Illes Fèroe
Føroyar (fo)  | |||||
| |||||
| Tipus | país autònom del Regne de Dinamarca i circumscripció electoral | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Himne | Tú alfagra land mítt | ||||
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Regne de Dinamarca | ||||
| Capital i Ciutat més gran | Tórshavn | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 54.149 (2023) (38,71 hab./km²) | ||||
| Idioma oficial | feroès danès | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 1.399 km² | ||||
| Banyat per | mar de Noruega | ||||
| Punt més alt | Slættaratindur (880 m) | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 1r abril 1948 | ||||
Esdeveniment clau
| |||||
| Organització política | |||||
| Forma de govern | Democràcia parlamentària | ||||
| Òrgan legislatiu | Løgting , (Escó: 33) | ||||
| • Monarca | Frederic X de Dinamarca (2024–) | ||||
| • Primer Ministre | Aksel V. Johannesen (2015–) | ||||
| Membre de | |||||
| PIB nominal | 3.649.878.680 $ (2021) | ||||
| PIB per capita | 59.388,54 $ (2017) | ||||
| Moneda | corona feroesa | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Fus horari | |||||
| Domini de primer nivell | .fo | ||||
| Prefix telefònic | +298 | ||||
| Telèfon d'emergències | 112 | ||||
| Codi país | FO | ||||
Les Illes Fèroe (Føroyar, 'Illes de xais' en feroès; però potser també 'Illes llunyanes') són un grup d'illes de l'Atlàntic Nord situades a mig camí de les costes d'Islàndia, Escòcia i Noruega. Pertanyen al regne de Dinamarca, del qual en reberen l'autonomia el 1948.[1]
Etimologia
[modifica]El nom en feroès és Føroyar. En feroès antic Oyar és el plural d'oy, i significa "illa". A causa dels canvis de so, la paraula feroesa moderna per a illa és oyggj. El primer element, før, pot ser el mateix que la paraula del nòrdic antic fær (ovella), tot i que aquesta teoria és discutida perquè la paraula que fa servir el feroès avui en dia per a "ovella" és seyður (del nòrdic antic sauðr).
Una altra possibilitat és que els monjos irlandesos, que van establir-se a l'arxipèlag cap al 625, ja havien donat a les illes un nom relacionat amb la paraula gaèlica fearrann, que significa "terra" o "finca". Aquest nom es podria haver transmès als colons noruecs, que van afegir-hi oyar (illes).[2]
En danès, el nom Færøerne conté els mateixos elements, tot i que øerne és el plural definit de ø (illa).
En català, doncs, es podria considerar redundant anomenar a l'arxipèlag "Illes Fèroe", ja que el propi nom conté l'element que significa "illa".
Història
[modifica]Després d'un poblament celta de caràcter intermitent i encara no del tot estudiat i establert, les illes Fèroe foren colonitzades per escandinaus provinents de Noruega al segle ix, a la qual s'acabaren sotmetent durant el segle xi, alhora que el cristianisme fou introduït a les illes. Quan Noruega s'uní a Dinamarca amb la Unió de Kalmar, les illes Fèroe passaren a la corona danesa, sota la qual restaren àdhuc després del tractat de Kiel (amb la separació noruega). Durant la Segona Guerra Mundial, conquerida Dinamarca per l'Alemanya nazi, les illes foren ocupades pels britànics, cosa que fomentà el gust per un autogovern perdut segles enrere, les demandes del qual cristal·litzaren en l'autonomia que reberen el 1948. Les illes Fèroe no pertanyen a la Unió Europea, on rebutjaren entrar en fer-ho Dinamarca el 1973.
El 2002 es va obrir al trànsit el Vágatunnilin, un túnel sota el mar que comunica les illes de Streymoy (la més gran) amb Vágar (la que té l'aeroport); el 2006 van inaugurar el Norðoyatunnilin, un altre túnel sota el mar que va unir les illes d'Eysturoy i Borðoy. Tots dos túnels són de peatge.
Demografia
[modifica]Del voltant de 52.000 habitants[3] que tenen les illes, un 89,9% són originaris de les illes, un 8,1% són ciutadans nats en altres possessions de la corona (Dinamarca, Groenlàndia). D'entre els estrangers, que el 2003 provenien de 77 estats diferents, els més abundants són els islandesos (0,4%) seguits dels noruecs i els polonesos (0,2% ambdós).
Aquestes dades no serveixen per a comptar el nombre de parlants del feroès, ja que un nombre important de parlants nadius del feroès habiten a Dinamarca i també existeixen famílies feroeses descendents de danesos que empren el danès com a llengua vernacla.
Estudis genètics han determinat que el 80% de la població masculina posseeix gens escandinaus (noruecs) i l'altre 20% britànics.[4] En el cas de les dones les dades s'inverteixen, essent el 90% d'ascendència celta i el 10% d'ascendència vikinga.[5]
Idioma
[modifica]
El feroès té els seus orígens al nòrdic antic, essent en l'actualitat una de les llengües germàniques amb menys parlants. Per als islandesos i alguns noruecs de la zona nord-occidental de Noruega, el feroès és una llengua intel·ligible. La llengua més propera al feroès era el ja extingit norn, que es parlava a les Illes Shetland.
El 1540 el feroès fou desplaçat pel danès com a llengua oficial, mantenint-se, amb el pas dels segles, com una llengua oral. La cultura feroesa es transmetia de pares a fills a través de balades. Alguns pioners, com Jens Christian Svabo i Johan Henrik Schrøter miraren d'escriure el feroès per primer cop. L'ortografia actual és obra de V.U. Hammershaimb i Jakob Jakobsen. Després de les vagues feroeses, l'idioma feroès es convertí en llengua oficial i tornà a ocupar tots els llocs dels quals havia estat desplaçat pel danès. No obstant això, aquest darrer continua de mantenir-se com a llengua oficial de l'administració, i, per aquest motiu, les lleis feroeses sempre han de ser traduïdes al danès.
Les llegendes i contes populars són en feroès i, en el cas que s'aprengui una altra llengua, els feroesos es decanten per l'anglès abans que pel danès. El noruec, suec i islandès són entesos per gairebé tots els danesos. D'altres idiomes emprats a les illes, tot i que de forma minoritària, són l'alemany i el francès.
La política lingüística feroesa és molt purista, similar a la d'Islàndia, tractant d'adaptar tot el vocabulari estranger a les regles gramaticals i ortogràfiques feroeses.
A més dels 45.000 feroesos que poblen les illes, a Dinamarca n'hi ha uns 15.000 més la llengua materna dels quals és el feroès. El 1998 es publicà el Føroysk orðabók, el primer diccionari de feroès. A la Universitat de les Illes Fèroe es pot estudiar en la llengua autòctona.
Religió
[modifica]
Les Fèroe foren cristianitzades el 999 per Sigmundur Brestisson. Abans habitaven a les illes monges irlandeses. Gairebé el 100% de la població de les illes és cristiana. El 84% dels feroesos actuals pertanyen a l'església luterana.
El 5% de la població pertany a altres confessions cristianes. L'església catòlica feroesa està formada per 130 membres. D'una altra banda, 15 persones són membres de la comunitat bahà'í. A més, 98 persones són Testimonis de Jehovà.
Les primeres bíblies en feroès aparegueren el 1948.
Els edificis eclesiàstics més coneguts a les Illes Fèroe són l'església de Sant Olaf i la catedral de Magnus a Kirkjubøur; la vesturkirkjan i l'església de Santa Maria, les quals estan situades a Tórshavn, l'església de Famjin, l'església octogonal a Haldórsvík; Christianskirkjan a Klaksvík.
Economia
[modifica] | |||
| Moneda | corona feroesa | ||
|---|---|---|---|
| Estadístiques | |||
| PIB nominal | $1.000 milions (any 2001) | ||
| PIB per càpita | 59.388,54 $ (2017) | ||
| RNB per càpita | n.d. | ||
| Taxa d'atur | 1% (octubre 2000) | ||
| Socis comercials | |||
| |||
| |||
| Nota: dades monetàries en dòlars (US$) Font: CIA Factbook | |||
L'economia de les illes estava tradicionalment basada en la cria de xais i sobretot en la pesca (bacallà, arengada). Aquesta passà però per una greu crisi a finals dels 80 i començaments dels 90, amb una davallada de les captures. Tot i que actualment la situació ha millorat (l'atur ronda el 4%), hom prova de diversificar l'economia tot promovent el turisme, les noves tecnologies o la renovació de la mateixa indústria pesquera tot establint piscifactories i noves plantes de processament de peix. Malgrat tot, el jovent tendeix a marxar a Dinamarca per anar a la universitat, tot privant les illes de la població educada que en podria possibilitar la transformació econòmica. A banda d'això, recents troballes de petroli a prospeccions properes a les illes obren la possibilitat d'una hipotètica embranzida econòmica motivada per l'or negre.
Geografia
[modifica]
Les illes Fèroe són un arxipèlag de 18 illes a 62° de latitud nord i 7° de longitud est (aproximadament sobre les illes Britàniques), i s'estenen 113 km de nord a sud i 75 d'est a oest. Tenen 1.117 km de costes. Les illes presenten una morfologia abrupta, rocallosa, amb penya-segats retallats per fiords (la distància màxima des del mar a qualsevol punt de l'illa és de 5 km). El pic més alt és el Slættaratindur, de 882 metres sobre el nivell del mar, a Eysturoy.
El clima és oceànic i està marcat per la influència temperada del Corrent del Golf, cosa que el fa molt suau si se'n considera la latitud. Així, a Tórshavn no s'hi observen mitjanes mensuals negatives, oscil·lant entre els 0,3° del gener i els 11,1° de l'agost, amb una mitjana anual de 6,7°. L'amplitud tèrmica és doncs molt reduïda, amb estius frescos i hiverns suaus. Pel que fa a les precipitacions, volten els 1.400 mm l'any, amb un mínim relatiu en els mesos de primavera i estiu. El cel és, en general, ennuvolat i amb presència habitual de boira i de forts vents.
Illes
[modifica]Totes les illes són habitades excepte Koltur i Lítla Dímun. Les dades de població corresponen a l'1 d'agost de 2026 i provenen de Hagstova Føroya, l'oficina estadística de les Illes Fèroe.[6] Les superfícies provenen de les dades geogràfiques de Hagstova Føroya i de l'agència de medi ambient feroesa.[7]
| Illa | Àrea (km²) | Habitants | Densitat (hab./km²) | Municipi(s) |
|---|---|---|---|---|
| Streymoy | 373,5 | 26.600 | 71,2 | Tórshavn, Kvívík, Vestmanna i Sunda |
| Eysturoy | 286,3 | 13.007 | 45,4 | Eiði, Eystur, Fuglafjørður, Nes, Runavík, Sjóvar i Sunda |
| Vágar | 177,6 | 3.452 | 19,4 | Vágar i Sørvágur |
| Suðuroy | 166,0 | 4.502 | 27,1 | Fámjin, Hov, Hvalba, Porkeri, Sumba, Tvøroyri i Vágur |
| Sandoy | 112,1 | 1.332 | 11,9 | Húsavík, Sandur, Skálavík i Skopun |
| Borðoy | 95,0 | 5.635 | 59,3 | Klaksvík i Hvannasund |
| Viðoy | 41,0 | 609 | 14,9 | Viðareiði i Hvannasund |
| Kunoy | 35,5 | 143 | 4,0 | Kunoy |
| Kalsoy | 30,9 | 84 | 2,7 | Klaksvík |
| Svínoy | 27,4 | 29 | 1,1 | Klaksvík |
| Fugloy | 11,2 | 48 | 4,3 | Fugloy |
| Nólsoy | 10,3 | 222 | 21,6 | Tórshavn |
| Mykines | 10,3 | 14 | 1,4 | Sørvágur |
| Skúvoy | 10,0 | 30 | 3,0 | Skúvoy |
| Hestur | 6,1 | 14 | 2,3 | Tórshavn |
| Stóra Dímun | 2,7 | 5 | 1,9 | Skúvoy |
| Koltur | 2,5 | 0 | 0 | Tórshavn |
| Lítla Dímun | 0,8 | 0 | 0 | Hvalba |
Política
[modifica]
.jpg)
Les Illes Fèroe formen una comunitat autogovernada dins del Regne de Dinamarca. L'actual règim d'autogovern té l'origen en la Llei d'autogovern de 1948, que reconegué les Fèroe com una comunitat autogovernada dins del regne i atribuïren al Løgting i al govern feroès competències legislatives i executives en els àmbits transferits.[8] Des d'aleshores, les autoritats feroeses han assumit competències en nombrosos àmbits, entre els quals la gestió dels recursos marins, el medi ambient, la fiscalitat, les duanes, l'energia, els transports, les comunicacions, la seguretat social, la cultura, l'educació i la recerca.[9]
La Llei d'assumpció de competències de 2005 va ampliar considerablement la capacitat de les institucions feroeses per assumir noves matèries. Les autoritats de les illes poden decidir el traspàs de la major part dels àmbits encara gestionats per Dinamarca, amb algunes excepcions, entre les quals la Constitució danesa, la ciutadania, el Tribunal Suprem de Dinamarca, la política exterior, de seguretat i defensa i la política monetària i de divises.[10]
El poder legislatiu correspon al Løgting, el parlament unicameral feroès, mentre que el poder executiu és exercit pel Føroya Landsstýri, el govern de les illes, encapçalat pel løgmaður o primer ministre. La legislació d'autogovern estableix un màxim de 33 membres al Løgting.[11] La política feroesa s'estructura tradicionalment entorn de dos eixos principals: l'eix socioeconòmic d'esquerra-dreta i la qüestió de la relació constitucional amb Dinamarca, que va des de l'unionisme fins a la defensa de la independència.[12]
Les eleccions parlamentàries més recents es van celebrar el 26 de març de 2026. El 13 d'abril següent es va formar una coalició de govern integrada pel Fólkaflokkurin, el Sambandsflokkurin i el Javnaðarflokkurin, i Beinir Johannesen va ser elegit løgmaður.[13][14]
El cap d'estat del Regne de Dinamarca és el rei Frederic X, que va accedir al tron el 14 de gener de 2024.[15] L'Estat danès és representat a les Fèroe pel Rigsombudsmand, o alt comissari, que actua com a principal representant de les autoritats estatals a les illes.[8]
Les Fèroe també elegeixen dos diputats al Folketing, el parlament del Regne de Dinamarca. La Constitució danesa reserva dos dels 179 escons del Folketing a representants elegits a les Illes Fèroe, de la mateixa manera que en reserva dos a Groenlàndia.[16]
Relacions amb Dinamarca i política exterior
[modifica]Les Illes Fèroe formen part del Regne de Dinamarca, juntament amb Dinamarca i Groenlàndia, però constitueixen una jurisdicció diferenciada i disposen d'una àmplia autonomia interna.[9] En els àmbits que han estat transferits, les institucions feroeses exerceixen les competències legislatives i executives i n'assumeixen la responsabilitat econòmica.[17]
La Llei de política exterior de 2005 permet al govern feroès negociar i concloure, en nom propi, acords internacionals amb estats i organitzacions internacionals quan tracten exclusivament de matèries que són competència de les autoritats feroeses. La responsabilitat constitucional general de la política exterior del regne continua, però, corresponent a les autoritats daneses.[18]
El govern feroès manté representacions a Brussel·les, Reykjavík, Londres, Moscou, Pequín, Tel-Aviv, Washington DC i Copenhaguen. Les representacions de Brussel·les, Londres, Reykjavík, Moscou, Pequín, Tel-Aviv i Washington s'estableixen en cooperació amb el Ministeri d'Afers Exteriors danès, cosa que atorga estatus diplomàtic als caps de representació feroesos.[19]
Les Fèroe participen també en la cooperació nòrdica i disposen de representació pròpia al Consell Nòrdic i al Consell Nòrdic de Ministres.[20] El 2026, les Illes Fèroe i Dinamarca van assumir conjuntament la presidència del Consell Nòrdic de Ministres.[21]
Relacions amb la Unió Europea
[modifica]A diferència de Dinamarca, les Illes Fèroe no formen part de la Unió Europea. Quan Dinamarca va ingressar a la Comunitat Econòmica Europea el 1973, les Fèroe van optar per quedar-ne fora, de manera que el dret de la Unió Europea no s'hi aplica.[22] Tampoc no formen part de l'Espai Econòmic Europeu ni de l'Espai Schengen.[23]
Les relacions formals entre les Fèroe i la Unió Europea es basen principalment en acords bilaterals sobre comerç de béns, pesca i cooperació científica i tecnològica. El govern feroès manté una missió pròpia davant de la Unió Europea a Brussel·les.[22]
Defensa i seguretat
[modifica]La política de defensa i seguretat continua sent una de les matèries que no poden ser transferides unilateralment a les autoritats feroeses en virtut de la legislació d'autogovern.[10] Les qüestions de política exterior, seguretat i defensa que afecten les Fèroe són objecte de coordinació entre els governs feroès i danès. Des del 2021 existeix un comitè conjunt de política exterior, seguretat i defensa en què participen Dinamarca, les Illes Fèroe i Groenlàndia.[24]
Referències
[modifica]- ↑
- Benedikter, Thomas. «The working autonomies in Europe». Society for Threatened Peoples, 19-06-2006. Arxivat de l'original el 9 març 2008. [Consulta: 30 agost 2019].
- Ackrén, Maria. «Greenland». Autonomy Arrangements in the World, 01-11-2017. Arxivat de l'original el 30 agost 2019. [Consulta: 30 agost 2019]. «Faroese and Greenlandic are seen as official regional languages in the self-governing territories belonging to Denmark.»
- «Facts about the Faroe Islands». Nordic cooperation. Arxivat de l'original el 23 abril 2018. [Consulta: 1 juliol 2015].
- ↑ «færøsk» (en danès). Den Danske Ordbog. [Consulta: 5 agost 2021].
- ↑ «Statistical Database» (en anglès). Arxivat de l'original el 2020-07-06. [Consulta: 19 agost 2021]. «Base de dades estadística de les Illes Fèroe»
- ↑ The origin of the isolated population of the Faroe Islands investigated using Y chromosomal markers, http://www.springerlink.com/content/4yuhf5m7a22gc4qm/[Enllaç no actiu], Tove H. Jorgensen, Henriette N. Buttenschön, August G. Wang, Thomas D. Als, Anders D. Børglum and Henrik Ewald1, 8 April 2004.
- ↑
- Færøerne i dag[Enllaç no actiu] Island, 2006 (S. 8)
- ↑ «Population» (en anglès). Statistics Faroe Islands. [Consulta: 5 octubre 2026].
- ↑ «Highest peaks and no. of mountains by island» (en anglès). Statistics Faroe Islands. [Consulta: 5 octubre 2026].
- 1 2 «Home Rule Act of the Faroe Islands» (en anglès). Government of the Faroe Islands. [Consulta: 5 octubre 2026].
- 1 2 «Constitutional status» (en anglès). Government of the Faroe Islands. [Consulta: 5 octubre 2026].
- 1 2 «The Assumption Act» (en anglès). Government of the Faroe Islands. [Consulta: 5 octubre 2026].
- ↑ «Parliamentary Act on Home Rule in the Faroes» (en anglès). Government of the Faroe Islands. [Consulta: 5 octubre 2026].
- ↑ «Government & Politics» (en anglès). Visit Faroe Islands. [Consulta: 5 octubre 2026].
- ↑ «The Government» (en anglès). Government of the Faroe Islands. [Consulta: 5 octubre 2026].
- ↑ «Beinir Johannesen Elected Prime Minister of the Faroe Islands» (en anglès). Government of the Faroe Islands, 13-04-2026. [Consulta: 5 octubre 2026].
- ↑ «HM The King» (en anglès). The Royal House of Denmark. [Consulta: 5 octubre 2026].
- ↑ «Grundlovens paragraf 28» (en danès). Folketinget. [Consulta: 5 octubre 2026].
- ↑ «Rigsfællesskabet» (en danès). Statsministeriet. [Consulta: 5 octubre 2026].
- ↑ «The Foreign Policy Act» (en anglès). Government of the Faroe Islands. [Consulta: 5 octubre 2026].
- ↑ «Representations of the Faroe Islands abroad» (en anglès). Government of the Faroe Islands. [Consulta: 5 octubre 2026].
- ↑ «Nordic & North Atlantic cooperation» (en anglès). Government of the Faroe Islands. [Consulta: 5 octubre 2026].
- ↑ «The Faroe Islands and Denmark Assume the Presidency of the Nordic Council of Ministers» (en anglès). Government of the Faroe Islands, 07-01-2026. [Consulta: 5 octubre 2026].
- 1 2 «Relations with the EU» (en anglès). Government of the Faroe Islands. [Consulta: 5 octubre 2026].
- ↑ «Residence and work permits» (en anglès). Government of the Faroe Islands. [Consulta: 5 octubre 2026].
- ↑ «Grønland, Færøerne og Danmark samles til rigsmøde og kontaktudvalgsmøde i Nuuk» (en danès). Statsministeriet, 01-09-2026. [Consulta: 5 octubre 2026].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Faroeislands.dk Pàgina amb informació de tots els seus pobles (en feroès, danès i anglès
- en feroès i anglès Arxivat 2009-04-04 a Wayback Machine.
- Official tourist site
- Flick photo set
 | ||
| Estats independents | |
|---|---|
| Membres associats | |
