Vés al contingut

Programa PISA

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Puntuacions mitjances PISA (2022)
Mapa del món en color amb les puntuacions mitjanes de matemàtiques de PISA (2022)
Matemàtiques
Mapa del món en color amb les puntuacions mitjanes de ciències de PISA (2022)
Ciencies
Mapa del món en color amb les puntuacions mitjanes de lectura de PISA (2022)
Lectura
  Puntuació és mes alta que 549
  Putuació és igual o entre 500 i 549
  Putuació és igual o entre 450 i 499
  Putuació és igual o entre 400 i 449
  Putuació és igual o entre 350 i 399
  Puntuació és menor que 345
  Sense dades

PISA (Programme for International Student Assessment o Programa Internacional per a l'Avaluació dels Estudiants) és un projecte de l' OCDE (Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic) impulsat el 1997 pels països membres d'aquest organisme, basat en l'avaluació de formació d'alumnes de diferent països, que arriben al final de l'ensenyança obligatòria, amb l'objectiu de comprovar l'eficàcia dels sistemes educatius enfront de la vida i el món laboral.[1]

Aquesta anàlisi sorgeix del rendiment dels estudiants de 15 anys, mitjançant unes proves avaluadores que es realitzen cada tres anys en diversos països. A partir del 2000 es produeix la implantació del projecte en la pràctica.[2][3] En els inicis de les proves hi participaven 43 països fins a arribar a 90 països el 2025.[4] Cal destacar que Catalunya hi participa amb mostra pròpia des de l'any 2003.[5]

L'informe PISA està encarat a obtenir informació educativa tant en l'àmbit de les matemàtiques, la ciència i la lectura com en les diverses necessitats de caràcter social com són el benestar de l'alumne, la motivació i les diverses estratègies d'estudi, que proporcioni una anàlisi completa del sistema en què és educat l'alumne. Aquesta anàlisi permet observar la situació educativa dels països involucrats i així adoptar decisions polítiques per a potenciar, millorar i desenvolupar els nivells educatius, contribuint així a un creixement econòmic, social i cultural. Cal remarcar que l'estudi PISA no avalua els centres ni els alumnes; avalua els sistemes educatius.[6]

Per tant, l'objectiu principal d'aquest projecte és la competició, valoració i interpretació d'aquesta informació per a millorar els mètodes educatius i donar resposta a les situacions actuals. Si més no, l'engranatge principal de la societat es focalitza en l'educació i, per tant, és molt rellevant la valoració dels sistemes educatius i l'aposta de millora, també social.

PISA estableix un marc comú, internacional, de l'avaluació del rendiment del estudiants de 15 anys mitjançant proves estandarditzades i s'hauria de potenciar una aproximació més holística i interdisciplinària a les competències com es planteja en el projecte DeSeCo (Definición y Selección de Competencias) de l'OCDE.[7]

Les avaluacions externes com PISA permeten una visió del sistema educatiu de diferents països i també poden ser un motor per a la millora de l'ensenyament científic.[8]

Marc de treball

[modifica]

PISA s'inscriu en una tradició d'estudis escolars internacionals, realitzada des de finals de la dècada de 1950 per l'Associació Internacional per a l'avaluació del rendiment educatiu (IEA).[9] Gran part de la metodologia de PISA segueix l'exemple del Trends in International Mathematics and Science Study (TIMSS), iniciat el 1995, que al seu torn va estar molt influenciat per la National Assessment of Educational Progress (NAEP) dels Estats Units. El component de lectura de PISA està inspirat en el Progress in International Reading Literacy Study (PIRLS) de l'IEA.[10]

PISA pretén posar a prova la competència de l'alfabetització dels estudiants en tres camps: lectura, matemàtiques, ciències, sent els països asiàtics els que lideren aquestes proves any rera any.[11][12]

La prova d'alfabetització matemàtica PISA demana als estudiants que apliquen els seus coneixements matemàtics per resoldre problemes plantejats en contextos del món real. Per resoldre els problemes els estudiants han d'activar una sèrie de competències matemàtiques així com un ampli ventall de coneixements de continguts matemàtics.[13] El TIMSS, en canvi, mesura continguts més tradicionals de l'aula, com ara la comprensió de fraccions i decimals i la relació entre ells (assoliment del currículum).[14] PISA pretén mesurar l'aplicació de l'educació als problemes de la vida real i a l'aprenentatge permanent (coneixement de la força de treball).

A la prova de lectura, "l'OCDE/PISA no mesura fins a quin punt els estudiants de 15 anys són capaços de llegir amb fluïdesa ni com són competents en les tasques de reconeixement de paraules o d'ortografia". En canvi, haurien de ser capaços de "construir, ampliar i reflexionar sobre el significat del que han llegit a través d'una àmplia gamma de textos continus i no continus".[15][16]

PISA també avalua estudiants en dominis innovadors. Els anys 2012 i 2015, a més de lectura, matemàtiques i ciències, es van provar en la resolució de problemes col·laboratius. El 2018, el domini innovador addicional va ser la competència global.[17]

Any Enfocament principal Països

OCDE

Països associats Estudiants

participants

 Observacions
2000[18] Lectura 28 4 + 11 265,000 Els Països Baixos van ser desqualificats per a l'anàlisi de dades. 11 països més que no pertanyen a l'OCDE van fer la prova el 2002.
2003[19] Matemàtiques 30 11 275,000 El Regne Unit va ser desqualificat de l'anàlisi de dades a causa de la seva baixa taxa de resposta.[20] També incloïa una prova de resolució de problemes.
2006[21] Ciències 30 27 400,000 Les puntuacions de lectura per als Estats Units van ser desqualificades de l'anàlisi a causa d'una errada tipogràfica en els materials de prova.[22]
2009[23] Lectura 34 41 + 10 470,000 10 països nous que no pertanyen a l'OCDE van fer la prova el 2010.[24]
2012[25] Matemàtiques 35 37 510,000
2015[26] Ciències 34 31 509,000
2018[27] Lectura 37 42 600,000
2022[28] Matemàtiques 37 44 690,000
2025[29] Ciències 38 52 760.000

Trets claus

[modifica]
  • Avaluació dels sistemes educatius per encàrrec dels governs
  • Mesura del nivell de competències dels alumnes de 15 anys.
  • L'adquisició de competències enfront la vida quotidiana.
  • Avaluació d'alumnes d'últim curs d'educació obligatòria
  • Proves d'avaluació en els àmbits de comptències de la OCDE: matemàtiques, ciències i lectura (no curriculars).
  • Anàlisis, comparació i compartició de les diverses metodologies i els seus resultats.
  • La resolució de problemes han de ser presentats en contextos personals o culturals rellevants
  • Coneixement de l'actual formació educativa enfront dels resultats dels alumnes.
  • La finalitat de PISA és descriure la situació de l'educació escolar als diferents països i promoure la seva millora

Informe PISA 2003

[modifica]

En el 2003, participaren més de 275.000 estudiants de 41 països, 30 dels quals eren els de l'OCDE; un cop recollides les dades, finalment Gran Bretanya no s'incloïa en les comparacions internacionals.[30] El tema central va ser els fonaments de matemàtiques, avaluant situacions de vida real en les quals les matemàtiques són útils. Al PISA també hi participaren algunes regions com ara Catalunya.

Resum de resultats de Proves del 2003:

Matemàtiques Lectura Ciència Resolució de Problemes
1. Hong Kong 550
2. Finlàndia 544
3. Corea del Sud 542
4. Països Baixos 538
5. Liechtenstein 536
6. Japó 534
1. Finlàndia 543
2. Corea del Sud 534
3. Canadà 528
4. Austràlia 525
5. Liechtenstein 525
6. Nova Zelanda 522
1. Finlàndia 548
1. Japó 548
3. Hong Kong 539
4. Corea del Sud 538
5. Liechtenstein 525
5. Austràlia 525
5. Macau 525
1. Corea del Sud 550
2. Finlàndia 548
2. Hong Kong 548
4. Japó 547
5. Nova Zelanda 533
6. Macau 532

Informe PISA 2012

[modifica]
Resultats de lectura de PISA 2012.

L'any 2012 l'informe PISA es va centrar en l'àrea de les matemàtiques, dedicant-li una hora i 20 minuts a la prova, i 20 minuts més a l'àrea de ciències i 20 minuts més a comprensió lectora. Van participar un total de 65 països, amb una mostra de 510.000 alumnes participants.[31] Mirant els resultats obtinguts pels alumnes de cada país a cada àrea de coneixement, podem veure els següents resultats:

Matemàtiques

Ciències

Comprensió lectora

Els  millors resultats

1. Xangai - Xina (613).

2. Singapur (573)

3. Hong Kong – Xina (561)

4. Xina – Taipei (560)

5. Corea del Sud (554)

1. Xangai - Xina (580)

2. Singapur (551)

3. Hong Kong - Xina (555)

4. Japó (547)

5. Finlàndia (545)

1. Xangai - Xina (570)

2. Hong-Kong – Xina (545)

3. Singapur (542)

4. Japó (538)

5. Corea del Sud (536)

Els pitjors resultats

1. Perú (368)

2. Indonèsia (375)

3. Qatar (376)

4. Colòmbia (376)

5. Jordània (386)

1. Mèxic (415)

2. Xile (445)

3. Turquia (463)

4. Grècia (467)

5. Israel (470)

1. Mèxic (424)

2. Xile (441)

3. Eslovàquia (463)

4. Turquia (475)

5. Grècia (477)

Mitjana OCDE

494

501

496

Espanya

484

496

488

Informe PISA 2015

[modifica]

L'objectiu principal de Pisa al 2015 va ser l'avaluació del coneixement i habilitats científiques, ja que ens trobem en una situació de canvi social i de globalització a nivell mundial, per tant cal donar resposta a escala educativa per afrontar una societat plena d'avenços i incorporacions importants a escala científica. Per això la inquietud i la necessitat de mostrar especial interès en aquest àmbit.[32]

La prova la van realitzar aproximadament 540.000 estudiants representant uns 29 milions de joves de 15 anys de 72 països i economies. Com a novetat, per primera vegades totes les proves de rendiment i els qüestionaris de context s'han aplicat a través de les noves tecnologies.[33]

Abans d'endinsar-nos en els resultats de l'avaluació de PISA, és important entendre el marc conceptual de PISA 2015 i com es defineixen les competències:

Competència lectora:  “La capacitat d'una persona per comprendre textos escrits, utilitzar-los i reflexionar-hi per tal d'assolir els objectius personals, de desenvolupar els coneixements i les potencialitats individuals i de participar en la societat” [34]

Competència científica: “La capacitat d'una persona de poder participar de temes i idees relacionades amb la ciència com a ciutadà reflexiu. És a dir, PISA 2015 considera que una persona amb competència científica és aquella que està capacitada per dur a terme un discurs raonat sobre la ciència i la tecnologia”[35]

Competència matemàtica: “La capacitat d'una persona per formular, emprar i interpretar les matemàtiques en una varietat de contextos. Entre aquestes capacitats s'hi inclouen el raonament matemàtic i l'ús de conceptes, procediments, dades i eines matemàtiques per descriure, explicar i predir fenòmens. Permet a l'alumnat entendre el paper que juguen les matemàtiques al món, així com raonar i prendre decisions que necessita per esdevenir un ciutadà constructiu, compromès i reflexiu”[36]

A banda, també s'avalua la competència de resolució col·laborativa de problemes que es defineix com “La capacitat d'una persona per implicar-se de forma eficaç en un procés en el que dos o més participants intenten resoldre un problema compartint la comprensió i l'esforç necessaris per arribar a una solució i mancomunar coneixements, destreses i esforços per aquesta fita” [37]; la Competència financera que es defineix com “el coneixement i la comprensió de conceptes i riscos financer, i les destreses, motivació i confiança per aplicar dit coneixement i comprensió amb la finalitat de prendre decisions eficaces en diferents context financers, millorar el benestar financer dels individus i la societat, i permetre la participació activa en la vida econòmica”.[38]

PISA Catalunya 2015

[modifica]

Pel que fa a Catalunya la participació en PISA 2015 va ser de 52 centres educatius (31 públics i 21 privats) amb un total de 1.769 alumnes de 15 anys (855 noies i 914 nois) dels quals un 81% fa 4t de la ESO, 16,3% fa 3r, seguit d'un 2,6% que fa 2n de la ESO i un 0,1% que fa 1r de Batxillerat.[39]

Els resultats obtinguts a Catalunya, pel que fa als dominis principals que avalua PISA destaquem els següents resultats:

  • Comprensió lectora: 500 punts. Aquesta puntuació és lleugerament superior a la d'Espanya (496), a la de la Unió Europea (494) i a la de l'OCDE (493).[39]
  • Comprensió matemàtica: 500 punts. Aquesta puntuació és també lleugerament superior a la d'Espanya (486), a la de la UE (493) i a la de l'OCDE (490) .[39]
  • Comprensió científica: 504 punts en competència científica. Superior a la mitja d'Espanya (493), a la de la UE (495) i a la de l'OCDE (493) .[39]

En relació als dominis innovadors, PISA 2015 avalua per primer cop la “Resolució col·laborativa de problemes” on España va obtenir 496 punts, lleugerament per sota de la mitja de la OCDE (500) i de la UE (502).[40]

Per acabar, en altres dominis opcionals, España va optar per avaluar la “competència financera” dels alumnes obtenint una puntuació de 469 punts, per sota de la mitjana global de 481 punts.[41]

Informe PISA 2018

[modifica]

Al 2019 surten publicats els nous resultats de PISA 2018 on la competència lectora en l'entorn digital és l'eix principal dels resultats. Com a novetat es destaca la incorporació de la competència global, emmarcant així la necessitat d'analitzar qüestions globals i interculturals per redirigir les accions educatives cap a un bé comú i desenvolupament sostenible.[42][43]

El concepte de competència global és defineix com un objectiu d'aprenentatge multidimensional, on és poden examinar qüestions locals, globals i interculturals a escala mundial. Cal puntualitzar aquest criteri com una demanada social, per interactuar amb èxit i de manera respectuosa amb els altres. Manifestant la necessitat d'una educació en valors basada amb el benestar col·lectiu i la sostenibilitat.[44]

En relació al treball d'aquesta competència global, els centres educatius tenen un paper rellevant en potenciar la capacitat dels infants i joves per comprendre la diversitat cultural, el seu lloc en la societat i com millorar la seva capacitat d'emetre judicis. És a dir fomentant la sensibilitat intercultural i el respecte en la diversitat.[45] A Catalunya, la mostra està formada per més de 2.000 alumnes de 50 centres (31 públics i 19 concertats).[46]

Informe PISA 2025 de Catalunya

[modifica]

Els resultats de l'informe PISA a Catalunya 2022 van mostrar unes dades crítques en relació als informes precdents, abans de la pandèmia de COVID: caiguda tres vegades més gran que en el conjunt de l'Estat, amb 12 punts en ciències, 21 en matemàtiques i 38 en comprensió lectora.[47] Aquests resultats no han fet mes que agreujar-se el 2025.

El focus principal de PISA 2025 ha estat en l'avaluació de les ciències, a més de les competències en matemàtiques i lectura, incloent l'avaluació internacional de llengua estrangera (aqui l'anglès).També es va avaluar com a domini innovador l'aprenentatge en el món digital, amb l'objectiu de mesurar la capacitat dels estudiants per resoldre problemes a través de mitjans digitals i conèixer el grau d'autoregulació de l'aprenentatge. Les proves es van dur a terme entre els dies 31 de març i 16 de maig de 2025.[48]

L'OCDE no va incloure l'estudi específic de Catalunya en el seu informe internacional de 2025 per la falta de rigor a causa d'un greu error estadístic en la mostra d'alumnes per l'exempció del 23,2% dels estudiants de la mostra amb necessitats educatives especials o dificultats d'aprenentatge lleu quan el límit màxim permès per l'OCDE és del 5%. Aquest fet, deixava unes dades distorsionades, i invalidava la representativitat de la població escolar.[49][50]

Amb una caiguda de resultats en la major part dels països participants i especialment en el conjunt de l'estat espanyol es produeix una disminució de més de 45 punts en comprensió lectora, de 30 punts en matemàtiques i 16 en ciències[51] fa que es replantegin estratègies de futur pel que fa a la presència de la IA i els smartphones a les aules,[52] I la incorporació de nou de les lectures obligatòries en els plans curricurlars.[53]

Investigació sobre les possibles causes de les disparitats PISA en diferents països

[modifica]

Tot i que els mateixos investigadors i funcionaris de PISA i TIMSS generalment s'abstinguin d'emetre hipòtesis sobre les grans i estables diferències en el rendiment dels estudiants entre països, des de l'any 2000 ha sorgit literatura sobre les diferències en els resultats de PISA i TIMSS i les seves possibles causes.[54] Les dades de PISA han proporcionat a diversos investigadors, en particular Eric Hanushek, Ludger Wößmann, Heiner Rindermann i Stephen J. Ceci, material per a llibres i articles sobre la relació entre el rendiment dels estudiants i el desenvolupament econòmic,[55] democratització, i salut;[56] així com els papers de factors educatius únics com els exàmens de gran risc,[57] la presència o absència d'escoles privades i els efectes i el moment del seguiment d'habilitats.[58]

Referències

[modifica]
  1. ↑ OECD. PISA 2006 : Marco de la evaluación Conocimientos y habilidades en ciencias, matemáticas y lectura: Conocimientos y habilidades en ciencias, matemáticas y lectura (en castellà). OECD Publishing, 2007-08-06, p. 2. ISBN 978-92-64-06616-8.
  2. ↑ Martínez García, José Saturnino «Fracaso escolar, PISA y la difícil ESO». Revista de Sociología de la Educación-RASE. Universidad de Valencia = Universitat de València, 2, 1, 2009, p. 56–85. ISSN: 2605-1923.
  3. ↑ Leibfried, Stephan; Martens, Kerstin «PISA: Internalización de la política educativa o ¿cómo se llega de la política nacional a la OCDE?» (en castellà). Profesorado, Revista de Currículum y Formación del Profesorado, 13, 2, 01-09-2009. Arxivat de l'original el 2024-09-11. ISSN: 1989-6395 [Consulta: 8 setembre 2026].
  4. ↑ Zafra, Ignacio. «Claves | El Informe PISA pone a prueba la educación de España» (en castellà). El Pais, 07-09-2026. [Consulta: 8 setembre 2026].
  5. ↑ «Catalunya se situa per primera vegada per sobre de la mitjana espanyola i internacional a l'Informe Pisa». Vilaweb. [Consulta: 8 setembre 2026].
  6. ↑ Maestro Martín, Carmen «La evaluación del sistema educativo». Revista de educación. Centro de Publicaciones, 1, 2006, p. 315–336. ISSN: 0034-8082.
  7. ↑ Gallardo Gil, Monsalud; Fernández Navas, Manuel; Sepúlveda Ruiz, María del Pilar; Serván Núñez, María José; Yus Ramos, Rafael «PISA y la competencia científica: Un análisis de las pruebas de PISA en el Área de Ciencias». Relieve: Revista ELectrónica de Investigación y EValuación Educativa. Editorial Universidad de Granada, 16, 2, 2010, p. 6. ISSN: 1134-4032.
  8. ↑ Santamria Luna, Rogeli «Inspección de educación y escuela rural» (en castellà). Avances en Supervisión Educativa, 17, 01-12-2012. DOI: 10.23824/ase.v0i17.521. ISSN: 1885-0286.
  9. ↑ Lundgren, Ulf P. «PISA como instrumento político: la historia detrás de la creación del programa PISA.». Profesorado: Revista de curriculum y formación del profesorado. Editorial Universidad de Granada, 17, 2, 2013, p. 18. ISSN: 1138-414X.
  10. ↑ Zhai, Xiaoming; Pellegrino, James W. «Large-scale assessment in science education». A: Handbook of research on science education, 2023, p. 1045-1098..
  11. ↑ «El competitivo modelo asiático, con Singapur y China a la cabeza, vuelve a liderar PISA» (en castellà). swissinfo.ch, 08-09-2026. [Consulta: 8 setembre 2026].
  12. ↑ Valle López, Javier Manuel «La hora de Oriente: desarrollo socioeconómico y educación en Asia». Foro de Educación. FahrenHouse Ediciones, 13, 2011, p. 3–6. ISSN: 1698-7802.
  13. ↑ García Perales, Ramón «La competencia matemática en las evaluaciones PISA». Investigar con y para la sociedad, Vol. 2, 2015, p. 1237–1246.
  14. ↑ Mullis, VS, Ina; Martin, Michael O. TIMSS 2015. Marcos de la evaluación (en castellà). Ministerio de Educación, 2013, p. 17. ISBN 978-84-369-5742-6.
  15. ↑ «Chapter 2 of the publication 'PISA 2003 Assessment Framework'». Pisa.oecd.org.
  16. ↑ Zayas, Felipe. 10 idees clau : la competència lectora segons pisa : reflexions i orientacions didàctiques. Grao, 2012, p. 7. ISBN 978-84-9980-475-0.
  17. ↑ García Moriyón, Félix «Competencia Global en PISA y la búsqueda de la verdad» (en castellà). Praxis Pedagógica, 25, 39, 19-12-2025, p. 128–143. DOI: 10.26620/uniminuto.praxis.25.39.2025.128-143. ISSN: 2590-8200.
  18. ↑ OECD «Literacy Skills for the World of Tomorrow: Further Results from PISA 2000» (en anglès). PISA. OECD Publishing, 30-06-2003. DOI: 10.1787/9789264102873-en.
  19. ↑ OECD «Learning for Tomorrow's World: First Results from PISA 2003» (en anglès). PISA. OECD Publishing, 06-12-2004. DOI: 10.1787/9789264006416-en.
  20. ↑ Jerrim, John «PISA 2018 in England, Northern Ireland, Scotland and Wales: Is the data really representative of all four corners of the UK?» (en anglès). Review of Education, 9, 3, 2021, p. e3270. DOI: 10.1002/rev3.3270. ISSN: 2049-6613.
  21. ↑ OECD «PISA 2006: Science Competencies for Tomorrow's World: Volume 1: Analysis» (en anglès). PISA. OECD Publishing, 04-12-2007. DOI: 10.1787/9789264040014-en.
  22. ↑ Cavanagh, Sean «Printing Errors Invalidate U.S. Reading Scores on PISA» (en anglès). Education Week, 20-11-2007. ISSN: 0277-4232.
  23. ↑ OECD. «PISA 2009 at a Glance» (en anglès). OECD Publishing, 07-12-2010. DOI: 10.1787/9789264095298-en. [Consulta: 9 setembre 2026].
  24. ↑ «ACER releases results of PISA 2009+ participant economies» (en anglès australià). ACER Edu, 2011. Arxivat de l'original el 2013-12-14. [Consulta: 9 setembre 2026].
  25. ↑ OECD. «Resultados PISA 2012 en foco». OECD, 2014. [Consulta: 9 setembre 2026].
  26. ↑ OECD «PISA 2015 Results (Volume I): Excellence and Equity in Education» (en anglès). PISA. OECD Publishing, 06-12-2016. DOI: 10.1787/9789264266490-en.
  27. ↑ OECD «PISA 2018 Results (Volume I): What Students Know and Can Do» (en anglès). PISA. OECD Publishing, 03-12-2019. DOI: 10.1787/5f07c754-en.
  28. ↑ OECD «PISA 2022 Results (Volume I): The State of Learning and Equity in Education» (en anglès). PISA. OECD Publishing, 05-12-2023. DOI: 10.1787/53f23881-en.
  29. ↑ OECD «PISA 2025 Results (Volume I): Future‑Ready Students» (en anglès). PISA. OECD Publishing, 08-09-2026. DOI: 10.1787/73451bc5-en.
  30. ↑ «Launch of PISA 2015 Results». [Consulta: 12 agost 2016].
  31. ↑ PISA 2012 Results in Focus, OECD, 3 December 2013, <http://www.oecd.org/pisa/keyfindings/pisa-2012-results-overview.pdf>. Consulta: 4 desembre 2013
  32. ↑ Garrido Espeja, Anna; Simarro Rodríguez, Cristina «El nou marc d’avaluació de la competència científica PISA 2015 : revisió i reflexions didàctiques». Ciències: revista del professorat de ciències de Primària i Secundària, 28, 18-06-2014. Arxivat de l'original el 2026-03-06. ISSN: 1699-6712 [Consulta: 9 març 2019].
  33. ↑ PISA 2015: resultados clave. OCDE, 2016, p. 3.
  34. ↑ Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu «PISA 2018: síntesi de resultats». Quaderns d'avaluació, 45. Departament d'Educació de la Generaltat de Catalunya, 1-2020, p. 10. ISSN: 2014-797X.
  35. ↑ Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu «PISA 2018: síntesi de resultats». Quaderns d'avaluació, 45. Departament d'Educació de la Generaltat de Catalunya, 1-2020, p. 18. ISSN: 2014-797X.
  36. ↑ Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu «PISA 2018: síntesi de resultats». Quaderns d'avaluació, 45. Departament d'Educació de la Generaltat de Catalunya, 1-2020, p. 45. ISSN: 2014-797X.
  37. ↑ «PISA 2015: ¿Qué es la resolución colaborativa de problemas?» (en castellà). INEE blog, 14-11-2017. [Consulta: 8 setembre 2026].
  38. ↑ «PISA 2015 Competencia Financiera: resultados y niveles de rendimiento» (en castellà). INEE blog, 24-05-2017. [Consulta: 8 setembre 2026].
  39. 1 2 3 4 «Catalunya està per sobre de la mitjana europea en les tres matèries de l'informe PISA». Catalunya Press, 06-12-2016. [Consulta: 9 setembre 2026].
  40. ↑ «La resolución colaborativa de problemas: PISA 2015: resumen ejecutivo». Ministerio de Educación Cultura y Deporte - España, 2017.
  41. ↑ «PISA 2015 Competencia Financiera: resultados y niveles de rendimiento» (en castellà). INEE blog, 24-05-2017. [Consulta: 9 setembre 2026].
  42. ↑ «PISA 2018 Competencia global: ¿ Estan los estudiantes preparados para vivir en un mundo interconectado ?». Agencia de Calidad de Educación-Gobierno de Chile, 20-11-2020.
  43. ↑ «Marco de competencia global: estudio PISA 2018». Ministerio de Educación Cultura y Deporte - OECD, 2018.
  44. ↑ OECD. «PISA 2018 Global Competence» (en anglès). [Consulta: 9 setembre 2026].
  45. ↑ Castle, Sinicrope; John Norris, and Yukiko Watanabe. «Understanding and assessing intercultural competence: A summary of theory, research, and practice (technical report for the foreign language program evaluation project)..». University of Hawai‘i at Mānoa, 2007.
  46. ↑ Consell Superior d'Avaluació del Sistema Educatiu «PISA 2018: síntesi de resultats». Quaderns d'avaluació, 2. Departament d'Educació de la Generaltat de Catalunya, 1-2020, p. 10. ISSN: 2014-797X.
  47. ↑ «El ministeri publica els resultats PISA de Catalunya, tot i que no són vàlids ni comparables». 3catinfo, 08-09-2026. [Consulta: 9 setembre 2026].
  48. ↑ «PISA 2025». Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació (APE) - Generaltat de Catalunya. [Consulta: 9 setembre 2026].
  49. ↑ Farreras, Carina. «Una “incidencia técnica” invalida los resultados de Catalunya en PISA 2025» (en castellà). La Vanguardia, 24 juliol 2026. [Consulta: 26 juliol 2026].
  50. ↑ Ardèvol Mallol, Clara. «Informe PISA: Catalunya se situa per damunt de la mitjana de l'OCDE en unes proves desvirtuades per l'error del Departament d'Educació». Vilaweb, 08-09-2026. [Consulta: 9 setembre 2026].
  51. ↑ Menéndez, María. «Informe PISA 2025: España cae hasta los peores resultados de su historia en matemáticas, lectura y ciencias» (en castellà). RTVE, 08-09-2026. [Consulta: 9 setembre 2026].
  52. ↑ Arrilucea, Adhik. «España toca fondo en el informe PISA: mínimos históricos en lectura, matemáticas y ciencias» (en castellà). Publico, 08-09-2026. [Consulta: 9 setembre 2026].
  53. ↑ Ferro, Lorena. «Niubó, partidaria de volver a las lecturas obligatorias por la debacle en comprensión lectora» (en castellà). La Vanguardia, 08-09-2026. [Consulta: 9 setembre 2026].
  54. ↑ Hanushek, Eric A., and Ludger Woessmann. 2011. "The economics of international differences in educational achievement." In Handbook of the Economics of Education, Vol. 3, edited by Eric A. Hanushek, Stephen Machin, and Ludger Woessmann. Amsterdam: North Holland: 89–200.
  55. ↑ Hanushek, Eric; Woessmann, Ludger «The role of cognitive skills in economic development». Journal of Economic Literature, 46, 3, 2008, p. 607–668. DOI: 10.1257/jel.46.3.607.
  56. ↑ Rindermann, Heiner; Ceci, Stephen J «Educational policy and country outcomes in international cognitive competence studies». Perspectives on Psychological Science, 4, 6, 2009, p. 551–577. DOI: 10.1111/j.1745-6924.2009.01165.x.
  57. ↑ Bishop, John H «The effect of national standards and curriculum-based exams on achievement». American Economic Review, 87, 2, 1997, p. 260–264. JSTOR: 2950928.
  58. ↑ Hanushek, Eric; Woessmann, Ludger «Does educational tracking affect performance and inequality? Differences-in-differences evidence across countries». Economic Journal, 116, 510, 2006, p. C63–C76. DOI: 10.1111/j.1468-0297.2006.01076.x.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Programa_PISA&oldid=38967319»