Hector Munro Macdonald
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 gener 1865 Edimburg (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
| Mort | 16 maig 1935 Aberdeen (Regne Unit) |
| Sepultura | Catedral de Sant Macari 57° 10′ 11″ N, 2° 06′ 06″ O / 57.1696°N,2.101582°O |
| President Societat Matemàtica de Londres | |
| 1916 – 1918 ← Joseph Larmor – John Edward Campbell → | |
| Dades personals | |
| Formació | Clare College (1886–1889) Aberdeen Grammar School (–1882) Universitat d'Aberdeen (1882–1886) Tain Royal Academy (–1879) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | matemàtic, físic |
| Ocupador | Universitat d'Aberdeen (1904–1935) Universitat de Cambridge (1889–1904) |
| Membre de | |
| Família | |
| Pares | Donald Macdonald i Annie Munro |
| Premis | |
Hector Munro Macdonald (Edimburg, 19 de gener de 1865 - Aberdeen, 16 de maig de 1935) va ser un matemàtic escocès.
Vida i obra
[modifica]Macdonald va estudiar matemàtiques a la universitat d'Aberdeen entre 1882 i 1886. Havent obtingut la beca Fullerton, el 1886 va ingressar al Clare College de la universitat de Cambridge en la qual va acabar quart en els exàmens de matemàtiques de 1889.[1] Aquest mateix any va ser nomenat fellow del Clare College en el qual va romandre fins al 1905, essent fortament influenciat per l'ambient acadèmic i l'estil pedagògic dels físics de la universitat de Cambridge.[2]

Tot i que els seus primers treballs de recerca van ser en matemàtiques pures, a poc a poc es va anar inclinant per les matemàtiques aplicades,[3] fins que el 1901 va obtenir el premi Adams per un treball sobre la propagació de les ones elèctriques.[4] La seva aportació més notable és la avui coneguda com funció de Macdonald, ,[5] una funció de Bessel modificada.[6]
El 1905, Macdonald va deixar Cambridge per ocupar una plaça de catedràtic a la seva antiga universitat d'Aberdeen, on es va convertir en un dels més influents membres del claustre gràcies a la seva habilitat com a administrador.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Whittaker, 1935, p. 551.
- ↑ Yeang, 2013, p. 26.
- ↑ Whittaker, 1935, p. 552.
- ↑ Whittaker, 1935, p. 553.
- ↑ Oldham, Myland i Spanier, 2009, p. 527 i ss.
- ↑ Yeang, 2013, p. 25-29.
- ↑ Whittaker, 1935, p. 557.
Bibliografia
[modifica]- Oldham, Keit; Myland, Jan; Spanier, Jerome. «The Macdonald Function Kv(x)». A: An Atlas of Functions (en anglès). Springer, 2009, p. 527-536. ISBN 978-0-387-48806-6.
- Whittaker, E.T. «Hector Munro Macdonald, 1865-1935» (en anglès). Obituary Notices of Fellows of the Royal Society, Vol. 1, Num. 4, 1935, p. 551-558. DOI: 10.1098/rsbm.1935.0018. ISSN: 1479-571X.
- Yeang, Chen-Pang. Probing the Sky with Radio Waves (en anglès). University of Chicago Press, 2013. ISBN 978-0-226-01519-4.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hector Munro Macdonald» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Whittaker, E.I.; Falconer, Isobel. «Macdonald, Hector Munro» (en anglès). Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 30 juliol 2026].
- Nascuts el 1865
- Morts el 1935
- Matemàtics escocesos
- Alumnes de la Universitat d'Aberdeen
- Alumnes del Clare College
- Alumnes de l'Aberdeen Grammar School
- Professors de la Universitat de Cambridge
- Oficials de l'Orde de l'Imperi Britànic
- Membres de la Royal Society
- Morts a Aberdeen
- Científics d'Edimburg
- Matemàtics nascuts al segle XIX
- Matemàtics morts al segle XX