James Bowman Lindsay
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 setembre 1799 Carmyllie (Regne de la Gran Bretanya) |
| Mort | 29 juny 1862 Dundee (Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda) |
| Sepultura | Cementiri de l'Oest, Dundee 56° 27′ 30″ N, 3° 00′ 30″ O / 56.458349°N,3.008469°O |
| Formació | Universitat de St Andrews - teologia (1825–1829) Universitat de St Andrews - física, matemàtiques (1820–1825) |
| Activitat | |
| Ocupació | físic, astrònom, enginyer |
| Ocupador | Presó de Dundee, Castle Huntly (1841–1858) Watt Institution (1828–1841) |
James Bowman Lindsay (Carmyllie, 8 de setembre de 1799 - Dundee, 29 de juny de 1862) va ser un científic i inventor escocès.
Vida i obra
[modifica]Fill de pagesos pobres, hagués seguit aquesta mateixa professió si no hagués estat per la seva dèbil constitució física. De ben jove va comença a treballar de teixidor, però dedicava tot el seu temps lliure a la lectura, inclòs el temps dels seus desplaçaments.[1] Veient aquest interès, els seus pares van estalviar suficient per a que es matriculés a la universitat de St Andrews el 1821. El seu interès per l'educació era tan gran que els estius organitzava una escola a Dilty Moss (a prop del seu poble) per ensenyar els nens de la seva comarca, cobrant uns petits honoraris.[2]

Després de completar els estudis ordinaris de física i matemàtiques va iniciar els de teologia, però no va ser ordenat i el 1829 va retornar a Dundee per s ser professor del Watt Institute d'aquesta ciutat.[3] El 1841 va passar a ser mestre a la presó de Dundee[4] i, finalment, el 1858, va rebre una pensió governamental per a dedicar-se exclusivament a la recerca.[5] Durant tota la seva vida va viure amb una extrema frugalitat, que li permetia tenir mitjans suficients per comprar les llibres i aparells que necessitava per a les seves investigacions.[6] Va morir a Dundee el 1862.[7]
L'obra de Lindsay va tenir dues vessants. La primera filològica: va dedicar més de vint anys de la seva vida en compilar un diccionari de 53 llengües diferents (Penteconteglossal Dictionary), projecte mai finalitzat.[8] La segona d'enginyeria i invenció: el 1835 va inventar una llum d'incandescència elèctrica[9] (molt anterior a la d'Edison),[10] a partir de 1843 va començar a concebre l'idea d'un cable telegràfic submarí amb Amèrica[11] i el 1854 va patentar un sistema per transmetre missatges telegràfics a través de l'aigua i sense cables de coure,[12] havent fet experiments exitosos del seu procediment a través de la badia de Portsmouth el 1854[13] i a través del riu Tay el 1860.[14]
Curiosament, aquests invents no van ser gaire apreciats pel món científic de l'època.[15]
Referències
[modifica]- ↑ Fahie, 2011, p. 14.
- ↑ Smith, 1977, p. 14.
- ↑ Fahie, 2011, p. 14-15.
- ↑ Fahie, 2011, p. 16-17.
- ↑ Fahie, 2011, p. 17.
- ↑ Smith, 1977, p. 58.
- ↑ Fahie, 2011, p. 18.
- ↑ Smith, 1977, p. 57.
- ↑ Smith, 2018, p. 54-55.
- ↑ Zissis i Kitsinelis, 2009, p. 1 i ss.
- ↑ Fahie, 2011, p. 20.
- ↑ Fahie, 2011, p. 25.
- ↑ Fahie, 2011, p. 28.
- ↑ Fahie, 2011, p. 32.
- ↑ Fahie, 2011, p. 13.
Bibliografia
[modifica]- Fahie, John Joseph. «James Bowman Lindsay - 1843». A: A History of Wireless Telegraphy (en anglès). Cambridge University Press, 2011, p. 13-32. ISBN 978-1-108-02686-4.
- Smith, James V. The Watt Institution Dundee 1824-1849 (en anglès). The Abertay Historical Society, 1977.
- Smith, N. «The Whole Story of Light Bulbs» (en anglès). Engineering & Technology, Vol. 13, Num. 9, 2018, p. 54-59. DOI: 10.1049/et.2018.0906. ISSN: 1750-9637.
- Zissis, G.; Kitsinelis, S. «State of art on the science and technology of electrical light sources: from the past to the future» (en anglès). Journal of Physics D: Applied Physics, Vol. 42, Num. 17, 2009. DOI: 10.1088/0022-3727/42/17/173001. ISSN: 0022-.3727.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «James Bowman Lindsay» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Procter, Tim. «Lindsay, James Bowman» (en anglès). Oxford Encyclopedia of National Biography, 2004. [Consulta: 11 juny 2025].