Cristóbal Halffter

Cristóbal Halffter

Biografia
Naixement	(es) Cristóbal Halffter Jiménez-Encina 24 març 1930 Madrid
Mort	23 maig 2021 (91 anys) Villafranca del Bierzo (província de Lleó)
Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran (Medalla 44)
11 abril 1983 – 23 març 2021 ← Federico Moreno Torroba
Dades personals
Formació	Reial Conservatori Superior de Música de Madrid (1947–1951)
Activitat
Ocupació	director d'orquestra, compositor, professor universitari
Ocupador	Reial Conservatori Superior de Música de Madrid
Membre de	Acadèmia de les Arts de Berlín Reial Acadèmia de Doctors d'Espanya Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts Acadèmia Bavaresa de Belles Arts
Gènere	Òpera
Professors	Conrado del Campo
Alumnes	Manuel Balboa Rodríguez i Montserrat Bellés
Família
Família	Halffter family (en)
Premis
(2015)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (2014)  Culture and Science Award of the City of Kiel (en) (2009)  Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement (1996)  doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid (1988)  Medalla Goethe (1981)  Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts

Cristóbal Halffter Jiménez-Encina (Madrid, 24 de març de 1930-Vilafranca do Bierzo, 23 de maig de 2021), va ser un compositor clàssic i director d'orquestra espanyol, un dels més destacats de l'anomenada Generació del 51. Va residir a Villafranca del Bierzo amb la seva esposa, la pianista Marita Caro, amb la qual va tenir tres fills, Alonso, María i Pedro Halffter Caro.

Biografia

Va néixer a Madrid en una família de músics (els seus tiets Rodolfo i Ernesto també van ser notables compositors de la generació musical del 27). Al 1936, fugint de la guerra civil espanyola, la seva família es va traslladar a l'Alemanya nazi, on va fer els seus estudis elementals a Baviera. Una vegada finalitzada la Guerra Civil, al 1939 la família va tornar a Madrid on Cristóbal Halffter va estudiar composició amb Conrado del Campo al Real Conservatorio Superior de Música de Madrid, graduant-se l'any 1951. Més tard va estudiar amb Alexandre Tansman i André Jolivet.

Va treballar a la Ràdio Nacional d'Espanya, i va estudiar direcció d'orquestra. Entre 1955 i 1963, va ser director d'orquestra de l'Orquestra Falla. Va seguir una exitosa carrera com a compositor i director, escrivint música que combinava elements tradicionals espanyols amb tècniques d'avantguarda. L'any 1961 va ser nomenat catedràtic de composició i formes musicals pel Real Conservatori de Madrid, sent nomenat Conseller Nacional d'Educació i director d'aquest mateix centre entre 1964 i 1966.

L'any 1967 va guanyar beques per estudiar a la Ford Fundation dels EE.UU. i la DAAD de Berlín. Va ser lector a la Universitat de Navarra entre 1970 i 1978 i a l'Internationale Ferienkurse für Neue Musik a Darmstadt. Entre 1976 i 1978 va ser president de la secció espanyola de la ISCM (International Society for Contemporary Music), i l'any següent va ser director artístic de l'Estudi de música electrònica en la Fundació Heinrich Strobel Foundation a Friburg.

El 1987 va compondre per encàrrec la seva obra "Variacions Dortmund II" per a commemorar la constitució d'aquesta ciutat alemanya.

L'any 2000, Cristóbal Halffter, amb 70 anys, tornava a col·locar el seu nom en el panorama artístic. El 23 de febrer en el Teatre Real de Madrid es va estrenar la seva òpera Don Quijote, amb llibret d'Andrés Amorós, director general del INAEM, basada en l'obra immortal de Cervantes i altres poetes espanyols. El 2003 es grava l'obra en dos CDs a l'Auditori Nacional de Música amb l'Orquestra Simfònica de Madrid i el Cor Nacional d'Espanya, dirigits pel seu fill Pedro Halffter. L'any 2004, es va estrenar l'òpera a Alemanya, a la ciutat de Kiel.

El 4 d'agost del 2003, va ser l'estrena mundial d'Adagio en forma de rondo per a orquestra, encarregada per la Filharmònica de Viena, al Festival de Salzburg dirigit per Semyon Bychkov.

El maig del 2008 va estrenar, també a Kiel, la seva segona òpera, Lázaro, amb llibret de Juan Carlos Marset, director general del INAEM, en commemoració del centenari del seu Teatre d'òpera, encàrrec que se li va fer després de la representació a Kiel de Don Quijote. Allà es va realitzar un enregistrament de l'obra en DVD.

Va residir al Castell-Palau dels Marquesos de Villafranca, situat a Villafranca del Bierzo, província de Lleó. La seva esposa fins a la seva mort en 2017 va ser la pianista María Manuela Caro i Carvajal, filla de Mariano Caro y del Arroyo, IV comte de Peña Ramiro, que representava una branca menor dels marquesos de Villafranca del Bierzo.

Va morir als 91 anys el 23 de 2021 a Villafranca del Bierzo.

Aportació

Cristóbal Halffter va ser un dels compositors més importants de la Generació del 51, un grup d'artistes que van renovar el panorama musical espanyol amb la introducció de les tècniques musicals de l'avantguarda europea. En aquest grup també es considera a Ramón Barce, Josep Soler, Román Alís, Luis de Pablo, Carmelo Bernaola entre d'altres, fonamentals en la música clàssica espanyola del període franquista.

Les seves primeres obres mostren una influència més aviat nacionalista, però a poc a poc va anar evolucionant cap a un estil més d'avantguarda, agafant les característiques més modernes del seu temps dins d'un llenguatge personal. En ell es barregen l'atonalitat, el dodecafonisme, el serialisme, la música concreta, electrònica, però també l'ús de les formes clàssiques.

Les Nacions Unides li van encarregar la cantata Yes, speak out (text de Norman Corwin) per commemorar el XX aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. L'any 1981 va rebre la Medalla d'Or de Belles arts.

Hi ha un grup d'obres on queda plasmada la seva preocupació per la mort i el més enllà: Planto per les víctimes de la violència, escrita per a grup de cambra i electroacústica (1971), Elegía a la muerte de tres poetas españoles (1975) i Officium defunctorum per a orquestra i cor, estrenada en Les Invalides de París (1979).

La major part de la seva música està publicada per Universal Edition.

Conservatori Professional de Música Cristóbal Halffter

Localitzat a la ciutat de Ponferrada, la capital de la comarca del Bierzo a León, es troba el Conservatori Professional de Música Cristóbal Halffter, on s'imparteixen educacions elementals i professionals o de grau mitjà. A l'oferta educativa, igual que a la majoria de conservatoris, destaquen: instruments de corda (violí, viola, violoncel i contrabaix), instruments de corda polsada (guitarra), instruments de vent-fusta (clarinet, oboè, flauta, saxo i fagot), instruments de vent-metall i percussió (trompeta, trompa, trombó, tuba, percussió) i instruments de tecla, com el piano.

Durant els seus últims anys de vida va estar molt lligat al Conservatori Professional de Ponferrada, on se li va dedicar un concert, al qual van assistir tant ell com la seva dona Marita, qui dóna nom a l'auditori. En aquest concert es van tocar per primera vegada en aquest conservatori obres seves, com Tiento del primer tono i Batalla Imperial.

Premis i distincions

• Prix d’Itàlia della RAI (1976)
• Membre de la European Academy of Science, Arts and Humanities de París (1980)
• Medalla d'Or al Mèrit en les Belles arts (1981)
• Membre de la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Ferran, Madrid (1983)
• Premi de les Arts de Castella i Lleó i Commandeur de l'Ordre de les Arts i de les Lletres de França (1986)
• Director principal convidat en l'Orquestra Nacional d'Espanya, Madrid (des de 1989)
• Premi Nacional de Música d'Espanya (1989)
• Medalla d'or al Mèrit Artístic de l'ajuntament de Madrid (1991)

• Premi Montaigne de la Hamburger Stiftung F.V.S. (1994)

• Premi europeu de Composició de Karlsruhe (1995)
• Membre de l'Acadèmia Europea de Ciències i Arts (1997)
• Membre de la Real Academia de Doctors (1998)
• Premi Internacional d'Arts escèniques de la Fundació Cristóbal Gabarrón (2003)
• Premio Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en la categoria de Música Contemporània (2009)

• Gran Cruz de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (2015)

Música per a pel·lícules

• Murió hace quince años (1954)
• El beso de Judas (1954)
• Una noieta de Valladolid (1958)
• Llegaron dos hombres (1959)
• El extraño viaje (1964)

Llistat d'obres (selecció)

1950s

• Scherzo (1951)
• Dos canciones (1952), sobre un text de Gil Vicente
• Antífona Pascual, per solistes, cor i oquestra (1952)
• Dos Canciones, per cor mixt (1952), sobre dos texts de Rafael Alberti
• Concert per piano i orquestra (1953)
• Ave María, per cor (1954)
• Panis Angelicus, per cor (1954)
• Tres piezas para cuarteto de cuerda (1955)
• Misa Ducal, per cor i orquestra (1955-56)
• Concertino, per orquestra de corda (1956)
• Dos movimientos para timbal i orquesta de cuerda (1956)
• Cuatro canciones populares leonesas, per veu i piano (1957)
• Introducción, fuga y final, per piano (1957)
• Dos canciones tristes de primavera, per veu i piano (1958), sobre text de José Hierro
• Panxolina, per veu i piano (1958), sobre un text de Vicente Riesco
• Sonata para violín solo (1959)
• Jugando al toro, ballet (1959)
• El ladrón de estrellas, òpera per la televisió (1959), text d'Alfredo Castellón
• Dos canciones para Navidad, per veu i piano (1959), text de Rafael Alberti

1960s

• 5 Microformas, per orquestra (1960)
• Pater noster, per cor (1960)
• In expectatione resurrectionis Domini, per baríton, cor i orquestra (1962)
• Sinfonía para tres grupos instrumentales (1961-63)
• Codex I, per guitarra (1963)
• Espejos, per quatre percussionistes i banda magnètica (1964)
• Secuencias, per orquestra (1965)
• Misa para la juventud (1965)
• Symposium, per baríton, cor i orquestra (1965-66). Texts clàssics grecs
• Líneas y puntos, per vint instruments de vent i dispositiu electroacústic (1966-67)
• 4 Brechtlieder, per soprano i orquestra (1967). Text de Berthold Brecht.
• Antiphonismoi, per conjunt de cambra (1967)
• Anillos, per orquestra (1967-68)
• Yes, speak out. Cantata dels drets de l'home, per baríton, soprano, dos cors i dues orquestres amb dos directors (1968). Text de Norman Corwin.
• In memoriam de Anaïk (1967)
• Oda, per conjunt de cambra (1969)
• Fibonacciana, per flauta i orquestra (1969)

1970s

• Noche pasiva del sentido, per veu, dos percussionistes i magnetòfons (1969-70). Text de San Juan de la Cruz.
• Planto por las víctimas de la violencia, per orquestra i dispositiu electroacústic (1970-71)
• Requiem por la libertad imaginada, per orquestra (1971)
• Pinturas negras, concert per orgue i orquestra (1972)
• Nocturn, per electrònica (1971)
• Noche activa del espíritu, per dos pianos i dispositiu electroacústic (1972-73)
• Gaudium et Spes-Beunza, per cor i banda magnètica (1973)
• Oració a Platero, per dos cors, grup instrumental i cinta (1973)
• Tiempo para espacios, per clavecí i dotze cordes (1976)
• Elegías a la muerte de tres poetas españoles, per orquestra (1975)
• Pourquoi?, per dotze cordes (1976)
• Variaciones sobre la resonancia de un grito, per orquestra (1977)
• Officium Defunctorum, per cor i orquestra (1977-78). Text bíblic.
• Adieu, per clavecí sol (1978)
• Jarchas de dolor de ausencia, per dotze veus soles (1979)

1980 i posterior

• Mizar II, per dues flautes, cinta i transformació electrònica del so (1980)
• Tiento, per orquestra (1981)
• Dona nobis pacem (1984)
• Tiento del primer tono y Batalla Imperial (1986)

• Variaciones Dortmund II (1987)
• Motetes (1989)
• Don Quijote, òpera (1999)
• Adagio en forma de rondo, per orquestra (2003)
• Lázaro, òpera (2007)

Discografia

• Concierto para violonchelo y orquesta núm. 2 "No queda más que el silencio", Paráfrasis. ERATO (1987)
• Antiphonismoi, Concierto para flauta y sexteto de cuerdas, Oda para felicitar a un amigo. GASA (1991)
• Cadencia, Debla, El ser humano muere solamente cuando lo olvidan, Espejos, La soledad sonora... la música callada, Leyendo a Jorge Guillén, Noche pasiva del sentido, Preludio para Madrid 92, Ricercare, Tiempo para espacios. GASA (1992)
• Officium defunctorum. A & B MASTER RECORD (1993)
• Siete cantos de España. COL LEGNO (1994, 1997)
• Daliniana, Mural sonante, Tiempo para espacios. RTVE Música (1996)
• Concierto para piano y orquesta, Versus. AUDIVIS MONTAIGNE (1996)
• Concierto para vionín y orquesta, Mural sonante. AUDIVIS MONTAIGNE (1997)
• Concierto para violonchelo y orquesta núm. 2 "No queda más que el silencio", Elegías a la muerte de tres poetas españoles. AUDIVIS MONTAIGNE (1998)
• Daliniana, Fantasía sobre una sonoridad de G. F. Händel, Preludio para Madrid 92, Veni creator spiritus. MARCO POLO (1998)
• Fantasía sobre una sonoridad de G. F. Händel, La del alba sería... ENSAYO (2000)
• Doble concierto para violín, viola y orquesta, Halfbéniz, Réquiem por la libertad imaginada. A&B MASTER RECORD (2002)
• Dortmunder Variationen, Odradek, Tiento del primer tono y batalla imperial. COL LEGNO (2002, 2006)
• Don Quijote. GLOSSA (2004)
• Canción callada in memoriam Federico Mompou, Fantasía osbre una sonoridad de G. F. Händel, Fractal, Planto por las víctimas de la violencia, Porquioi für Streicher. VERSO (2005)
• Cadencia, Ecos de un antiguo órgano, El juguete olvidado, El ser hgumano muere solamente cuando lo olvidan, Espacios no simultáneos, Formantes opus 26 (dos versiones), Introducción, fuga y final opus 15. VERSO (2008)
• Lázaro. NEOS (2008)
• Tres piezas para cuarteto de cuerda. Cuartetos de cuerda núms. 3 y 6. ANEMOS (2009)