TeleCD) amb l'ajuda el 1992 de CDMATICS.[16] El reproductor CD-i es connectava a la xarxa (PSTN, Internet o altres) permetent les comunicacions amb dades i presentacions multimèdia. La cadena holandesa de queviures Albert Heijn i el gegant de comprar per correu Neckermann Shopping,[17] van ser els primers a adoptar i introduir els TeleCD-i per als seus serveis de compres des de la llar i serveis d'atenció. CDMATICS també dearrollo l'assistent especial TeleCD-i[18] i un conjunt d'eines de programari d'ajuda per al desenvolupament i implementació del TeleCD-i per a la indústria. TeleCD-i va anar al primera aplicació multimèdia del món connectada a Internet des de la seva introducció. El 1996, Philips adquireix el codi i els drets de CDMATICS.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 «History of the Philips CD-i» (en anglès). philipscdi.com. Arxivat de l'original el 30 juliol 2023. [Consulta: 17 agost 2026].
  2. ↑ Stewart, Scott Alan. Videodiscs In Healthcare: A Guide To The Industry Third Edition (en anglès). Stewart Publishing, Inc., 1990, p. 19–20 [Consulta: 17 agost 2026].
  3. ↑ LLC, New York Media. New York Magazine (en anglès). New York Media, LLC, 1992-10-12.
  4. ↑ «Ahead Of Their Time: The Philips CD-i, A Multimedia Gaming Machine With Proprietary Problems» (en anglès americà), 03-12-2015. [Consulta: 17 agost 2026].
  5. 1 2 3 Stewart, Scott Alan. Videodiscs In Healthcare: A Guide To The Industry Third Edition (en anglès). Stewart Publishing, Inc., 1990, p. 19–20 [Consulta: 17 agost 2026].
  6. 1 2 3 «Compact Disc Interactive - Full Functional Specification» [Especificació funcional completa de Compact Disc Interactive] (en anglès). Philips, 1994. [Consulta: 19 agost 2026].
  7. 1 2 3 Miller, Chuck; Dille, H. E.; Wilson, Johnny L. Battle Of The New Machines. Computer Gaming World, gener 1994, p. 64–76 [Consulta: 20 agost 2026].
  8. ↑ «Stephen Radosh: A Q&A with the Creator of Hotel Mario» (en anglès). GamesReviews.com. Arxivat de l'original el 2023-12-09. [Consulta: 20 agost 2026].
  9. ↑ Johnson, Shona. «An interview with the creator of the CD-i Zelda games» (en anglès), 28-03-2013. [Consulta: 20 agost 2026].
  10. ↑ «The SNES CD-ROM» (en anglès). The Nintendo Repository. Arxivat de l'original el 2008-02-24. [Consulta: 20 agost 2026].
  11. ↑ «New Life For CD-i» (en anglès). Electronic Gaming Monthly. Sendai Publishing, 55, 1994, p. 20.
  12. ↑ «Philips professional and authoring CD-i players» (en anglès). The New International CD-i Association. [Consulta: 19 agost 2026].
  13. ↑ «CD-I: le « joker » interactif de Philips» (en francès). Les Echos, 09-06-1993. Arxivat de l'original el 2016-06-02. [Consulta: 19 agost 2026].
  14. 1 2 3 4 5 Forster, Winnie. The Encyclopedia of Game Machines: Consoles, Handhelds and Home Computers 1972-2005 (en anglès). Gameplan, 2005. ISBN 978-3-00-015359-4.
  15. 1 2 «Philips consumer CD-i players» (en anglès). The New International CD-i Association. [Consulta: 19 agost 2026].
  16. ↑ [enllaç sense format] http://www.cdmatics.com
  17. ↑ [enllaç sense format] http://www.neckermann.com
  18. ↑ [enllaç sense format] http://www.Philipscdi.com/accessories/network.htm Arxivat 2010-05-14 a Wayback Machine. Philips

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=CD-i&oldid=38269335»