Goril·la

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
Viquiespècies	Viquiespècies

Goril·la
Gorilla
	; Goril·la occidental
Període
	Present
Dades
Gestació	270 dies
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Primates
Família	Hominidae
Subfamília	Homininae
Gènere	Gorilla ; Geoffroy, 1852 Gorilla
Espècies
	G. beringei; G. gorilla;
Distribució

El goril·la (Gorilla) és una espècie de primat de la família dels homínids. Són primats herbívors que habiten els boscos de l'Àfrica central. És el més gros dels primats vius. El seu ADN és en un 97%-98% igual a l'ésser humà i és el més proper a aquest després de les dues espècies de ximpanzé.

Els goril·les són els primats vivents més grossos, amb una alçada d'entre 125 i 180 cm, un pes d'entre 68 i 227 kg i una envergadura dels braços de fins a 260 cm, segons l'espècie i el sexe. Solen viure en grups dominats per un goril·la mascle de llom argentat. El goril·la oriental es distingeix de l'occidental pel fet de tenir el pelatge més fosc i un seguit de diferències morfològiques no gaire significatives. Els goril·les tendeixen a viure entre 35 i 40 anys en estat salvatge.

Els seus hàbitats naturals abracen els boscos tropicals i subtropicals de l'Àfrica subsahariana. La seva distribució inclou una àmplia gamma d'elevacions. El goril·la de muntanya es pot trobar a altituds d'entre 2.200 i 4.300 msnm a les selves nebuloses montanes de la falla Albertina a les muntanyes Virunga. Els goril·les de plana viuen en boscos espessos i aiguamolls de plana i arriben fins al nivell del mar. El goril·la occidental de plana viu als països de l'Àfrica central i occidental, mentre que el goril·la oriental de plana es pot trobar a la República Democràtica del Congo, prop de la frontera amb Ruanda.

Es creu que hi ha uns 316.000 goril·les occidentals i 5.000 d'orientals en estat salvatge. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) els classifica a tots dos com a espècies en perill crític. Les subespècies també es consideren en perill crític, llevat del goril·la de muntanya, que es cataloga com a espècie amenaçada. Entre les nombroses amenaces a la seva supervivència hi ha la caça furtiva, la destrucció d'hàbitat i les malalties. Tanmateix, les iniciatives de conservació han donat fruit en algunes parts de la seva distribució.

Etimologia

El físic i missioner nord-americà Thomas Staughton Savage fou el primer a descriure el goril·la occidental, al que va anomenar Troglodytes gorilla, l'any 1847 a partir d'espècimens obtinguts de Libèria. El nom és derivat de la paraula grega γόριλλαι (góril·lai), que designava una «tribu de dones peludes», però també d'homes amb cua de cavall que, portant torxes, assaltaven els vaixells i torturaven i violaven les dones que els mariners els oferien, descrita per Hannó el Navegant.

Morfologia

Els goril·les es desplacen generalment de quatre grapes. Les seves extremitats anteriors són més allargades que les posteriors i s'assemblen a braços, encara que són utilitzades també com a punt de suport per caminar. Els mascles mesuren entre 1,65 i 1,75 m d'alçada, i pesen entre 140 i 200 kg. Les femelles pesen aproximadament la meitat que els mascles. Tanmateix, un goril·la obès en captivitat ha aconseguit arribar als 270 kg. L'estructura facial del goril·la es coneix com de «mandíbula protuberant», ja que la mandíbula és molt major que el maxil·lar.

La gestació dura vuit mesos i mig i normalment passen tres o quatre anys entre naixements. Les cries viuen amb les seves mares tres o quatre anys. Les femelles maduren quan tenen entre 10 i 12 anys (en captivitat, abans), els mascles entre els 11 i els 13. L'esperança de vida és de 30 a 50 anys. La goril·la Fatou, del Zoo de Berlín, té el rècord de longevitat, amb 69 anys a abril del 2026.^[2]

A més, tots els goril·les comparteixen el mateix tipus de sang (B) i, com els humans, cada goril·la té empremtes digitals úniques que l'identifiquen.

El quocient encefàlic relativament baix dels goril·les podria tenir a veure amb una selecció natural que afavoria l'evolució d'un cos gros.^[3]

Ecologia

Els goril·les són majoritàriament vegetarians i mengen principalment fruites, fulles, brots, etc., si bé poden arribar a consumir alguns insectes, el que representa només de l'1 al 2 per cent de la seva dieta.

Classificació

Fins fa poc, es considerava una única espècie de goril·la, amb tres subespècies: el goril·la occidental, el goril·la oriental i el goril·la de muntanya. Ara es considera que el goril·la està dividit en dues espècies, dividides al seu torn en dues subespècies cadascuna. Més recentment s'ha reclamat l'existència d'una tercera subespècie en un d'aquests grups.

Els científics continuen estudiant les relacions entre diferents formes de goril·les. A continuació apareixen segons la classificació que compta amb més consens científic, n'hi ha quatre subespècies:^[4]

Goril·la occidental (Gorilla gorilla)
- Goril·la occidental de plana (Gorilla gorilla gorilla)
- Goril·la del riu Cross (Gorilla gorilla diehli)
Goril·la oriental (Gorilla beringei)
- Goril·la oriental de plana (Gorilla beringei graueri)
- Goril·la de muntanya (Gorilla beringei beringei)

S'ha proposat una tercera subespècie de goril·la oriental, la qual no ha rebut una denominació llatina completa: és la població de goril·la de muntanya de Bwindi; aquesta forma és anomenada de vegades el «goril·la de Bwindi».

Perill d'extinció

Els goril·les són un gènere en perill d'extinció, i les seves espècies han estat blanc de caçadors furtius durant molt de temps. Les amenaces a la supervivència dels goril·les inclouen la destrucció del seu hàbitat i la cacera. Aquesta última s'ha incrementat amb els conflictes armats en els països en què habita, i un creixent interès en zones afluents per les «carns exòtiques». La caça furtiva ha acabat gairebé amb els goril·les de muntanya, molt cotitzats per la seva carn i l'ús de parts del seu cos per a rituals o souvenirs. En queden menys de 650 exemplars en llibertat.

L'any 2004 una població de diversos centenars de goril·les del Parc Nacional Odzala (República del Congo) fou essencialment eliminada pel virus de l'ebola. L'any 2006 un estudi publicat a la revista Science indicava que més de 5.000 goril·les havien mort feia poc a causa del virus de l'ebola.

El Floquet de Neu ha estat l'únic cas conegut de goril·la albí que s'ha donat fins ara. Es calcula que va néixer cap a l'any 1964, i va morir a Barcelona l'any 2003.

Comportament

Un «esquena platejada» és un goril·la mascle adult, usualment major de 12 anys, i anomenat així per la distintiva taca de pèl platejat que té a l'esquena. Un «esquena platejada» té canins llargs que neixen amb la maduresa. Els «esquena negra» són mascles sexualment actius de fins a 11 anys. Els goril·les són polígams, i se'ls ha arribat a veure aparellant-se cara a cara.^[5]

Els «esquena platejada» són forts i dominants, dirigents de grups de 5 a 30 individus, i són el seu centre d'atenció, prenen totes les decisions, intervenen en conflictes, decideixen els moviments del grup, porten els altres a llocs on alimentar-se i prenen la responsabilitat de la seguretat i del benestar del grup.

El mascle jove comença lentament a abandonar el seu grup quan compleix els 11 anys, llavors, viatjarà sol o en companyia d'altres mascles durant un temps que va de 2 a 5 anys, abans de ser capaços d'atreure femelles i formar un nou grup per començar a criar. Mentre que les cries de goril·la romanen amb la seva mare durant 3 o 4 anys, els «esquena platejada» tenen cura dels orfes, encara que mai fins a l'extrem de carregar-los.

Si és desafiat per un mascle més jove o un foraster, un «esquena platejada» cridarà, es copejarà el pit, trencarà branques, ensenyarà les dents i llavors carregarà de front. Algunes vegades, un mascle jove pot rellevar un altre adult en el comandament. Si l'individu dominant mor per malaltia, per accident, lluitant o per la caça de furtius, el grup es dividirà, i els animals se n'aniran a la recerca d'un nou guia. Molt ocasionalment, un grup pot ser pres completament per un altre dirigent. Hi ha un alt risc que aquest nou mascle dominant mati les cries de l'anterior.^{[cal citació]}

Evolució i classificació

Els parents més propers dels goril·les són els altres dos gèneres d'hominins, els ximpanzés i els éssers humans, que divergiren d'un avantpassat comú fa uns 7 milions d'anys.^[6] La diferència mitjana entre les seqüències de gens dels humans i les seves anàlogues en els goril·les és de només un 1,6%, però també hi ha diferències en el nombre de còpies de cada gen.^[7]

Filogènesi de la superfamília Hominoidea^[8]

Hominoidea

Gibons (família Hylobatidae, vint espècies)

Orangutans (gènere Pongo, tres espècies)

Goril·les (gènere Gorilla, dues espècies)

	Éssers humans (gènere Homo, una espècie)

	Ximpanzés (gènere Pan, dues espècies)

Fins fa poc es considerava que hi havia una sola espècie de goril·la, formada per tres subespècies: el goril·la occidental de plana, el goril·la oriental de plana i el goril·la de muntanya.^[9]^[10] El consens actual és que n'hi ha dues espècies, cadascuna amb dues subespècies.^[11] Més recentment s'ha plantejat la possibilitat que una de les espècies contingui una tercera subespècie.

Intel·ligència

Els goril·les són molt propers als humans i són considerats com altament intel·ligents. Alguns individus en captivitat, com Koko, han après un llenguatge de signes simplificat.

Ús d'eines

Les següents observacions han estat fetes per l'equip de Thomas Breuer, de la societat per la conservació de la vida salvatge (Wildlife Conservation Society), el setembre de l'any 2005:

Els goril·les són coneguts per usar eines en estat salvatge. Una femella de goril·la del Parc Nacional de Nouabalé-Ndoki (República del Congo) ha estat gravada usant un pal com si mesurés la profunditat de l'aigua d'un pantà abans de creuar-lo. Una segona femella ha estat vista usant un tronc d'arbre com a pont i també com a suport mentre pesca. Això suggereix que potser tots els antropomorfs es valen d'estris.

El setembre del 2005, un goril·la de dos anys i mig de la República del Congo fou descobert usant roques per trencar un coco en un santuari de caça.^[12] Aquesta fou la primera observació d'aquesta índole en un goril·la, però 40 anys abans els ximpanzés foren vistos usant eines en estat salvatge: és famosa la imatge de l'exemplar «pescant» tèrmits. És una llegenda comuna de les gents nadiues haver vist goril·les usant pals i roques per atacar depredadors o espantar grans mamífers. Els antropomorfs estan dotats d'una mà de semiprecisió que, certament, els permet valer d'estris simples, que poden ser armes, com un garrot improvisat a partir d'una branca convenientment caiguda.

Salut

Els goril·les són parasitats per polls de la família dels ptírids, que també afecten els éssers humans.^[13]

Referències

↑ Entrada «Gorilla (gorilla)» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 2 agost 2026].
↑ Schumacher, E. «World's oldest gorilla celebrates birthday at Berlin Zoo» (en anglès). Deutsche Welle, 13 abril 2026. [Consulta: 2 agost 2026].
↑ Kaas, 2017, «Evolution of Large Brain and Body Size in Mammals» (S. H. Montgomery).
↑ «Wilson, D. E. & Reeder, D. M. (Editors). 2005. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (3a edició).». Arxivat de l'original el 2011-09-08. [Consulta: 18 novembre 2012].
↑ «Gorillas in a Tryst - TIME». Arxivat de l'original el 2012-05-15. [Consulta: 2 juny 2013].
↑ Glazko, G. V.; Nei, Masatoshi «Estimation of divergence times for major lineages of primate species» (en anglès). Molecular Biology and Evolution, vol. 20, 3, 2003, p. 424-434. DOI: 10.1093/molbev/msg050. PMID: 12644563.
↑ Goidts, V. ; Armengol, L. ; Schempp, W. ; Conroy, Jeffrey; Nowak, Norma; Müller, Stefan; Cooper, David N.; Estivill, Xavier; Enard, Wolfgang «Identification of large-scale human-specific copy number differences by inter-species array comparative genomic hybridization» (en anglès). Human Genetics, vol. 119, 1–2, 3-2006, p. 185–198. DOI: 10.1007/s00439-005-0130-9. PMID: 16395594.
↑ Israfil, H. ; Zehr, S. M.; Mootnick, A. R.; Ruvolo, M. ; Steiper, M. E. «Unresolved molecular phylogenies of gibbons and siamangs (Family: Hylobatidae) based on mitochondrial, Y-linked, and X-linked loci indicate a rapid Miocene radiation or sudden vicariance event». Molecular Phylogenetics and Evolution, vol. 58, 3, 2011, p. 447–455. Bibcode: 2011MolPE..58..447I. DOI: 10.1016/j.ympev.2010.11.005. PMC: 3046308. PMID: 21074627.
↑ Groves, C. . «A history of gorilla taxonomy». A: Taylor, A. B.. Gorilla biology: A multidisciplinary perspective (en anglès). Cambridge University Press, 2002, p. 15-34.
↑ Stewart, K. J.; Sicotte, P. ; Robbins, M. M. «Mountain gorillas of the Virungas» (en anglès). Fathom / Cambridge University Press, 2001. Arxivat de l'original el 21 setembre 2008. [Consulta: 11 setembre 2008].
↑ Mittermeier, R. A.. Handbook of the Mammals of the World. Volume 3. Primates (en anglès). Lynx Edicions, 2013. ISBN 978-84-96553-89-7.
↑ «A Tough Nut To Crack For Evolution». CBS News, 18-10-2005. [Consulta: 18 octubre 2006].
↑ Resh i Cardé, 2009, «Phthiraptera (Chewing and Sucking Lice)» (R. A. Hellenthal i R. D. Price).

Bibliografia

Kaas, J. H. Evolution of Nervous Systems (en anglès). 2a edició. Academic Press, 2017. ISBN 978-0-12-804042-3.
Resh, R. T.; Cardé. Encyclopedia of Insects (en anglès). 2a edició. Academic Press, 2009. ISBN 978-0-12-374144-8.

Viccionari

[RefPD-1] Entrada «Gorilla (gorilla)» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 2 agost 2026].

[2] Schumacher, E. «World's oldest gorilla celebrates birthday at Berlin Zoo» (en anglès). Deutsche Welle, 13 abril 2026. [Consulta: 2 agost 2026].

[FOOTNOTEKaas2017«Evolution_of_Large_Brain_and_Body_Size_in_Mammals»_(S._H._Montgomery)-3] Kaas, 2017, «Evolution of Large Brain and Body Size in Mammals» (S. H. Montgomery).

[msw-4] «Wilson, D. E. & Reeder, D. M. (Editors). 2005. Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (3a edició).». Arxivat de l'original el 2011-09-08. [Consulta: 18 novembre 2012].

[5] «Gorillas in a Tryst - TIME». Arxivat de l'original el 2012-05-15. [Consulta: 2 juny 2013].

[6] Glazko, G. V.; Nei, Masatoshi «Estimation of divergence times for major lineages of primate species» (en anglès). Molecular Biology and Evolution, vol. 20, 3, 2003, p. 424-434. DOI: 10.1093/molbev/msg050. PMID: 12644563.

[7] Goidts, V. ; Armengol, L. ; Schempp, W. ; Conroy, Jeffrey; Nowak, Norma; Müller, Stefan; Cooper, David N.; Estivill, Xavier; Enard, Wolfgang «Identification of large-scale human-specific copy number differences by inter-species array comparative genomic hybridization» (en anglès). Human Genetics, vol. 119, 1–2, 3-2006, p. 185–198. DOI: 10.1007/s00439-005-0130-9. PMID: 16395594.

[Israfil_et_al-8] Israfil, H. ; Zehr, S. M.; Mootnick, A. R.; Ruvolo, M. ; Steiper, M. E. «Unresolved molecular phylogenies of gibbons and siamangs (Family: Hylobatidae) based on mitochondrial, Y-linked, and X-linked loci indicate a rapid Miocene radiation or sudden vicariance event». Molecular Phylogenetics and Evolution, vol. 58, 3, 2011, p. 447–455. Bibcode: 2011MolPE..58..447I. DOI: 10.1016/j.ympev.2010.11.005. PMC: 3046308. PMID: 21074627.

[Groves2002-9] Groves, C. . «A history of gorilla taxonomy». A: Taylor, A. B.. Gorilla biology: A multidisciplinary perspective (en anglès). Cambridge University Press, 2002, p. 15-34.

[10] Stewart, K. J.; Sicotte, P. ; Robbins, M. M. «Mountain gorillas of the Virungas» (en anglès). Fathom / Cambridge University Press, 2001. Arxivat de l'original el 21 setembre 2008. [Consulta: 11 setembre 2008].

[Mittermeier_etal2013-11] Mittermeier, R. A.. Handbook of the Mammals of the World. Volume 3. Primates (en anglès). Lynx Edicions, 2013. ISBN 978-84-96553-89-7.

[ns-12] «A Tough Nut To Crack For Evolution». CBS News, 18-10-2005. [Consulta: 18 octubre 2006].

[FOOTNOTEReshCardé2009«Phthiraptera_(Chewing_and_Sucking_Lice)»_(R._A._Hellenthal_i_R._D._Price)-13] Resh i Cardé, 2009, «Phthiraptera (Chewing and Sucking Lice)» (R. A. Hellenthal i R. D. Price).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

Registres d'autoritat	GND (1) LCCN (1) NDL (1) NKC (1)
Bases d'informació	Britannica (1) SNL Treccani (1)