Vés al contingut

Diospyros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuDiospyros Modifica el valor a Wikidata

Diospyros chloroxylon Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font debanús, caqui i coromandel wood (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitbaia Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
FílumMagnoliophyta
ClasseMagnoliopsida
OrdreEbenales
FamíliaEbenaceae
SubfamíliaEbenoideae
GènereDiospyros Modifica el valor a Wikidata
L., 1753 Diospyros Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
Sinònims
Ebenus
Maba Modifica el valor a Wikidata
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
TipusDiospyros lotus Modifica el valor a Wikidata

Diospyros és un gènere de plantes angiospermes de la família de les ebenàcies (Ebenaceae). És cosmopolita,[1] la seva distribució es sobretot pantropical amb una certa presència a zones temperades.[2] Entre les seves espècies n'hi ha que tenen importància comercial, sigui pels seus fruits mengívols, com ara el caquier (Diospyros kaki), o com a productores de fusta de gran qualitat, destacant el banús.[3]

Etimologia

[modifica]

Diospyros (διόσπυρον): nom genèric que procedeix del grec Διός "de Zeus" i πυρός "gra o fruit" pel que significa originalment "gra o fruit de Zeus". Els autors de l'antiguitat van fer servir el vocable amb sentits diversos: Teofrast esmenta un diospyros com a un arbre amb fruits menuts mengívols de pinyol dur, pel que pareix, parlava del lledoner (Celtis australis). També Plini el Vell i Dioscòrides el van anomenar amb un altre nom grec lithóspermon, de líthos = pedra i spérma = "llavor,", i que habitualment s'identifica amb el Lithospermum officinale (Mill del sol). Linné va prendre el nom genèric de Daléchamps, qui va anomenar al Diospyros lotus "Diospyros sive Faba Graeca, latifolia".[4]

Descripció

[modifica]

Són arbres o arbusts, habitualment dioics i caducifolis, amb el tronc recte, molt ramificat i amb la fusta densa i dura. Les fulles són coriàcies, simples, amb el marge enter, peciolades, la forma pot ser lanceloada, el·líptica o obovada i es disposen de manera alternada. Habitualment, les flors masculines s'agrupen en inflorescències cimoses axil·lars, les femenines acostumen a ser solitàries i més grans que les masculines. Al periant, el calze és lobulat, de 3 a 8 lòbuls, persitent i sovint acrescent en el fruit, la corol·la acostuma a ser urceolda o campanulada, amb lòbuls habitualment involuts i imbricats, habitualment en nombre de 3 a 5. A l'androceu de les masculines acostuma a haver-hi 16 estams amb anteres introrses però el seu nombre pot arribar a 32, a les femenines està reduït a estaminodis o manca. El gineceu de les femenines acostuma a tenir 8 lòculs, però el nombre pot anar de 3 a 16, amb un o dos òvuls per lòcul i estils connats a la base o prop dels estigmes, a les masculines és rudimentari. El fruit és una baia de color groc, taronja, vermell, porpra, marró o negre que pot ser carnosa o fibrosa i contenir entre una i 16 llavors.[5][6][7]

Ecologia

[modifica]

Les espècies de Diospyros són l'aliment de larves d'alguns lepidòpters: Eupseudosoma aberrans, Eupseudosoma nevada, Hypercompe indecisa, entre d'altres.

Taxonomia

[modifica]

Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[8][9]

Espècies

[modifica]

Dins del gènere Diospyros es reconeixen les 787 espècies següents:[1]

Sinònims

[modifica]

Els següents noms científics són sinònims heterotípics de Diospyros:[1]

  • Bisaschersonia Kuntze
  • Brachycheila Harv. ex Eckl. & Zeyh.
  • Brayodendron Small
  • Camax Schreb.
  • Cargillia R.Br.
  • Cavanillea Desr.
  • Dactylus Forssk.
  • Danzleria Bertero ex A.DC.
  • Ebenoxylon Spreng.
  • Ebenoxylum Lour.
  • Ebenus Rumph. ex Kuntze
  • Embryopteris Gaertn.
  • Ferreola J.Koenig ex Roxb.
  • Guaiacana Duhamel
  • Gunisanthus A.DC.
  • Holochilus Dalzell
  • Idesia Scop.
  • Leucoxylum Blume
  • Maba J.R.Forst. & G.Forst.
  • Mabola Raf.
  • Macreightia A.DC.
  • Noltia Schumach. & Thonn.
  • Paralea Aubl.
  • Persimon Raf.
  • Rhaphidanthe Hiern ex Gürke
  • Rhipidostigma Hassk.
  • Ropourea Aubl.
  • Rospidios A.DC.
  • Royena L.
  • Tetraclis Hiern
  • Thespesocarpus Pierre

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 «Diospyros L.» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 3 gener 2026].
  2. ↑ «EBENACEAE Gücke» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, 01-07-2017. [Consulta: 3 gener 2026].
  3. ↑ «diospyros» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 3 gener 2026].
  4. ↑ Michael L. Charters, California Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations - A Dictionary of Botanical and Biographical Etymology
  5. ↑ Wallnofer, 2004, p. 285.
  6. ↑ «Flora of China. vol. 15, Ebenaceae. Diospyros» (en anglès). eFloras: Missouri Botanical Garden i Harvard University Herbaria. [Consulta: 3 gener 2026].
  7. ↑ Morales Valverde, Ramón. Santiago Castroviejo. Flora iberica: plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares (en castellà). LXXVIII. Madrid: Real Jardín Botánico CSIC, 1986, p. 3.
  8. ↑ «Diospyros L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 3 gener 2026].
  9. ↑ Linné, 1753, p. 1057.

Bibliografia

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Diospyros&oldid=38251700»