Mancur Olson
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 gener 1932  Grand Forks (Dakota del Nord) |
| Mort | 19 febrer 1998 (66 anys) College Park (Maryland) |
| Sepultura | Grue Lutheran Cemetery (en)  |
| Formació | University College Universitat Harvard Universitat Estatal de Dakota del Nord |
| Activitat | |
| Camp de treball | Economia |
| Ocupació | economista, professor universitari, politòleg, sociòleg |
| Ocupador | Universitat de Maryland Departament de Salut, Educació i Benestar dels Estats Units |
| Membre de | |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Premis | |
| |
  | |
Mancur Lloyd Olson Jr. ( 22 de gener de 1932 – 19 de febrer de 1998) va ser un economista i politòleg estatunidenc que va ensenyar a la Universitat de Maryland, College Park. Les seves contribucions més influents van ser a la nova economia institucional, i es van centrar en el paper que tenen la propietat privada, la fiscalitat, els bens públics, l'acció col·lectiva i els drets de contracte en el desenvolupament econòmic.[1]
Biografia
[modifica]Olson va néixer el 22 de gener de 1932 a Grand Forks (Dakota del Nord), en una família d'immigrants noruecs.[1][2][3] Es va criar en una granja a prop de Buxton (Dakota del Nord), al costat de la frontera estatal amb Climax, Minnesota.[4] Olson afirmava que el seu nom de pila, Mancur, era comú a les comunitats d'immigrants escandinaus de l'Amèrica del Nord i era una variació del nom àrab Mansoor.[1][3]
Olson es va graduar a la Universitat Estatal de Dakota del Nord el 1954, i va ser becari Rhodes al University College de la Universitat d'Oxford de 1954 a 1956, abans d'obtenir un doctorat en economia a Harvard el 1963.[1] També va servir a les Forces Aèries dels EUA durant dos anys, de 1961 a 1963.[4]
Carrera professional
[modifica]Mentre servia a les Forces Aèries dels EUA, Olson va ser professor al Departament d'Economia de l'Acadèmia de la Força Aèria dels Estats Units de 1961 a 1963.[1] Després va passar a ser professor adjunt a la Universitat de Princeton el 1963.[4][5] Posteriorment, va exercir com a sotssecretari adjunt del Departament de Salut, Educació i Benestar dels Estats Units durant dos anys a Washington, DC El 1969 es va incorporar al departament d'economia de la Universitat de Maryland, College Park, on va romandre fins a la seva mort.[5]
Vida familiar
[modifica]Olson es va casar amb la seva dona, Alison, el 1959, i la parella va tenir tres fills.[2] En el moment de la seva mort, residia a College Park, Maryland.[4] El 19 de febrer de 1998, Olson, que aleshores tenia 66 anys, es va desplomar sobtadament fora del seu despatx en tornar de dinar. No va recuperar el coneixement i va morir el mateix dia. Ell i el seu fill estan enterrats al cementiri de l'església de la seva infància, la Grue Norwegian Lutheran, a prop de la granja familiar i de la seva ciutat natal de Buxton, al comtat de Traill (Dakota del Nord). Posteriorment es va determinar que la causa de la mort havia estat un atac de cor.[4]
Llegat
[modifica]Obra acadèmica
[modifica]En el seu primer llibre, The Logic of Collective Action: Public Goods and the Theory of Groups (1965), va teoritzar que el que estimula les persones a actuar en grup és l'incentiu; els membres dels grups grans no actuen d'acord amb un interès comú a menys que estiguin motivats pel benefici personal (econòmic, social, etc.). Mentre que els grups petits poden actuar per objectius compartits, els grups grans no treballaran cap a objectius compartits a menys que els seus membres individuals estiguin prou motivats.[6]
El 1982, va ampliar l'abast del seu treball anterior en un intent d'explicar The Rise and Decline of Nations (1982). Argumenta que grups com les associacions comercials, els càrtels empresarials i els sindicats tenen un incentiu per formar grups de pressió i influir en les polítiques a favor seu. Aquestes polítiques tendiran a ser proteccionistes, fet que perjudicarà el creixement econòmic; però com que els beneficis d'aquestes polítiques estan concentrats i els seus costos es difonen per tota la població, hi haurà poca resistència pública a aquestes. A mesura que s'acumulen les coalicions distributives, les nacions carregades per aquestes cauran en el declivi econòmic. El seu treball va influir en la formulació de la hipòtesi de Calmfors-Driffill de la negociació col·lectiva.[7]
En el seu darrer llibre, Power and Prosperity (2000), Olson va distingir entre els efectes econòmics dels diferents tipus de govern, en particular, la tirania, l'anarquia i la democràcia. Olson va argumentar que, sota l'anarquia, un "bandit itinerant" només té l'incentiu de robar i destruir, mentre que un "bandit estacionari" —un tirà— té un incentiu per fomentar un cert grau d'èxit econòmic, ja que espera romandre al poder el temps suficient per beneficiar-se d'aquest èxit. D'aquesta manera, un bandit estacionari comença a assumir la funció governamental de protegir els ciutadans i les seves propietats contra els bandits itinerants. En el pas dels bandits itinerants als estacionaris, Olson hi veu les llavors de la civilització, preparant el camí, eventualment, per a la democràcia, la qual, en donar el poder a aquells que s'alineen amb els desitjos de la població, millora els incentius per al bon govern.[8] El treball d'Olson sobre els bandits itinerants en contraposició als estacionaris és influent en l'anàlisi de l'ordre polític i econòmic estructurat en estats i societats de senyors de la guerra.
Treball polític i institucional
[modifica]Per ajudar a portar les seves idees a l'atenció dels responsables polítics, Olson va fundar el Centre per a la Reforma Institucional del Sector Informal ("IRIS Center"), finançat per l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament Internacional. Amb seu a la Universitat de Maryland, el Centre pretenia proporcionar una base intel·lectual per als projectes de reforma legal i econòmica duts a terme per la USAID en antics estats comunistes que intentaven fer la transició cap a governs democràtics
Obres
[modifica]- The Logic of Collective Action: Public Goods and the Theory of Groups, Harvard University Press, 1a edició 1965, 2ª ed. 1971.
- The Rise and Decline of Nations: Economic Growth, Stagflation, and Social Rigidities, Yale University Press, 1982.
- Power and Prosperity: Outgrowing Communist and Capitalist Dictatorships, Oxford University Press, 2000.
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 Dixit, Avinash «Mancur Olson-Social Scientist». The Economic Journal, vol. 109, 456, 6-1999, p. F443–F452. DOI: 10.1111/1468-0297.00444. JSTOR: 2566014.
- 1 2 «Collection: Mancur Olson papers». archives.lib.umd.edu. University of Maryland, College Park. [Consulta: 21 febrer 2022].
- 1 2 «Why America Is Outhustled Mancur». , 12-10-1982.
- 1 2 3 4 5 «MANCUR OLSON DIES AT 66». , 25-02-1998.
- 1 2 «Mançur Olson, 66, a Professor and Author of Economics Books». New York Times, 24-02-1998.
- ↑ Mancur Olson Jr., 1965, 2nd ed., 1971. The Logic of Collective Action: Public Goods and the Theory of Groups, Harvard University Press, Description, Table of Contents, and preview.
- ↑ Mancur Olson, 1982. The Rise and Decline of Nations: Economic Growth, Stagflation, and Social Rigidities, Yale University Press, 1982. Description, chapter-preview links, and review quotes.
- ↑ Mancur Olson, 2000. Power and Prosperity: Outgrowing Communist and Capitalist Dictatorships, Oxford University Press. Description and chapter-preview links. Foreign Affairs review.
