Vés al contingut

Kurt-Caesar Hoffmann

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaKurt-Caesar Hoffmann
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 agost 1895 Modifica el valor a Wikidata
Kiel (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 maig 1988 Modifica el valor a Wikidata (92 anys)
Mölln (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómarineoffizier, militar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1912 Modifica el valor a Wikidata -
Carrera militar
Grau militarvicealmirall Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial
Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis

Kurt-Caesar Hoffmann (Kiel, 26 d'agost de 1895 - Mölln, 19 de maig de 1988) va ser un comandant naval d'alt rang de la Kriegsmarine durant la Segona Guerra Mundial, que comandava el cuirassat Scharnhorst. Va rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro.

Carrera professional

[modifica]

Hoffmann es va incorporar al servei militar de la Kaiserliche Marine l'1 d'abril de 1912 com a Seekadett i va fer el seu primer entrenament naval al creuer SMS Hansa. L'1 d'abril de 1913 va rebre més entrenament a l'Acadèmia Naval de Mürwik, i el 12 d'abril de 1913 va ser ascendit a Fähnrich zur See.

Va renunciar al comandament de l'Escola d'Artilleria Costanera i va ser nomenat comandant del creuer lleuger Königsberg el 27 de juny de 1939.

Segona Guerra Mundial

[modifica]

Després de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, inicialment va romandre al comandament del Königsberg . El 21 de setembre de 1939, va assumir el comandament del cuirassat Scharnhorst, substituint al Kapitän zur See Otto Ciliax. La primera operació del Scharnhorst va començar el 21 de novembre de 1939 i va durar fins al 27 de novembre de 1939. Acompanyat pel seu germà Gneisenau, el creuer lleuger Köln i nou destructors, el Scharnhorst va patrullar la zona entre Islàndia i les Illes Fèroe. La intenció de l'operació era atreure unitats britàniques i alleujar la pressió sobre el creuer pesant Admiral Graf Spee, que estava sent perseguit a l'Atlàntic Sud. Dos dies després, la flotilla alemanya, sota el comandament de l'almirall Wilhelm Marschall a bord del Gneisenau, va interceptar el creuer auxiliar HMS Rawalpindi. A les 16:07, els vigies a bord del Scharnhorst van albirar el vaixell britànic, i menys d'una hora després, el Scharnhorst havia tancat el camp de tir. A les 17:03, el Scharnhorst va obrir foc, i tres minuts més tard una salva dels seus canons de 28 cm va impactar al pont del Rawalpindi, matant el capità i la majoria de l'estat major. Durant el breu enfrontament, el Rawalpindi va aconseguir impactar al Scharnhorst , que va causar danys menors a les esquerdes. El Rawalpindi es va enfonsar en 40 minuts.

Després d'això, Hoffmann va romandre al timó del Scharnhorst fins després de la "Cursa del Canal" el febrer de 1942, i va ser així capitanejant el vaixell durant les operacions Weserübung, Juno i Berlín.

El 28 de març de 1942, Hoffmann va esdevenir l'almirall comandant de la Marina alemanya al Bàltic i va ser ascendit a Konteradmiral l'1 d'abril. Des de l'1 de juliol de 1942 fins al 4 de març de 1943, va ser l'oficial naval comandant de la Marina alemanya als Països Baixos. En ser ascendit a Vizeadmiral l'1 d'abril de 1943, Hoffmann va esdevenir el cap del departament de desenvolupament i construcció d'artilleria a l'oficina d'armament naval de la Kriegsmarine.

El 23 de maig de 1945, després del col·lapse d'Alemanya, Hoffmann va ser arrestat per les forces britàniques, però alliberat el 20 de febrer de 1947.

Hoffmann es va unir a la recentment formada Marina de l'Alemanya Occidental, i del 26 de juny de 1956 al 31 d'agost de 1957 va ser el primer sotscap de l'Oficina Marítima d'Hamburg, i posteriorment cap d'administració fins a la seva jubilació el 31 de març de 1965.

Es va casar amb Thidea Theda Emilie Meendsen-Bohlken. Van tenir un fill.[1]

Promocions

[modifica]
  • Seekadett (1 d'abril de 1912)
Fähnrich zur See Unterleutnant zur See (12 d'abril de 1913)
Leutnant zur See Leutnant zur See (22 de març de 1915)
Oberleutnant zur See Oberleutnant zur See (25 de desembre de 1917)
Käpitanleutnant zur See.svg Kapitänleutnant (1 de gener de 1924)
Capità de corbeta Korvettenkapitän (1 d'octubre de 1931)
Fregattenkapitän (1 d'abril de 1936)
Kapitän zur See (1 d'octubre de 1937)
Konteradmiral (1 d'abril de 1942)
Vizeadmiral (1 d'abril de 1943)[2]

Condecoracions

[modifica]
Creu de Ferro 1914 de 2a classe - 1 d'agost de 1916[3]
Creu de Ferro 1914 de 1a classe - 14 de febrer de 1918[3]
Creu de Cavaller de 2a Classe amb Espases de l'Orde Reial d'Albert de Saxònia - 14 de febrer de 1918[3]
Creu d'Honor 1914-1918
Creu d'or del Llarg Servei a la Wehrmacht – 2 d'octubre de 1936
Fermall de 1939 de la Creu de Ferro de 1a classe - 26 de novembre de 1939[3]
Fermall de 1939 de la Creu de Ferro de 2a classe - 16 d'octubre de 1939[3]
Creu Alemanya en Or - 20 de novembre de 1941 (com Kapitän zur See al cuirassat Scharnhorst[4]
Creu de Cavaller de la Creu de Ferro Creu de Cavaller de la Creu de Ferro - 21 de març de 1942 (número 106 de la Kriegsmarine; com a Kapitän zur See i comandant del cuirassat Scharnhorst[5]
Insígnia de Guerra dels Destructors
Insígnia de la Flota de Guerra d'Alta Mar
Creu del Mèrit de 1a Classe - 15 de juliol de 1965

Referències

[modifica]
  1. ↑ «KURT Caesar Hoffmann - Ancestry®» (en anglès americà). www.ancestry.com. [Consulta: 26 febrer 2025].
  2. ↑ «Hoffmann, Kurt Caesar». AXIS BIOGRAPHICAL RESEARCH. [Consulta: 1011/2025].
  3. 1 2 3 4 5 Dörr 1995, p. 263.
  4. ↑ Patzwall & Scherzer 2001, p. 191.
  5. ↑ Scherzer 2007, p. 399.

Bibliografia

[modifica]
  • Dörr, Manfred (1995). Die Ritterkreuzträger der Überwasserstreitkräfte der Kriegsmarine, Band 1: A-K (in German). Osnabrück, Germany: Biblio Verlag. ISBN 3-7648-2453-0.
  • Patzwall, Klaus D.; Scherzer, Veit. Das Deutsche Kreuz 1941 – 1945 Geschichte und Inhaber Band II (en german). Norderstedt, Germany: Verlag Klaus D. Patzwall, 2001. ISBN 978-3-931533-45-8. 
  • Scherzer, Veit. Die Ritterkreuzträger 1939–1945 Die Inhaber des Ritterkreuzes des Eisernen Kreuzes 1939 von Heer, Luftwaffe, Kriegsmarine, Waffen-SS, Volkssturm sowie mit Deutschland verbündeter Streitkräfte nach den Unterlagen des Bundesarchives (en german). Jena, Germany: Scherzers Militaer-Verlag, 2007. ISBN 978-3-938845-17-2.