Vés al contingut

Emmanuel Korir

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEmmanuel Korir
Imatge
(2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 juny 1995 Modifica el valor a Wikidata (31 anys)
Iten (Kenya) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Texas a El Paso Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióatleta Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaKenya Modifica el valor a Wikidata
Esportatletisme Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportiva400 metres llisos
800 metres llisos Modifica el valor a Wikidata
Participà en
4 agost 2021Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 2020 - 800 metres masculins (1r) Modifica el valor a Wikidata
Instagram: emmanuelkorir800m World Athletics: 14755084 Olympics.com: emmanuel-kipkurui-korir Modifica el valor a Wikidata

Emmanuel Korir (Comtat d'Elgeyo-Marakwet, Kenya, 15 de juny de 1995) és un atleta kenyà, especialitzat en la prova de mitja distància dels 800m.[1] Ha participat en 1 Olimpíada, guanyant la medalla d'or en la prova de 800m dels Jocs Olímpics de Tòquio 2020.[2] A més, ha guanyat 1 medalla d'or al Campionat del Món d'Eugene 2022 i 2 medalles (1 d'or) en el Campionat d'Àfrica.

Korir va fer les seves primers passes en el món de l'Atletisme a l'Escola Superior Sant Francis Kimuron, centre conegut per haver creat altres atletes kenyans de nivell mundial, com el plusmarquista mundial de 800 metres, David Rudisha. Un cop graduat, marxaria a la Universitat de Texas de El Paso, als Estats Units per fer un grau en Cinesiologia.[3] Tot i que en aquells moments preferia córrer els 400m, va ser el seu nou entrenador, Paul Ereng qui el va convèncer per córrer principalment la prova dels 800m.[4]

El 2017, es va donar a conèixer a nivell mundial quan va trencar el rècord del món de 600m en pista coberta.[5] El mes d'agost d'aquell mateix any, Korir participaria en el Campionat del Món de Londres 2017, quedant-se a poques centèsimes d'aconseguir arribar a la final.[6] Pocs dies després, signaria un contracte amb l'empresa Nike i es faria professional de l'atletisme.[7]

El 2018 va guanyar per primera vegada la Diamond League en la final de la prova dels 800m, amb la millor marca en la disciplina des del 2012 i la 6a millor marca de tots els temps[8] i també va participar en el Campionat d'Àfrica guanyant la medalla d'or en el 4x400m relleus i la medalla de plata en la prova de 800m, només superat pel botswanès Nijel Amos.[9] El 2019 va participar en el Campionat del Món de Doha, aconseguint la 6a posició en la prova dels 400m,[10] tot i que no va aconseguir la classificació per la final dels 800m.[11]

El 2021 aconsegueix el seu principal èxit professional, guanyant la medalla d'or en la prova dels 800m als Jocs Olímpics de Tòquio amb un temps de 1:45.06[12] Un mes després, també aconseguia guanyar el diamant de la Diamond League per 2a vegada.[13]

El 2022 va continuar el seu domini absolut de la prova de 800m, tot i passar per problemes físics i psicològics.[14] El 24 de juliol de 2022 guanyava la seva primera medalla d'or en un Campionat del Món, amb un temps de 1:43.71.[15] A més, tornava a guanyar el trofeu de la Diamond League per segon any consecutiu.[16]

En el Campionat del Món de Budapest 2023, sorprenentment Korir no va poder passar de la 1a ronda amb un temps d'1:46.78.[17] Després de la cursa, va declarar que arrossegava una lesió muscular des de feia mesos i que acabava la temporada per centrar-se en la preparació dels Jocs Olímpics de París 2024.[18]

No va reaparèixer fins al maig del 2024, a la prova de la Diamond League celebrada a Rabat.[19] Un mes més tard no aconseguia la classificació directa per la prova olímpica, mitjançant els trials de Kènya[20] i finalment no va aconseguir la classificació per rànquing pels Jocs Olímpics de París.[21]

Marques personals

[modifica]
Disciplina Marca Vent Seu Data
400m llisos 44.21 - Kenya Nairobi 23 juny 2018
800m llisos 1:42.05 - Regne Unit Londres 22 juliol 2018
4x400m relleus 3:03.15 - Estats Units Austin 27 maig 2017

Trajectòria professional

[modifica]
Jocs Olímpics
Any Seu Posició Prova
2020 Japó Tòquio DQ 400m
800m
Campionat del Món
2017 Regne Unit Londres 8a posició 800m
2019 Qatar Doha 6a posició 400m
10a posició 800m
2022 Estats Units Eugene 800m
2023 Hongria Budapest 29a posició 800m
Campionat d'Àfrica
2018 Nigèria Asaba 800m
4x400m relleus

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Perfil oficial» (en anglès). World Athletics. [Consulta: 17 novembre 2024].
  2. ↑ «Perfil olímpic» (en anglès). Olympics.com. [Consulta: 17 novembre 2024].
  3. ↑ «Emmanuel Korir: Profile of Kenya's 800m World Champion» (en anglès). Team Kenya. [Consulta: 12 setembre 2023].
  4. ↑ «How did UTEP land world class runner Emmanuel Korir?» (en anglès). El Paso Times. [Consulta: 12 setembre 2023].
  5. ↑ «Broke a World Record» (en anglès). Flotrack, 21 gener 2017.
  6. ↑ «Resultats oficials - 800m» (en anglès). World Athletics.
  7. ↑ «Emmanuel Korir goes pro, signs with Nike» (en anglès). Flotrack-com, 19 agost 2017.
  8. ↑ «Korir scorches to 800m world lead in London - IAAF Diamond League» (en anglès). World Athletics, 22 juliol 2018.
  9. ↑ «Semenya clocks 49.96, Amos defeats Korir at African Championships in Asaba» (en anglès). World Athletics, 3 agost 2018.
  10. ↑ «Resultats oficials - 400m» (en anglès). World Athletics.
  11. ↑ «Resultats oficials - 800m» (en anglès). World Athletics.
  12. ↑ «Emmanuel Korir wins Kenya first Tokyo Olympics gold» (en anglès). Nation.Africa, 4 agost 2021.
  13. ↑ «De oro y diamante: los mejores atletas del mundo se imponen en la Diamond League de Zurich» (en castellà). Runner's World, 9 setembre 2021.
  14. ↑ «Emmanuel Korir on nearly quitting track, losing crucial support and his comeback at the worlds» (en anglès). Olympics.com, Actualitzat 27 juny 2023.
  15. ↑ «Emmanuel Korir strikes gold for Kenya in 800m in Oregon» (en anglès). The Nation Africa, 24 juliol 2022.
  16. ↑ «Kipyegon, Korir and Moraa claim Diamond League Trophies» (en anglès). Citizen Digital, 9 setembre 2022.
  17. ↑ «Emmanuel Korir fails to advance in 800m at world championships» (en anglès). World Track, 22 agost 2023.
  18. ↑ «Korir, Ferguson blame injuries for early exit in Budapest» (en anglès). The Star, 24 agost 2023.
  19. ↑ «Forgotten man Emmanuel Korir reveals when he will make long-awaited return» (en anglès). Pulse Sports, 14 maig 2024.
  20. ↑ «What next for Olympic 800m champion after missing direct ticket to Paris?» (en anglès). Pulse Sports, 15 juny 2024.
  21. ↑ «No Emmanuel Korir, no problem! Why kenyans should not be worried about men's 800m at Paris Olympics» (en anglès). Pulse Sports, 15 juliol 2024.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emmanuel_Korir&oldid=38865668»