Rock de garatge
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| Orígens estilístics | Rock and roll Rhythm and blues Blues |
|---|---|
| Orígens culturals | Mitjans dels els 50 a Anglaterra |
| Instruments típics | Guitarra elèctrica - Baix elèctric - Bateria - orgue Hammond |
| Popularitat al Mainstream | Alta als Estats Units i Austràlia a mitjans dels 1950. Hi ha hagut ressorgiments als 80 i 2000. |
| Origen | Estats Units  |
| Creació | 1960 |
| Part de | rock |
El rock de garatge (originalment garage rock en anglès) és una forma senzilla i crua de rock and roll creada per diverses bandes dels Estats Units d'Amèrica a mitjans dels anys seixanta.[1] Inspirats per bandes de la Invasió britànica com The Kinks o The Who, aquests grups tocaven una variació d'aquests estils de música.
El terme "rock de garatge" ve de la percepció que molts dels seus intèrprets eren joves i inexperts, tenien una preparació escassa com a músics i sovint assajaven en un garatge. La música d'aquestes bandes era en general molt menys elaborada que la música que les inspirava, però estava repleta de passió i energia. La major part de les bandes utilitzaven senzilles seqüències d'intervals de quinta i octava atès que els amplificadors de l'època tenien molta distorsió a un volum alt, se sobresaturaven i amb l'ús d'aquestes notes, juntament amb una bateria agressiva i unes lletres empegaloses s'evitava aquest problema.
Centenars de bandes de garatge aparegueren als EUA, però tan sols una minoria —Shadows of Knight, The Count 5, The Seeds, The Standells— van tenir èxit, i la majoria van quedar relegats a l'oblit. De fet, gairebé totes les bandes estaven oblidades a principis dels anys setanta. Encara que el centre dels EUA va produir molts dels exemples més coneguts del rock de garatge, hi havia moltes bandes originàries de la costa oest dels EUA i d'Austràlia, com per exemple Cosmic Psychos.
Bandes característiques
[modifica]Precursors
[modifica]A començaments dels anys seixanta, el rock instrumental i el surf rock del sud de Califòrnia, juntament amb les escenes locals del nord-oest del Pacífic, van preparar el terreny del gènere abans de l'arribada de la Invasió britànica.[2]
Garatge clàssic dels anys seixanta
[modifica]El gènere va sorgir principalment gràcies a la tasca de bandes nord-americanes joves que, a mitjan dècada del 1960, interpretaven una forma de rock crua i senzilla, influïda per la invasió britànica. Tot i que alguns d'aquests grups van assolir l'èxit als Estats Units, la majoria van acabar caient en l'oblit. L'interès per la seva música va reviure amb la publicació, el 1972, de la recopilació Nuggets, que incloïa temes d'alguns d'aquests artistes.[1] A partir del 1966 aproximadament, moltes bandes del gènere van començar a incorporar elements delrock psicodèlic a la seva música.
Escenes fora dels Estats Units
[modifica]Després de la beatlemania, el rock de garatge es va convertir en un fenomen global, amb escenes pròpies a Europa, Àsia i Oceania.[2]
- The Easybeats (Austràlia)
- The Sorrows (Regne Unit)
Protopunk
[modifica]A finals dels anys seixanta, grups de l'àrea de Detroit com MC5 i The Stooges van endurir el so del garatge amb un rock estrident que va establir el model sonor del punk.[3]
Revival dels anys vuitanta
[modifica]A mitjans dels anys vuitanta va sorgir un moviment de segells independents que volia recuperar l'esperit salvatge del garatge dels seixanta. Aquests grups ja no imitaven les bandes britàniques sinó les mateixes bandes de garatge, amb guitarres amb fuzz, orgue Farfisa i veus desafiadores. El moviment no va arribar mai al gran públic, però va mantenir un seguiment de culte fins als anys noranta.[4]
Revival dels anys 2000
[modifica]A principis dels anys 2000, una nova generació de grups va portar al gran públic un rock de guitarres despullat i directe. La premsa musical, amb la revista britànica NME al capdavant, va batejar el fenomen com a garage rock revival o new rock revolution, i en va considerar precursors The Strokes, The White Stripes, The Hives i The Vines.[5]
Rock de garatge a Catalunya
[modifica]A la Barcelona dels anys 60, grups com Los Salvajes i Los Cheyenes, tots dos originaris del barri del Poble-sec, van desenvolupar un so comparativament més dur que el de la majoria de grups locals de beat de l'època. Les seves gravacions i actuacions han estat interpretades posteriorment per la crítica musical com a exemples locals primerencs de l'estil que més tard es coneixeria com a rock de garatge.[6][7] Als anys vuitanta, Los Negativos van destacar dins l'escena de revival dels seixanta amb una barreja de pop, psicodèlia, garatge i folk-rock.[8] A partir del 2007, Mujeres van encapçalar una nova generació de grups de garatge barcelonins.[9]
- Anys seixanta
- Revival dels anys vuitanta
- Escena dels anys 2010
Referències
[modifica]- 1 2 «Garage Rock Music Style Overview» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 6 octubre 2026].
- 1 2 «Five Years Ahead of My Time: Garage Rock from the 1950s to the Present by Seth Bovey (ressenya)» (en anglès). Project MUSE. [Consulta: 6 octubre 2026].
- ↑ «Proto-Punk Music Style Overview» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 6 octubre 2026].
- ↑ «Garage Rock Revival Music Style Overview» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 6 octubre 2026].
- ↑ «A socio-cultural Perspective on the Post-Punk Revival Movement» (en anglès). Università Ca' Foscari Venezia. [Consulta: 6 octubre 2026].
- ↑ «Los Salvajes» (en anglès). Picap. [Consulta: 6 octubre 2026].
- ↑ «Los Cheyenes» (en anglès). Munster Records. [Consulta: 6 octubre 2026].
- ↑ «Los Negativos» (en anglès). Forced Exposure. [Consulta: 6 octubre 2026].
- ↑ «Noisey Meets: Mujeres» (en anglès). Vice. [Consulta: 6 octubre 2026].
