Ocupació

Treballador en una planta de tractament d'aigua a Mazatlán, Sinaloa, Mèxic.

L'ocupació és la relació regulada entre dues parts en virtut d'un contracte formal o de fet, individual o col·lectiu, pel qual el treballador rep una remuneració o salari. Al treballador contractat se l'anomena empleat i a la persona contractant ocupador.

En un sentit ampli, el terme ocupació s'utilitza com a antònim de desocupació i designa tota feina per la qual es genera un ingrés monetari o, genèricament, una renda. És a dir, que inclou a més a més del treball assalariat, el treball autònom i en general, el realitzat per la població ocupada, és a dir, per la part de la població activa que efectivament està treballant per obtenir un benefici econòmic. A la majoria de les estadístiques s'inclou entre la població activa els integrants de les unitats econòmiques familiars que participen en la producció. El debat d'aquests conceptes i categories porta a sostenir que el treball domèstic també forma part de la feina i cal reconèixer el valor que genera.

La taxa d'ocupació o taxa de desocupació, és el percentatge que suposa el nombre d'ocupats sobre la població en edat de treballar (o població en edat laboral). En canvi, la taxa d'activitat és el percentatge que suposa el nombre d'ocupats sobre la població activa. Aquesta població activa es compon de tots els que tenen una ocupació més tots aquells que no en tenen, però ho estan buscant. Per tant, la població activa sempre és menor que la població en edat laboral, ja que sempre hi ha un conjunt de persones en edat i condició d'aconseguir una feina que no ho desitgen.

Ocupació formal i informal

S'anomena «ocupació formal» la que es troba formalitzada mitjançant un contracte de treball entre el treballador i l'ocupador, i s'ajusta als requeriments de la llei.

D'altra banda, l'ocupació informal s'estableix en sectors de l'economia on no s'exerceixen els controls tributaris o laborals suficients, i comprèn l'activitat laboral de treballadors independents, com a venedors ambulants sense llicència, i treballs en negre. Aquest tipus de feina, en la majoria dels casos, està mal remunerada i se solen oferir condicions laborals deficients. A més, com que no compta amb la deguda protecció legal per a les relacions laborals, deixa els treballadors sense indemnització en cas d'acomiadament indegut, sense dret al subsidi d'atur i sense dret a pensió.

L'ocupació informal està molt estesa als països en desenvolupament (60 % del total dels treballadors el 2009, segons un estudi de l'Organització Internacional del Treball), l'estructura econòmica del qual no aconsegueix ocupar a extensos segments de la població en aptitud de treballar i llança als qui perden la seva feina a realitzar una sèrie de petites activitats econòmiques a l'àrea dels serveis, l'artesania, la construcció, el comerç ambulant i altres zones de l'activitat productiva.

Als països desenvolupats també hi ha economia informal, però s'engloba en el concepte d'economia submergida, que també comprèn les activitats il·legals. Aquesta economia submergida suposa entre el 10 i el 30 % del PIB dels països de la Unió Europea.

Empleats i ocupadors

L'empleat aporta la seva feina i experiència a l'activitat de l'ocupador o de la persona que dirigeix un negoci o una empresa (PCB) i normalment és contractat per a l'acompliment de funcions concretes que formen part del lloc de treball. En un context corporatiu, es considera empleat la persona contractada per prestar serveis a l'empresa de manera regular a canvi d'una remuneració i que no presta aquests serveis en el marc d'una activitat empresarial independent.

Són considerats ocupadors tant aquells que contracten personal com les persones autònomes que duen a terme activitats comercials, així com les empreses que poden tenir un nombre significatiu d'empleats. En alguns estats, els ocupadors estan obligats a aportar cotitzacions als sistemes de seguretat social i de pensions. La contractació d'altres persones sovint constitueix un pas important per a la persona autònoma quan la seva activitat evoluciona cap a una petita empresa.

Horari de treball (lloc de treball)

La gestió de personal pot aplicar-se a tots els departaments d'una empresa. No obstant això, s'ha estès especialment en la producció i la indústria. En el sector serveis, la gestió de personal encara no està tan estesa. L'horari de treball, sovint anomenat calendari o rotació de torns, és una llista de treballadors amb la informació associada, com ara la ubicació, el departament, l'horari laboral i les responsabilitats per a un període concret, per exemple una setmana, un mes o una temporada esportiva.

L'horari de treball és necessari per al funcionament diari de moltes empreses, com ara botigues minoristes, empreses manufactureres i algunes oficines. El procés d'elaboració de l'horari s'anomena planificació. Un horari eficient té en compte les necessitats de totes les parts interessades, com la direcció, els empleats i els clients. La gestió de la nòmina i l'elaboració d'horaris no haurien de ser una tasca desmesurada. No obstant això, moltes empreses, especialment les petites i mitjanes, s'enfronten a dificultats a causa de sistemes incòmodes que creen més problemes dels que resolen. Sovint s'utilitza programari per ajudar les organitzacions a gestionar millor els horaris del personal. Les organitzacions normalment utilitzen fulls de càlcul o programari per a l'elaboració d'horaris dels empleats, per crear i gestionar torns, tasques i preferències del personal. Per a grans organitzacions, l'elaboració d'horaris dels empleats pot ser un procés complex, i l'optimització d'aquest procés s'ha tractat com el problema de confecció d'horaris d'infermeres en la recerca operativa.