Vés al contingut

Perdó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El retorn del fill pròdig: retrat del pintor holandès Rembrandt
Perdona i seràs perdonat, reconciliació de Jacob i Esaú a Gènesi 33, il·lustració d'una targeta bíblica publicada per Julius Schnorr von Carolsfeld.

El perdó és l'acció de no exigir venjança o revenja davant un mal real o imaginari infligit per altres; és el contrari del ressentiment.[1] Implica minimitzar les conseqüències del mal rebut en la relació present amb l'altre. El perdó pot venir motivat o no per les disculpes de l'altre[2][3] o una reparació del mal infligit.

Els teòrics difereixen sobre fins a quin punt el perdó també implica substituir les emocions negatives per actituds positives, com ara una capacitat més gran de tolerar l'ofensor,[4][5][6] o si requereix la reconciliació amb l'ofensor.[7]

El perdó ocupa un lloc central en la majoria de religions, ja que és vist com un do diví que s'atorga al proïsme a imatge del perdó de Déu davant els propis actes o pecats.[8] El cristianisme és potser la religió que més ha tematitzat el perdó, com es pot veure als passatges de:

  • Jesús quan demana el perdó per als que l'estaven crucificant
  • quan diu de parar l'altra galta quan ens donen una bufetada
  • Jesús va dir que s'havia de perdonar «setanta-set vegades» una ofensa
  • El fragment sobre la dona adúltera i la lapidació
  • L'exaltació de la misericòrdia i la pietat
  • El fort lligam amb la confessió al catolicisme, en què obtenir el perdó és rebre la gràcia divina mitjançant un sagrament.[9]

De fet el cristianisme s'ha presentat sovint com la religió del perdó, oposant-se al judaisme i la llei del talió (ull per ull i dent per dent). Aquesta visió s'argumenta en el Manament nou que diu Jesucrist que ha vingut a donar al món. Aquesta tesi no és objectiva, puix que la major part de les religions tenen com a missatge central l'amor envers el proïsme. Els romans, per exemple, tenien una deessa de la Clemència.[10]

En psicologia s'exhorta al perdó perquè s'accelera l'oblit i la superació d'un episodi negatiu. No perdonar pot degenerar en obsessions i traumes, focalitzant la vida al voltant d'una futura reparació.[11] El perdó no implica sempre oblit.[12][13]

Naturalesa del perdó

[modifica]
Factors que determinen la probabilitat del perdó en una relació íntima

A 2006, no hi ha consens en la bibliografia científica sobre una definició psicològica del perdó. Hi ha acord que el perdó és un procés, i s'han publicat diversos models que el descriuen, inclòs un elaborat des de la perspectiva del conductisme radical.[14]

El doctor Robert Enright, de la Universitat de Wisconsin-Madison, va fundar l'International Forgiveness Institute (Institut Internacional del Perdó) i va impulsar els estudis sobre el perdó. També va desenvolupar un model del procés del perdó format per vint passos.[15]

Segons aquest model, per perdonar algú, la víctima hauria d'examinar l'ofensa que ha patit, qui l'ha causada i el context en què s'ha produït; considerar la ira que sent, els possibles sentiments de vergonya o culpa associats i la manera com l'experiència l'ha afectada; decidir si vol avançar cap a una actitud de perdó i, en cas afirmatiu, treballar la comprensió, la compassió i l'acceptació, i fer un gest de reconciliació envers l'ofensor. Finalment, hauria de reformular la manera com recorda l'experiència de l'ofensa i el desenvolupament del perdó per integrar-la d'una manera saludable en la seva història vital.

Un estudi longitudinal va mostrar que les persones que, en general, presentaven més neuroticisme, ira i hostilitat al llarg de la vida tenien menys probabilitats de perdonar una altra persona. Dos anys i mig després de l'ofensa, era més probable que evitessin l'ofensor i que desitgessin venjar-se'n.[16]

Els estudis indiquen que les persones que perdonen són més felices i saludables que les que conserven ressentiment.[17] El primer estudi que va examinar com el perdó millora la salut física va descobrir que, quan les persones pensen a perdonar algú que les ha ofeses, millora el funcionament dels seus sistemes cardiovascular i nerviós.[18] Un altre estudi va concloure que, com més disposades a perdonar eren les persones, menys patien una gran varietat de malalties. Les persones menys disposades a perdonar van declarar un nombre més elevat de problemes de salut.[19]

El doctor Fred Luskin, de la Universitat Stanford i autor de Forgive for Good, va presentar proves que el perdó es pot aprendre, és a dir, que és una habilitat que es pot ensenyar i practicar, i que té efectes positius importants sobre la salut. En tres estudis diferents, un dels quals es va fer amb catòlics i protestants d'Irlanda del Nord que havien perdut familiars assassinats durant el conflicte nord-irlandès, va observar que les persones a les quals s'ensenya a perdonar senten menys ira i dolor, són més optimistes, mostren més capacitat de perdonar en diverses situacions i esdevenen més compassives i segures d'elles mateixes. Els seus estudis mostren una reducció de l'estrès percebut i de les seves manifestacions físiques, així com un augment de la vitalitat.[20]

En un estudi dut a terme a Ruanda per examinar els discursos i les pràctiques del perdó posteriors al genocidi de 1994, el sociòleg Benoît Guillou va destacar l'àmplia diversitat de significats associats al terme "perdó" i el seu caràcter polític subjacent. En les conclusions de l'estudi, Guillou va presentar quatre aspectes principals del perdó per facilitar una comprensió més clara tant de les seves aplicacions com de les circumstàncies en què pot contribuir a restablir els vincles socials.[21]

Idees sobre allò que no és el perdó

[modifica]
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista.
El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. L'avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.

El perdó no ha d'implicar necessàriament aprovar, oblidar o excusar les accions de l'ofensor. A més, la víctima no ha de minimitzar els seus sentiments d'haver estat ofesa per poder perdonar, ni tampoc s'ha de reconciliar amb l'ofensor.[4][20][22] L'objectiu del perdó no és negar ni reprimir la ira, sinó abordar el ressentiment.[23][24][20] En particular, és saludable reconèixer i expressar les emocions negatives abans de perdonar.[25] El perdó també és diferent de la rendició de comptes o de la justícia.[26] El càstig i la compensació són independents de la decisió de perdonar, i la víctima pot perdonar o no fer-ho mentre continua reclamant càstig o compensació.[27][28]

Una víctima pot haver atorgat un perdó decisional, és a dir, haver renunciat a cercar venjança i, possiblement, haver-se reconciliat, sense haver perdonat emocionalment l'ofensor. Això últim implica substituir les emocions negatives envers l'ofensor per unes de positives. Tampoc no cal que hagi expressat el seu perdó a l'ofensor. A més, expressar emocions pot ser diferent d'experimentar-les realment, ja que una persona pot afirmar que sent una emoció mentre, en realitat, en sent una altra.[28][29] Tot i que és un aspecte molt debatut,[6] en general es considera que el perdó emocional beneficia la víctima, i no l'ofensor, llevat que la víctima decideixi implicar-lo expressant-li el perdó o reconciliant-s'hi. El perdó no pot ser atorgat per una persona que no estigui implicada en l'ofensa.[4][20]

Temporalitat

[modifica]

La psicòloga Wanda Malcolm, a Women's Reflections on the Complexities of Forgiveness, exposa diversos motius pels quals el perdó requereix temps: el treball d'autocura o de recuperació personal pot tenir prioritat, com ara la teràpia o el tractament de lesions físiques; poden haver-se d'abordar qüestions de seguretat, i facilitar el perdó immediatament després d'una ofensa interpersonal pot ser prematur.[25] Malcolm explica que «els esforços prematurs per facilitar el perdó poden ser un indici de la nostra reticència a presenciar el dolor i el sofriment del nostre pacient, i poden reforçar involuntàriament la seva creença que el dolor i el sofriment són massa difícils de suportar i que cal reprimir-los o evitar-los».[25]

Worthington et al. van observar que «qualsevol acció destinada a promoure el perdó té poc impacte si no es dedica un temps considerable a ajudar els participants a reflexionar sobre el seu perdó i a experimentar-lo emocionalment».[30][31]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «perdóno in Vocabolario - Treccani» (en italià). [Consulta: 4 juliol 2023].
  2. ↑ «Perdón - EcuRed» (en castellà). [Consulta: 4 juliol 2023].
  3. ↑ Hughes, Paul M.; Warmke, Brandon. Forgiveness. Fall 2024. Metaphysics Research Lab, Stanford University, 2024.
  4. 1 2 3 «American Psychological Association. Forgiveness: A Sampling of Research Results.» p. 5–8, 2006. Arxivat de l'original el 2011-06-26. [Consulta: 7 febrer 2009].
  5. ↑ «What Is Forgiveness?». University of California, Berkeley: The Greater Good Science Center. Arxivat de l'original el 2013-11-14.
  6. 1 2 Field, Courtney; Zander, Jaimie; Hall, Guy «'Forgiveness is a present to yourself as well': An intrapersonal model of forgiveness in victims of violent crime» (en anglès). International Review of Victimology, vol. 19, 3, 9-2013, p. 235–247. DOI: 10.1177/0269758013492752. ISSN: 0269-7580.
  7. ↑ Wade, Nathaniel «Forgive and be free». Aeon, 14-08-2020.
  8. ↑ «perdó | enciclopedia.cat». [Consulta: 4 juliol 2023].
  9. ↑ «Absolution | Definition, Meaning, & Facts | Britannica» (en anglès). [Consulta: 6 juliol 2023].
  10. ↑ «Clementia | Roman goddess | Britannica» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2023].
  11. ↑ «¿Por qué es tan fácil tener rencor?» (en castellà). [Consulta: 7 juliol 2023].
  12. ↑ Campos, Gustavo. «Psicología del perdón : El Puente hacia la Paz Interior» (en castellà), 02-02-2024. [Consulta: 3 setembre 2026].
  13. ↑ Cortés, Jessica. «Qué es y qué no es el perdón» (en castellà), 23-01-2018. [Consulta: 3 setembre 2026].
  14. ↑ Cordova, J.; Cautilli, J.; Simon, C.; Axelrod-Sabtig, R «Behavior Analysis of Forgiveness in Couples Therapy». IJBCT, vol. 2, 2006, p. 192.
  15. ↑ Enright, Robert. Forgiveness Is a Choice. American Psychological Association, 2001. ISBN 1-55798-757-2.
  16. ↑ Maltby, J.; Wood, A.M.; Day, L.; Kon, T.W.H.; Colley, A.; Linley, P.A. «Personality predictors of levels of forgiveness two and a half years after the transgression». Journal of Research in Personality, vol. 42, 4, 2008, p. 1088–1094. DOI: 10.1016/j.jrp.2007.12.008. Arxivat 2009-03-19 a Wayback Machine.
  17. ↑ «Forgiving». A Campaign for Forgiveness Research, 2006. Arxivat de l'original el 2006-06-15. [Consulta: 19 juny 2006].
  18. ↑ vanOyen-Witvilet, C.; Ludwig, T.E.; Vander Lann, K.L. «Granting Forgiveness or Harboring Grudges: Implications for Emotions, Physiology, and Health». Psychological Science, vol. 12, 2001, p. 117–23. DOI: 10.1111/1467-9280.00320. PMID: 11340919.
  19. ↑ Sarinopoulos, S. «Forgiveness and Physical Health: A Doctoral Dissertation Summary». World of Forgiveness, 2000, p. 16–18.
  20. 1 2 3 4 Luskin, Fred. Forgive for Good: A Proven Prescription for Health & Happiness. HarperOne, September 2003, p. 7–8. ISBN 978-0-06-251721-0.
  21. ↑ Guillou, Benoît. «Le pardon est-il durable? Une enquête au Rwanda» (en francès), 2014. Arxivat de l'original el 2016-11-05.
  22. ↑ Worthington, Everett. «Everett Worthington - Justice, Forgiveness, and Reconciliation: How Psychology Informs Theology». Youtube. GordonConwell, 25-07-2018. [Consulta: 19 desembre 2019]. (Arxivat a Ghostarchive i a la Wayback Machine)
  23. ↑
  24. ↑ Stosny, Steven. Living & Loving after Betrayal. New Harbinger Publications, September 1, 2013, p. 227. ISBN 978-1-60882-752-7.
  25. 1 2 3 Malcolm, Wanda. Women's Reflections on the Complexities of Forgiveness. Routledge, Oct 19, 2007, p. 275–291. ISBN 978-0-415-95505-8.
  26. ↑
  27. ↑
  28. 1 2 Zaibert, Loe «The Paradox of Forgiveness». Journal of Moral Philosophy, vol. 6, 3, 2009, p. 365–393. DOI: 10.1163/174552409X433436.
  29. ↑
  30. ↑ Worthington, Everett L.; Kurusu, Taro A.; Collins, Wanda; Berry, Jack W.; Ripley, Jennifer S.; Baier, Sasha N. «Forgiving Usually Takes Time: A Lesson Learned by Studying Interventions to Promote Forgiveness». Journal of Psychology and Theology. SAGE Publications, vol. 28, 1, 2000, p. 3–20. DOI: 10.1177/009164710002800101. ISSN: 0091-6471.
  31. ↑ Bedrick, David. «6 reasons not to forgive, not yet». Psychology Today, 25-09-2014. [Consulta: 18 gener 2020].

Bibliografia

[modifica]
  • Cecrle, Randall J. Balancing the Scales of Justice with Forgiveness and Repentance. DREC Enterprises, 2007. ISBN 978-1-60266-041-0. 
  • Forward, Susan. Toxic Parents: Overcoming Their Hurtful Legacy and Reclaiming Your Life, 1990. 
  • Griswold, Charles. Forgiveness: a Philosophical Exploration. Cambridge University Press, 2007. ISBN 978-0-521-70351-2. 
  • Konstan, David. Before Forgiveness: The Origins of a Moral Idea. Cambridge/New York: Cambridge University Press, 2010. 
  • Kramer, Joel; Alstad, Diana. The Guru Papers: Masks of Authoritarian Power. Frog Books, 1993. ISBN 1-883319-00-5. 
  • Lampert, Khen. Traditions of Compassion: From Religious Duty to Social Activism. Palgrave Macmillan, 2005. ISBN 1-4039-8527-8. 
  • Lomax, Eric. The Railway Man: A POW's Searing Account of War, Brutality, and Forgiveness. 
  • Luskin, Fred. Forgive for Good: A Proven Prescription for Health and Happiness. Harper, 2002. 
  • Marcus, G. (2011), The Power of Forgiveness, Sapients.Net
  • Murphy, J. & Hampton, J. (1988), Forgiveness and Mercy, Cambridge University Press
  • Norlock, K. Forgiveness from a Feminist Perspective. Lexington Books, 2009. 
  • Pettigrove, G. Forgiveness and Love. Oxford University Press, 2012. 
  • Safer, Jeanne. Forgiving and Not Forgiving: Why Sometimes It's Better Not to Forgive. HarpPeren, 2000. ISBN 0-380-79471-3. 
  • Schmidt, Doug. The Prayer of Revenge: Forgiveness in the Face of Injustice. David C Cook, 2003. ISBN 0-7814-3942-6. 
  • Tipping, Colin C. Radical Forgiveness: Making Room for the Miracle. Quest Publishing & Distribution, 1997. ISBN 0-9704814-1-1. 

Vegeu també

[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Perdó&oldid=38411621»