Vés al contingut

Còrvids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Corvidae)
Infotaula d'ésser viuCòrvids
Corvidae Modifica el valor a Wikidata

Garsa blava Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
SuperfamíliaCorvoidea
FamíliaCorvidae Modifica el valor a Wikidata
(Vigors, 1825)
Distribució
Modifica el valor a Wikidata
Garsa (Pica pica)
Corvus capensis

Els còrvids (o corbs i gralles) són una família d'ocells de l'ordre dels passeriformes molt espavilats, molt adaptables i que no defugen la presència humana.[1] En són representants típics els corbs, les cornelles i les gralles, però també les garses i els gaigs, entre altres gèneres.

Els còrvids mostren una notable intel·ligència per a animals de la seva grandària i es troben entre els ocells més intel·ligents estudiats fins ara.[2] En concret, els membres de la família han demostrat autoconsciència en prova del mirall (garsa europea) i capacitat per a fabricar eines (per exemple, corbs i graules[3]), habilitats que fins fa poc es creia que només posseïen els éssers humans i alguns altres mamífers superiors. La seva relació cervell/massa corporal total és igual a la dels grans simis no humans i a la dels cetacis, i només lleugerament inferior a la dels humans.[4]

Són de grandària mitjana a gran, amb potes i becs forts, cerdas rictales i una sola muda de plomes a l'any (la majoria dels passeriformes muden dues vegades). Els còrvids es troben a tot el món excepte en l'extrem sud de Sud-amèrica i en els casquets polars.[5] La majoria de les espècies es troben a l'Amèrica Central i en el sud d'Àsia, amb menys de 10 espècies a l'Àfrica i Australàsia. El gènere Corvus ha tornat a entrar a Austràlia en una prehistòria geològica relativament recent, amb cinc espècies i una subespècie allí. Diverses espècies de corbs han arribat a les illes oceàniques, i algunes d'aquestes espècies estan ara molt amenaçades d'extinció o ja s'han extingit.

Morfologia

[modifica]
  • Bec robust i recte amb la punta lleugerament corbada.
  • Orificis nasals entapissats per llargues cerres.
  • En general, són de colors foscos o negres, però també hi ha espècies acolorides, amb marques blaves, verdes, gris o marró.
  • Sexes molt semblants.

Hàbitat i distribució

[modifica]

Ocupen hàbitats molt variats que inclouen boscos, praderies, deserts, terres de conreu i ciutats, repartits per tota la superfície de la Terra, a excepció de les zones àrtiques i antàrtiques extremes, Nova Zelanda i diverses illes oceàniques.[6] La majoria són sedentaris i no migren de manera significativa. No obstant això, durant una escassetat d'aliments, pot produir-se una migració irruptiva.[7] Quan les espècies són migratòries, formen grans esbarts a la tardor (al voltant d'agost en l'hemisferi nord) i viatgen cap al sud.[8]

Una de les raons de l'èxit dels corbs comuns, en comparació amb la resta de les espècies, és la seva capacitat per a solapar el territori de cria. Durant la temporada de cria, es va demostrar que els corbs comuns solapen el territori de cria sis vegades més que els altres corbs. Aquesta invasió de les àrees de cria va permetre un augment relacionat de la densitat de població local.[9]

Atès que els corbs i les garses s'han beneficiat i fins i tot han augmentat en número degut al desenvolupament humà, es va suggerir que això podria causar un augment de les taxes de depredació de nius d'espècies d'ocells més petits, la qual cosa portaria a la disminució. Diversos estudis han demostrat que aquesta preocupació és infundada. Un estudi va examinar els corbs americans, el número dels quals havia augmentat, com a sospitosos de depredació de nius de gavotí jaspiat americà amenaçat. No obstant això, el gaig de Steller, que té èxit independentment del desenvolupament humà, és més eficaç en el saqueig de nius d'ocells petits que el corb americà i el corb comú. Per tant, la relació humana amb els corbs i les cornelles no va augmentar significativament la depredació de nius, en comparació amb altres factors com la destrucció de l'hàbitat.[9] De la mateixa manera, un estudi que examinava el declivi dels ocells canors britànics no va trobar cap relació entre el número de garses comunes i els canvis en la població de 23 espècies d'ocells canors.[10]

Comportament

[modifica]

Alguns còrvids tenen una forta organització i grups comunitaris. Les gralles, per exemple, tenen una forta jerarquia social i són facultativament colonials durant la cria.[11] També s'ha registrat la prestació d'ajuda mútua en moltes de les espècies de còrvids.

Se sap que els còrvids joves juguen i participen en elaborats jocs socials. Els jocs de grup documentats segueixen patrons de "rei de la muntanya" o "segueix al líder". Altres jocs consisteixen a manipular, passar i equilibrar pals. Els = també participen en altres activitats, com lliscar-se per superfícies llises. S'entén que aquests jocs exerceixen un paper important en la capacitat d'adaptació i supervivència dels ocells.[12][13]

La selecció de parella és bastant complexa i va acompanyada de molts jocs socials en els còrvids. Els joves de les espècies de còrvids socials se sotmeten a una sèrie de proves, incloent-hi gestes acrobàtiques, abans de ser acceptats com a parella pel sexe oposat.[8]

Alguns còrvids poden ser agressius. Els gaigs blaus, per exemple, són coneguts per atacar qualsevol cosa que amenaci el seu niu. Se sap que els corbs ataquen a gossos, gats, corbs i ocells de presa. La majoria de les vegades aquests atacs tenen lloc com una distracció prou llarga com per a permetre una oportunitat de robar menjar.[8]

Alimentació

[modifica]

S'alimenten d'un ampli ventall de productes, com ara fruites, llavors, ous d'altres ocells, animalets vius o carn morta.[6] Alguns còrvids són depredadors d'altres ocells. Durant els mesos d'hibernació, els còrvids solen formar bàndols de farratge.[7] No obstant això, alguns corbs també s'alimenten de moltes plagues agrícoles, com a cucs talladors, cucs de filferro, llagosta i males herbes nocives.[8] Alguns còrvids s'alimenten de carronya, i com manquen d'un pic especialitzat per a estripar la carn, han d'esperar que els animals siguin oberts, ja sigui per altres depredadors o com atropellats.

Reproducció

[modifica]
Una parella de gaig canadenc alimentant als seus pollets.

Moltes espècies de còrvids són territorials, protegint territoris durant tot l'any o simplement durant l'època de cria. En alguns casos, els territoris només es vigilen durant el dia, i la parella s'uneix als dormidors fora del territori a la nit. Alguns còrvids són galls comunals molt coneguts. Alguns grups de còrvids que es posen poden ser molt grans, amb un dormidor de 65.000 graules comptabilitzat a Escòcia.[14] Alguns, incloent-hi la graula i la gralla, també són nidificants comunals.

El vincle de parella en els còrvids és extremadament fort i fins i tot per a tota la vida en algunes espècies. Aquest estil de vida monògam, no obstant això, pot contenir còpules fora de la parella.[15] Els mascles i les femelles construeixen grans nius junts en els arbres o en les cornises; se sap que les gralles crien en edificis i en conilleres.[11] El mascle també alimentarà a la femella durant la incubació.[16] Els nius es construeixen amb una massa de voluminoses branques folrades d'herba i escorça. Els còrvids poden posar entre 3 i 10 ous, normalment entre 4 i 7. Els ous solen ser de color verdós amb taques marrons. Una vegada fets eclosió, les cries romanen en els nius fins a 6-10 setmanes, depenent de l'espècie.

Els còrvids utilitzen diferents formes de cura parental, incloent-hi la cura biparental i la cria cooperativa.[17] La cria cooperativa té lloc quan els pares reben ajuda per a criar als seus fills, normalment per part de familiars, però a vegades també per part d'adults no emparentats.[18][19] Aquests ajudants en el niu en la majoria dels ocells de cria cooperativa són mascles, mentre que les femelles s'uneixen a altres grups. Les garses belles de gola blanca són còrvids de cria cooperativa en els quals els ajudants són majoritàriament femelles.

Intel·ligència

[modifica]

Una revisió duta a terme el 2004 suggerí que la intel·ligència dels còrvids és comparable a la dels homínids no humans (ximpanzés, orangutans i goril·les) pel que fa a la cognició social, el raonament causal, la flexibilitat, la imaginació i la prospecció.[20]

Empatia-consolació

[modifica]

S'ha descobert que els corbs mostren afiliació als espectadors i sol·liciten afiliació als espectadors després de conflictes agressius.[21] La majoria de les vegades, els transeünts que comparteixen una relació valuosa amb la víctima són més propensos a afiliar-se a ella per a alleujar la seva angoixa ("consol") com a representació d'empatia. Es creu que els corbs són capaços de ser sensibles a les emocions dels altres.

Contagi empàticoemocional

[modifica]

El contagi de emocions es refereix a la coincidència d'estats emocionals entre individus. Adriaense et al. (2018) van utilitzar un paradigma de biaix cognitiu per a quantificar la valència emocional, que juntament amb l'excitació emocional, defineixen les emocions.[22] Van manipular els estats afectius positius i negatius en els corbs demostradors, que van mostrar respostes significativament diferents als dos estats: comportant-se amb pessimisme davant els estats negatius i amb optimisme davant els estats positius. A continuació, els investigadors van entrenar a un altre corb observador perquè observés primer les respostes del demostrador i després li presentés estímuls ambigus. Els resultats de l'experiment van confirmar l'existència de contagis emocionals negatius en els corbs, mentre que el contagi emocional positiu seguia sense ser clar. Per tant, els corbs són capaços de discernir les emocions negatives en els seus congèneres i mostrar signes d'empatia.[23]

Gèneres

[modifica]

Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 10,2. 2020) aquesta família conté 25 gèneres amb 133 espècies::[24]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 90. ISBN 84-315-0434-X
  2. ↑ Emery, N. J.; Clayton, Nicola S. «The Crow Mindset: The Convergent Evolution of Intelligence in Corvids and Apes» (en anglès). Science, vol. 306, 5703, 2004, p. 1903-1907. DOI: 10.1126/science.1098410. ISSN: 0036-8075.
  3. ↑ «Rooks demonstrate remarkable tool use.». BBC News, 26-05-2009.
  4. ↑ Birds in India and South Asia: Corvidae. Recuperat 2007-NOV-10
  5. ↑ Clayton, Nicola; Emery, Nathan (2005). "Corvid cognition". Current Biology. 15 (3): R80–R81.
  6. 1 2 David T.Holyoak: Enciclopedia Natura de los Animales. Volum 4. Editorial Orbis S.A. Barcelona, 1986, pàgina 442. ISBN 84-7634-548-8 (anglès)
  7. 1 2 Robertson, Don (30 gener 2000): Bird Families of the World: Corvidae Arxivat 2006-abril-28 a la Wayback Machine.. Retrieved 2007-NOV-10.
  8. 1 2 3 4 Shades of Night: La pajarera Arxivat 2006-abril-15 a la Wayback Machine.. Versió de 2004-JUL-21. Recuperat 2007-NOV-10.
  9. 1 2 Marzluff, John M.; Neatherlin, Eric (2006). "Corvid response to human settlements and campgrounds: Causes, consequences, and challenges for conservation". Biological Conservation. 130 (2): 301–314.
  10. ↑ Thompson, D. L.; Green, R. E.; Gregory, R. D.; Baillie, S. R. «The widespread decline of songbirds in rural Britain does not correspond to the expansion of their avian predators.». Proceedings of the Royal Society B, vol. 265, 1410, 1998, p. 2057-2062. DOI: 10.1098/rspb.1998.0540. PMC: 1689492.
  11. 1 2 Verhulst, Sion; Salomons, H. Martijn «Why fight? Socially dominant jackdaws, Corvus monedula, have low fitness». Animal Behaviour, vol. 68, 4, 2004, p. 777–783. DOI: 10.1016/j.anbehav.2003.12.020.
  12. ↑ Gill, F.B. (2003) Ornithology (2a edició). W.H. Freeman and Company, New York. ISBN 0-7167-2415-4
  13. ↑ Goodwin, D. (1986) Crows of the world. (2a edició). British Museum of Natural History. ISBN 0-565-00979-6
  14. ↑ Patterson, I. J.; Dunnet, G. M.; Fordham, R. A. «Ecological studies of the Rook Corvus frugilegus L. in northeast Scotland. Dispersion». J. Appl. Ecol., vol. 8, 3, 1971, p. 815–833. DOI: 10.2307/2402685. JSTOR: 2402685.
  15. ↑ Li, Shou-Hsien; Brown, Jerram L. «High frequency of extrapair fertilization in a plural breeding bird, the Mexican jay, revealed by DNA microsatellites». Animal Behaviour, vol. 60, 6, 2000, p. 867–877. DOI: 10.1006/anbe.2000.1554. PMID: 11124886.
  16. ↑ Encyclopædia Britannica Online: Corvidae. Es requereix subscripció gratuïta.
  17. ↑ Cockburn, Andrew «Prevalencia de los diferentes modos de cuidado parental en las aves». Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, vol. 273, 1592, 07-06-2006, p. 1375-1383. PMC: 1560291. PMID: 16777726.
  18. ↑ Bourke, Andrew F. G. «La regla de Hamilton y las causas de la evolución social». Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences, vol. 369, 1642, p. 20130362. ISSN: 0962-8436. PMC: 3982664. PMID: 24686934.
  19. ↑ Riehl, Christina «Evolutionary pathways to non-kin cooperative breeding in birds». Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, vol. 280, 1772, 07-12-2013, p. 20132245. PMC: 3813341. PMID: 24132311.
  20. ↑ Emery, Nathan J.; Clayton, Nicola S. «The mentality of crows: convergent evolution of intelligence in corvids and apes» (en anglès). Science, 306, 5-703, 12-2004, p. 1-903–1-907. DOI: 10.1126/science.1098410. PMID: 15591194.
  21. ↑ Fraser, Orlaith N.; Bugnyar, Thomas «Do ravens show consolation? Responses to other distressed individuals». PLOS One, vol. 5, 5, 12-05-2010, p. e10605. Bibcode: 2010PLoSO...510605F. ISSN: 1932-6203. PMC: 2868892. PMID: 20485685.
  22. ↑ Edgar, Joanne L.; Nicol, Christine J. «Socially mediated arousal and contagion in domestic chicks». Scientific Reports, vol. 8, 1, Diciembre 2018, p. 10509. Bibcode: 2018NatSR...810509E. ISSN: 2045-2322. PMC: 6043517. PMID: 30002482.
  23. ↑ Adriaense, Jessie E. C.; Martin, Jordan S.; Schiestl, Martina; Lamm, Claus; Bugnyar, Thomas «Negative emotional contagion and cognitive bias in common ravens (Corvus corax)». Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 116, 23, 04-06-2019, p. 11547-11552. ISSN: 0027-8424. PMC: 6561263. PMID: 31110007.
  24. ↑ Classificació dels còrvids. Zoonomen (anglès)

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Còrvids&oldid=38963517»