Flower (videojoc)
| Publicació | 12 febrer 2009 
| ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Versions | 1.01
| ||||
| Gènere | videojoc d'acció i aventura i videojoc artístic | ||||
| País d'origen | Estats Units | ||||
| Disponible en | |||||
| Característiques tècniques | |||||
| Sistema operatiu | iOS | ||||
| Plataforma | PlayStation 4, PlayStation Vita, PlayStation 3, iOS i Windows | ||||
| Motor | PhyreEngine | ||||
| Modes | un jugador | ||||
| Format | distribució digital i descàrrega digital | ||||
| Dispositiu d'entrada | controlador de videojoc i pantalla tàctil | ||||
| Equip | |||||
| Desenvolupador(s) | thatgamecompany i Bluepoint Games | ||||
| Editor | Sony Interactive Entertainment | ||||
| Director | Jenova Chen (en)  | ||||
| Distribuidor | Epic Games Store, GOG.com, Steam, PlayStation Store, PlayStation Now i App Store | ||||
| Qualificacions | |||||
| |||||
Fonts de codi
| |||||
Premis
| |||||
| Més informació | |||||
| Lloc web | thatgamecompany.com… (anglès) | ||||
| MobyGames | flower | ||||
| Steam | 966330 | ||||
| Blog | Blog oficial | ||||
|
| |||||
 | |||||
 Imatges externes | |
|---|---|
 |
Portada |
Flower és un videojoc desenvolupat per Thatgamecompany i publicat per Sony Computer Entertainment per a PlayStation 3. Va ser dissenyat per Jenova Chen i Nicholas Clark i es va publicar el febrer de 2009 a PlayStation Network. Les versions per a PlayStation 4 i PlayStation Vita van ser adaptades per Bluepoint Games i publicades el novembre de 2013. El setembre de 2017 se'n va publicar una versió per a iOS, i el febrer de 2019 una per a Windows, totes dues publicades per Annapurna Interactive. El joc va ser concebut com un «successor espiritual» de Flow, un títol anterior de Chen i Thatgamecompany. A Flower, el jugador controla el vent i impulsa un pètal de flor per l'aire mitjançant el moviment del comandament. Quan vola a prop de les flors, altres pètals comencen a seguir el primer. Apropar-se a les flors també pot tenir efectes sobre el món del joc, com retornar colors vius a camps prèviament morts o activar aerogeneradors immòbils. El joc no conté text ni diàlegs i construeix l'arc narratiu principalment mitjançant la representació visual i els estímuls emocionals.
Flower va ser concebut sobretot per provocar emocions positives en el jugador, més que no pas per ser un joc difícil i «divertit». Aquesta orientació va sorgir de Chen, que considerava que la funció principal dels productes d'entreteniment com els videojocs eren els sentiments que despertaven en el públic i que el ventall emocional de la majoria dels jocs era molt limitat. L'equip concebia la seva feina com la creació d'una obra d'art i va eliminar les mecàniques i elements de joc que no provocaven la resposta desitjada en els jugadors. La música, composta per Vincent Diamante, respon dinàmicament a les accions del jugador i es correspon amb els estímuls emocionals del joc. Flower va obtenir un gran èxit de crítica, cosa que va sorprendre els desenvolupadors. La crítica en va elogiar la música, els gràfics i el sistema de joc, i el va descriure com una experiència emocional singular i captivadora. Va ser distingit com a «millor joc independent del 2009» als Spike Video Game Awards i va guanyar el premi al «joc casual de l'any» de l'Academy of Interactive Arts and Sciences.
Sistema de joc
[modifica]Flower està dividit en sis nivells principals i un nivell de crèdits finals. Cada nivell és representat per una flor dins d'un test a l'ampit de la finestra d'un apartament urbà i, quan el jugador en selecciona una, entra en el «somni» d'aquella flor.[1][2]
Un cop dins del nivell, el jugador controla el vent mentre impulsa un únic pètal de flor per l'aire. El capcineig i la inclinació lateral del pètal es controlen inclinant el comandament de PlayStation 3. Prement qualsevol botó, el vent bufa amb més força i el pètal es mou més de pressa.[3] La càmera segueix generalment el pètal des de darrere, tot i que ocasionalment es desplaça per mostrar un nou objectiu o les conseqüències de les accions del jugador.[4]
Cada nivell conté grups i rengleres de flors. Quan el pètal s'hi aproxima, les flors s'obren i un nou pètal s'afegeix al rastre del primer. Apropar-se a determinades flors o grups de flors també provoca canvis en el món del joc. Entre aquests canvis hi ha l'obertura de zones noves, la transformació d'àrees d'herba morta en camps d'un verd viu o l'activació d'aerogeneradors. En general, aquestes transformacions fan que brotin noves flors amb què el jugador pot interactuar.
Quan el jugador passa per damunt d'una flor, sona una nota musical que harmonitza amb la música. La música mateixa s'adapta dinàmicament als canvis que es produeixen al món.[3] Com més pètals segueixen el pètal principal, més de pressa es desplacen.[1]
El jugador no pot perdre cap nivell ni el progrés aconseguit. El joc no té enemics, punts de vida ni límits de temps. Una partida completa dura aproximadament una hora.[4]
Tot i que no s'utilitza cap mena de parla ni text en tot el joc, tret dels crèdits i les indicacions d'interacció del menú principal, els sis somnis de les flors segueixen un arc narratiu.[3]
El punt de partida del jugador a cada fase sembla trobar-se a prop del punt final de l'anterior i, a mesura que avança el joc, s'apropa progressivament a una ciutat llunyana.
Els primers nivells se centren a restaurar la vida i el color del paisatge. Després d'activar una sèrie de molins de vent, el jugador travessa volant un camp nocturn i va encenent fileres de llums apagades fins que arriba a la ciutat.
La ciutat és plena d'estructures metàl·liques amenaçadores semblants a torres de gelosia, petits arcs elèctrics i edificis descolorits. Durant els dos últims nivells, el jugador retorna la vida a la ciutat i la transforma en un indret lluminós i alegre.[5][6]
A mesura que el jugador avança pels nivells, la ciutat que es veu a través de la finestra de l'apartament a la pantalla de selecció esdevé progressivament més viva i acolorida.[5]
Si el jugador activa les tres flors secretes de cada nivell, el paisatge urbà és substituït per un camp lluminós amb muntanyes al fons.
La música també evoluciona al llarg del joc: augmenta en amplitud i complexitat i contribueix a l'arc narratiu.[7]
El nivell dels crèdits es juga de manera semblant als nivells principals, però cada vegada que el jugador passa per una flor hi apareix el nom d'una persona que va participar en el desenvolupament del joc.
Flower inclou trofeus de PlayStation Network coherents amb l'esperit del joc. Tot i que alguns es basen en objectius concrets, molts estan centrats simplement a relaxar-se i contemplar el paisatge.[4]
Desenvolupament
[modifica]
Flower va ser desenvolupat com a successor espiritual de Flow, un joc en Flash del 2006 creat per Jenova Chen i Nicholas Clark quan tots dos estudiaven a la Universitat del Sud de Califòrnia.
Posteriorment, Thatgamecompany va convertir Flow en un joc per a PlayStation 3 el 2007, mentre que SuperVillain Studios en va desenvolupar una versió per a PlayStation Portable el 2008.
Flower va ser el «primer joc [de Thatgamecompany] fora de la xarxa de seguretat de l'àmbit acadèmic».[8]
Es va anunciar per primera vegada al Tokyo Game Show el 24 de setembre de 2007[8] i es va publicar a PlayStation Network el 12 de febrer de 2009.[9][10]
El joc estava concebut principalment per provocar emocions positives en el jugador i funcionar com un «refugi emocional».[11]
Entre sis i nou persones van participar en diferents etapes del desenvolupament.[11]
Chen, que havia cofundat Thatgamecompany amb la productora de videojocs Kellee Santiago, va exercir de director creatiu, mentre que Clark en va ser el dissenyador principal.[12]
Chen va descriure el joc com «un poema interactiu que explora la tensió entre allò urbà i la natura».[9]
Va escollir el tema de la «natura» en una etapa inicial del desenvolupament. Segons Chen, havia concebut cada PlayStation com una mena de portal situat a la sala d'estar que transportava el jugador a un altre indret, i es va plantejar que seria agradable que aquell portal permetés sentir-se abraçat per la natura.[13]
Abans de començar a treballar en el joc, l'equip de desenvolupament va encarregar dues peces musicals que considerava que podien inspirar el to emocional adequat i servir de guia durant el procés.[8]
Van crear diversos prototips, entre els quals conceptes centrats en el creixement de flors i altres basats en la consciència humana.
Finalment, l'equip va considerar que el prototip centrat en pètals transportats pel vent era el que millor expressava les emocions que volien provocar.
Van convertir en objectiu principal de disseny mantenir el jugador en un estat emocional tranquil i van eliminar els elements que generaven frustració, com l'obligació de recollir un nombre determinat de pètals per desbloquejar nivells o mecàniques de joc massa tradicionals que excitaven excessivament els jugadors.[11]
L'equip va intentar inicialment no imposar cap barrera als nivells i permetre que el jugador es desplacés lliurement per un món obert, però es va adonar que, sense unes mínimes indicacions —com dirigir la càmera cap a les flors noves o dividir els nivells en diferents segments—, els jugadors es confonien i frustraven.
Chen va descriure el procés dient que era gairebé com si haguessin volgut llençar per la borda el disseny tradicional dels videojocs, però haguessin acabat recuperant totes les peces eliminades perquè eren necessàries per proporcionar una experiència guiada satisfactòria.[14]
El desenvolupament va durar dos anys, però l'equip en va dedicar aproximadament tres quartes parts a la fase de prototipatge. Un cop decidits els elements definitius, Flower es va produir en només sis mesos.[15]
L'èmfasi del joc en les emocions procedia de Chen, que considerava que la finalitat principal dels productes d'entreteniment com els videojocs eren els sentiments que despertaven en el públic i que l'espectre emocional de la majoria dels videojocs era molt limitat.
Chen va intentar centrar el joc en les emocions més que no pas en un missatge concret. De fet, va modificar expressament el disseny de Flower quan els primers jugadors de prova van interpretar que promovia l'energia verda.[16]
Per aconseguir que Flower tingués l'«espectre emocional» que buscava, Chen va plantejar el procés de desenvolupament com la creació d'una obra d'art i no pas com la d'un joc «divertit», perquè un joc d'aquest tipus no hauria provocat les emocions desitjades.[17]
Va resumir aquesta filosofia explicant que l'única mecànica de joc real consistia a tocar una flor perquè es produís un esdeveniment nou.
L'equip va eliminar expressament mecàniques de joc més profundes perquè haurien incorporat «dificultat» al joc, cosa que hauria pogut resultar divertida però hauria reduït el seu caràcter relaxant.[14]
Santa Monica Studio va contractar Bluepoint Games perquè desenvolupés les versions per a PlayStation 4 i PlayStation Vita, publicades el novembre de 2013 coincidint amb el llançament de PlayStation 4.[18][19]
Annapurna Interactive va publicar Flower per a iOS el setembre de 2017 i per a Microsoft Windows el febrer de 2019.[20][21]
Música
[modifica]| Tipus | banda sonora | |
|---|---|---|
| Artista | Vincent Diamante | |
| Publicat | 8 abril 2010 | |
| Gènere | música de videojocs | |
| Durada | 64:37 | |
| Format | estríming de música | |
 | ||
La música de Flower va ser creada per Vincent Diamante, compositor de música de videojocs i professor de la divisió de mitjans interactius de la Universitat del Sud de Califòrnia.[22]
Anteriorment havia compost la música del primer joc de Chen, Cloud (2005), i de Dyadin (2005), quan tots dos estudiaven a la Universitat del Sud de Califòrnia.
Diamante va treballar directament amb l'equip de desenvolupament per integrar la música en el joc, modificant la ubicació de les flors i els tons que cada tipus produïa quan el jugador hi arribava.
Ho va fer harmonitzant el sistema de joc amb la música i adaptant aquesta última dinàmicament als canvis del món del joc.[7]
Diamante també va utilitzar la música per influir en l'equip de desenvolupament i fer que adaptessin algunes de les idees que tenia per al joc.[23]
La música i els instruments de cada nivell van ser escollits perquè es corresponguessin tant amb el món del joc com amb la posició de la fase dins l'arc emocional general.
La música està formada per múltiples capes de pistes d'instruments acústics que augmenten o disminueixen en funció de les accions del jugador.[7]
Entre els instruments utilitzats hi ha el piano, instruments de corda com la guitarra clàssica i instruments de vent-fusta com la flauta baixa i el fagot.[7][24]
El nombre d'instruments que sonen augmenta en proporció a la quantitat de pètals que recull el jugador.[24]
La música pretén evocar sons naturals com el vent. Les diferents pistes instrumentals van ser concebudes perquè poguessin funcionar per separat fins i tot quan formaven part d'una gran composició orquestrada, com passa als nivells tercer i sisè.[7]
En diverses ocasions durant el desenvolupament, Diamante es va encapritxar tant d'una peça musical que calia modificar que va preferir compondre'n una de nova per substituir-la.[23]
Durant molt de temps, Diamante va negociar amb Sony la possibilitat de publicar un àlbum amb la música del joc.[7][22]
El 8 d'abril de 2010, Sony va publicar a PlayStation Network un àlbum de la banda sonora. Titulat Flower: Original Soundtrack from the Video Game, conté vuit peces amb una durada total d'una hora, quatre minuts i trenta-set segons.[25]
Rebuda
[modifica]| Publicació | Puntuació |
|---|---|
| Metacritic (PS3) | 87/100[26] |
| Metacritic (PS4) | 91/100[27] |
| 1UP.com | A[1] |
| Eurogamer | 8/10[28] |
| IGN | 9/10[29] |
| PALGN | 9/10[30] |
| GameSpot | 8/10[31] |
Flower va ser molt ben rebut per la crítica. Alice Liang, de 1UP.com, va elogiar el joc i va afirmar que la llibertat de moviment feia que jugar-hi resultés tan relaxant com una brisa suau.
Considerava que «diversió» no descrivia completament l'experiència de joc, perquè tenia un arc emocional comparable al d'una pel·lícula ben construïda i perquè la música, els gràfics i el sistema de joc introduïen el jugador en una experiència emocional captivadora.
També considerava que tenia un alt grau de rejugabilitat, fet que compensava la seva brevetat.[1]
Ryan Clements, d'IGN, coincidia amb Liang i afirmava que el joc li havia proporcionat més diversió, emoció i il·luminació que qualsevol altre videojoc que hagués jugat durant anys.
Tot i advertir que no agradaria a tothom, el va descriure com una obra molt singular i poderosa i va considerar que era imprescindible jugar-hi.[29]
Michael Kontoudis, de PALGN, el va definir com un joc completament singular, valent i emotiu, ple de personalitat i intencionalitat, tot i assenyalar que, com que s'apropava més a una obra d'art que no pas a un videojoc convencional, molts jugadors no hi estarien interessats.[30]
Gerard Campbell, de The Press, també el va descriure com alguna cosa més que un videojoc i va considerar que constituïa un contrapunt perfecte als jocs de trets ultraviolents, a més de ser un dels videojocs més refrescants i relaxants disponibles.[32]
Tom Bramwell, d'Eurogamer, en va fer elogis semblants i el va descriure com agradablement innocent i edificant, tot i que li va atorgar una puntuació inferior a la d'altres crítics perquè considerava que el preu de 9,99 dòlars era massa elevat per la durada del joc.[28]
Aquesta crítica no va ser universal. Jason Hill, de The Age, per exemple, va considerar que el preu australià de 13 dòlars era raonable i que la durada evitava que el joc s'allargués més del necessari.[33]
Crítics com Terry Terrones, de GamePro, i GameTrailers van repetir molts dels elogis d'altres ressenyes.
GameTrailers va afirmar que era «menys un joc que una experiència» i que el jugador no «jugava» necessàriament a Flower, sinó que hi interactuava, mentre que Terrones va destacar la música com el millor element de la presentació.[3][4]
Tom Hoggins, de The Daily Telegraph, va considerar que Flower reobriria el debat sobre «els videojocs com a art» i que, a més de ser un videojoc, era una obra d'art magnífica.[34]
Kevin VanOrd, de GameSpot, en ressenyar la versió de PlayStation 4 del 2013, va afirmar que el joc convidava a la introspecció i la calma interior i que aquest tipus d'experiència continuava sent poc habitual quatre anys després de la publicació original.[31]
La rebuda positiva va sorprendre els desenvolupadors, que havien esperat una reacció més dividida.[14]
Flower va rebre el premi «Best Independent Game Fueled by Dew» als Spike Video Game Awards de 2009.[35]
La revista Playboy també el va distingir com a «millor joc independent» del 2009.[36]
Als 13ns Interactive Achievement Awards va guanyar el premi al «joc casual de l'any» i també va ser nominat a «innovació destacada en videojocs» i als premis per assoliment destacat en disseny de so, composició musical original i direcció de joc.[37]
La British Academy of Film and Television Arts el va nominar al premi a l'ús de l'àudio dels seus premis de videojocs i li va concedir el guardó a l'assoliment artístic.[38]
La banda sonora va guanyar el premi a la millor banda sonora original de 2009 de G4.[39]
La música també va ser nominada al premi «Music of the Year» de la Game Audio Network Guild i va guanyar el premi a la millor banda sonora interactiva.[40][41]
La presentació jugable de Flower a l'Electronic Entertainment Expo de 2008 va obtenir diversos guardons, entre els quals el de millor joc descarregable de l'E3 de 1UP.com, el de millor joc original d'UGO i un reconeixement especial a la innovació d'IGN.[42][43][44]
El 2012, Flower va ser inclòs en la llista dels cent millors videojocs de tots els temps de la revista Time.[45]
El 2011, mitjançant una votació popular, Flower va ser escollit entre una selecció inicial de 240 videojocs com un dels 80 títols exposats el 2012 al Smithsonian American Art Museum dins de l'exposició The Art of Video Games.[46]
El 2013, el museu va adquirir el joc per a la seva col·lecció permanent.[47]
També va formar part de l'exposició del Smithsonian de 2015 Watch This! Revelations in Media Art.[48]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 Liang, Alice. «Flower Review for the PS3 from 1UP.com». 1UP.com, 09-02-2009. Arxivat de l'original el June 22, 2011. [Consulta: 5 gener 2010].
- ↑ «Flowery（フラアリー» (en japonès). Sony. Arxivat de l'original el June 25, 2009. [Consulta: 6 gener 2010].
- 1 2 3 4 Terrones, Terry (February 10, 2009). «Flower». GamePro. Arxivat de l'original el April 15, 2009.
- 1 2 3 4 «Flower: Review». GameTrailers, 25-02-2009. Arxivat de l'original el March 6, 2009. [Consulta: 6 gener 2010].
- 1 2 Thompson, Clive (February 23, 2009). «Flower Power Blooms in First Climate-Change Game». Wired. Arxivat de l'original el June 16, 2009.
- ↑ Rose, Michael. «Review: Flower (Thatgamecompany)». Indie Games, 12-02-2009. Arxivat de l'original el May 3, 2011. [Consulta: 26 gener 2010].
- 1 2 3 4 5 6 Jeriaska. «Interview: A Beautiful Flight – Creating The Music For Flower». Gamasutra, 27-02-2009. Arxivat de l'original el May 10, 2010. [Consulta: 6 gener 2010].
- 1 2 3 Boyer, Brandon. «MIGS: First Details On Thatgamecompany's Flower Debut». Gamasutra, 29-11-2007. Arxivat de l'original el February 14, 2009. [Consulta: 5 gener 2010].
- 1 2 Santiago, Kellee. «Stop and smell the Flower on PSN February 12th». Sony, 19-01-2009. Arxivat de l'original el June 18, 2009.
- ↑ Szadkowski, Joseph «Simanimals Too Simplistic». , 22-02-2009, p. M18.
- 1 2 3 Carless, Simon. «GDC Europe: Thatgamecompany's Santiago On Flower's Emotional Search». Gamasutra, 19-08-2009. Arxivat de l'original el October 20, 2010. [Consulta: 5 gener 2010].
- ↑ «Thatgamecompany – About». Thatgamecompany. Arxivat de l'original el July 11, 2010. [Consulta: 5 gener 2010].
- ↑ Ostroff, Joshua (March 2009). «Petal Power – Flower Seeds the Winds of Change». Exclaim!. Arxivat de l'original el March 17, 2009.
- 1 2 3 Sheffield, Brandon. «Interview: Jenova Chen and Thatgamecompany's Vision of the Future». Gamasutra, 27-05-2009. Arxivat de l'original el May 11, 2010. [Consulta: 5 gener 2010].
- ↑ Dugan, Patrick. «Interview: Thatgamecompany's Santiago, Hunicke, On Designing For The Love». Gamasutra, 26-01-2010. Arxivat de l'original el October 20, 2010. [Consulta: 26 gener 2010].
- ↑ «Interview: Redefining Video Games». Game Informer (207) (GameStop). July 2010: 34. ISSN 1067-6392.
- ↑ Kumar, Matthew. «Develop 2009: Thatgamecompany's Chen On How Emotion Can Evolve Games». Gamasutra, 15-07-2009. Arxivat de l'original el August 10, 2010. [Consulta: 5 gener 2010].
- ↑ Cowan, Danny. «Flower, flOw, Sound Shapes, Escape Plan coming to PlayStation 4 in November». Joystiq, 16-10-2013. Arxivat de l'original el October 16, 2013. [Consulta: 4 novembre 2013].
- ↑ «Flower, flOw, Sound Shapes, Escape Plan Coming to PS4». Santa Monica Studio, 06-10-2013. Arxivat de l'original el September 8, 2015. [Consulta: 2 desembre 2013].
- ↑ Hodapp, Eli. «'Flower' Just Hit the App Store, Published by Annapurna». TouchArcade, 28-09-2017. Arxivat de l'original el September 29, 2017. [Consulta: 28 setembre 2017].
- ↑ Chalk, Andy. «Flower, the 2009 PS3 hit, is finally on PC». PC Gamer, 14-02-2019. Arxivat de l'original el April 26, 2020. [Consulta: 14 febrer 2019].
- 1 2 Diamante, Vincent. «Vincentdiamante.com – A One Page Website». vincentdiamante.com. Arxivat de l'original el February 15, 2010. [Consulta: 26 gener 2010].
- 1 2 Jeriaska. «Roundtable: The Indie Game Composer Scene, Explored». Gamasutra, 15-10-2009. Arxivat de l'original el October 18, 2010. [Consulta: 26 gener 2010].
- 1 2 Barnholt, Ray. «2009's Finest: The Suitably Breezy Music of Flower». 1UP.com, 08-01-2010. Arxivat de l'original el June 4, 2011. [Consulta: 26 gener 2010].
- ↑ Love, Randall. «Coming to PSN this Week: Flower Soundtrack». Sony, 05-04-2010. Arxivat de l'original el April 7, 2010. [Consulta: 9 abril 2010].
- ↑ «flower for PlayStation 3 Reviews». Metacritic. CBS Interactive. Arxivat de l'original el August 17, 2010. [Consulta: 15 febrer 2009].
- ↑ «flower for PlayStation 4 Reviews». Metacritic. CBS Interactive. Arxivat de l'original el November 14, 2015. [Consulta: 2 desembre 2013].
- 1 2 Bramwell, Tom. «Eurogamer – Flower review». Eurogamer, 09-02-2009. Arxivat de l'original el June 18, 2009. [Consulta: 5 gener 2010].
- 1 2 Clements, Ryan. «IGN.com's review for Flower on the PS3». IGN, 09-02-2009. Arxivat de l'original el February 22, 2009. [Consulta: 5 gener 2010].
- 1 2 Kontoudis, Michael. «Flower Review». PALGN, 15-02-2009. Arxivat de l'original el January 6, 2010. [Consulta: 6 gener 2010].
- 1 2 VanOrd, Kevin. «Flower Review». GameSpot. Red Ventures, 13-11-2013. Arxivat de l'original el July 6, 2022. [Consulta: 16 juny 2021].
- ↑ Campbell, Gerard «Sit Back, Relax and Enjoy». , 24-02-2009, p. 7.
- ↑ Hill, Jason «Flower». , 12-03-2009, p. 32.
- ↑ Hoggins, Tom «Flower Power Will Give You Play Fever». , 14-02-2009.
- ↑ «Best Independent Game Fueled by Dew | Spike Video Game Awards». Spike, 12-12-2009. Arxivat de l'original el November 29, 2009. [Consulta: 6 gener 2010].
- ↑ «Thatgamecompany – Flower». Thatgamecompany. Arxivat de l'original el September 19, 2010. [Consulta: 6 gener 2010].
- ↑ «AIAS Annual Awards > 13th Annual Awards». Academy of Interactive Arts and Sciences, 18-02-2010. Arxivat de l'original el October 22, 2010. [Consulta: 19 febrer 2010].
- ↑ «Video Games Award Nominations – Video Games – Awards – The BAFTA Site». British Academy of Film and Television Arts, 16-02-2010. Arxivat de l'original el February 17, 2010. [Consulta: 16 febrer 2010].
- ↑ «Best of 2009: Best Original Soundtrack». G4, 15-12-2009. Arxivat de l'original el February 26, 2010. [Consulta: 6 gener 2010].
- ↑ Leigh, Alexander. «Assassin's Creed II, Uncharted 2 Lead G.A.N.G. Award Finalists». Gamasutra, 17-02-2010. Arxivat de l'original el May 10, 2010. [Consulta: 18 febrer 2010].
- ↑ Graft, Kris. «Uncharted 2 Top Winner At G.A.N.G. Audio Awards». Gamasutra, 15-03-2010. Arxivat de l'original el October 11, 2010. [Consulta: 23 abril 2010].
- ↑ «1UP's Best of E3 2008». 1UP.com, 25-07-2008. Arxivat de l'original el June 4, 2011. [Consulta: 6 gener 2010].
- ↑ «Best of E3 2008». UGO, 22-07-2008. Arxivat de l'original el February 8, 2009. [Consulta: 6 gener 2010].
- ↑ «IGN's PlayStation 3 Best of E3 2008 Awards». IGN, 25-07-2008. Arxivat de l'original el February 14, 2009. [Consulta: 6 gener 2010].
- ↑ Narcisse, Evan (November 15, 2012). «All-Time 100 Video Games». Time (Time Inc.). Arxivat de l'original el November 18, 2012.
- ↑ «The Art of Video Games Voting Result». Smithsonian Institution, 05-05-2011. Arxivat de l'original el December 21, 2015. [Consulta: 5 maig 2011].
- ↑ «Smithsonian American Art Museum Acquires Video Games». Newsdesk: Newsroom of the Smithsonian. Smithsonian American Art Museum, 17-12-2013. Arxivat de l'original el December 8, 2015. [Consulta: 25 juliol 2015].
- ↑ «Watch This! Revelations in Media Art». Smithsonian American Art Museum and Renwick Gallery. Smithsonian American Art Museum, 2015. Arxivat de l'original el December 18, 2015. [Consulta: 25 juliol 2015].
Enllaços externs
[modifica]- Flower - Lloc web oficial (anglès)
