Domari
| Tipus | llengua natural i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 1.340.000 (2000 ) |
| Autòcton de | Província de Mersin i Província de Şanlıurfa |
| Estat | Turquia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües indoiranianes llengües indoàries llengües indoàries centrals | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet àrab |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-3 | rmt |
| Glottolog | doma1258 |
| Ethnologue | rmt |
| UNESCO | 2217 |
| IETF | rmt |
El domari és una llengua del grup de les llengües indoàries[1] parlada a diverses regions del Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica. Amb menys de 300.000 parlants nadius i pressió per a la substitució lingüística (sobretot per part de l'àrab), es considera un idioma en perill.[2] Està emparentat amb la llengua romaní. Es pot escriure amb alfabet llatí (més freqüent) o àrab, en funció de la zona d'implantació.
Té presència de sons faringis i un inventari ric de fricatives. Tendeix a col·locar l'accent prosòdic a la darrera síl·laba. Presenta flexió de gènere i nombre. Gran part dels manlleus lèxics provenen de l'àrab, amb excepció dels numerals, d'origen kurd.
