Ranunculus
.jpg) Ranunculus asiaticus  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | núcula |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Ranunculaceae |
| Subfamília | Ranunculoideae |
| Gènere | Ranunculus L., 1753 Ranunculus |
| Nomenclatura | |
| Tipus | Ranunculus auricomus |
| Tipus de | Ranunculaceae |
.svg){kind=icon}
Ranunculus (Ranuncle) és un gran gènere de plantes amb flors de la família ranunculàcies. Segons la base de dades Plants of the World Online, el 2026 tenen un total de 1788 espècies acceptades.[1]
El nom ranuncle prové del llatí ranunculus: "granoteta" perquè moltes espècies viuen a prop de l'aigua.[2]
Els ranuncles són principalment plantes herbàcies anuals o perennes amb flors grogues o blanques. Es coneixen prou bé per que tenen nombrosos estams i pistils (monocarpel·lars i amb un bec més o menys desenvolupat) que donen lloc a uns petits fruits anomenats aquenis. Els que tenen els pètals grocs, sovint brillants, s'anomenen botons d'or, botons daurats o esperons d'or. Unes poques espècies tenen les flors de color taronja o roja. En el cas de Ranunculus auricomus no té pètals. Normalment floreixen a la primavera però en llocs amb bones condicions poden florir a l'estiu. De vegades els ranuncles són considerats com males herbes sobretot en pastures. Algunes espècies s'utilitzen en jardineria per l'espectacularitat de la color de les seves flors.
Els ranuncles del subgènere Batrachium, que són plantes aquàtiques, de vegades són considerats com un gènere diferent (Batrachium).
Toxicitat
[modifica]Totes les espècies de Ranunculus són verinoses quan es mengen en estat fresc pels ramats, però com que tenen un gust agre rarament se les mengen. Els enverinaments normalment només es produeixen quan hi ha molts ranuncles en el terreny i aquest està sobrepasturat i els animals, en no trobar gaire herba més, se'l mengen. Les toxines dels ranuncles desapareixen quan les plantes queden seques (farratge sec) o ensitjades.
Espècies de ranuncles autòctones dels Països Catalans
[modifica]Moltes de les espècies que surten registrades a la Flora dels Països Catalans contenen subespècies i altres subdivisions internes[3] que avui en dia es tendeix a considerar que són espècies diferents.[2]
Segons la subdivisió del gènere que en fa Flora Iberica a la península Ibèrica es trobarien representants de les següents subdivisions:[2]
Subgènere Batrachium: conté espècies aquàtiques, amb flors blanques i fulles submergides molt dividides (laciniades)
Subgènere Ficaria: conté espècies perennes, amb flors grogues, amb 3 sèpals i 7-14 pètals. Les fulles són enteres o dentades. Als PPCC hi ha una espècie (amb dues subespècies):
- Ranunculus ficaria(Gatassa)
Subgènere Ranunculus: contindria la resta d'espècies d'aquest gènere registrades a la península Ibèrica. Al seu interior se n'ha descrit algunes seccions que agrupen a les diferents espècies per similitud:
La secció Ranunculus als PPCC només contindria les espècies (amb flors grogues) del grup de:
- Ranunculus auricomus: grup complexe amb exemplars amb flors caulinars sèssils i dividides en segments linears, diferent de les fulles basals, més o menys orbiculars i no tan dividides. Conté multitud de subespècies que actualment es tendeix a considerar com a espècies diferents. Als PPCC tenim Ranunculus envalirensis i Ranunculus carlittensis.
La secció Chrysanthes seria una de les principals del gènere. Conté tots els botons d'or més típics, amb flors grogues brillants, amb cinc pètals i fulles dividides, el receptacle on estan els carpels és globós i els aquenis molt comprimits lateralment.
- Ranunculus repens
- Ranunculus nemorosus
- Ranunculus nemorosus subsp. serpens
- Ranunculus montanus subsp. carinthiacus
- Ranunculus montanus subsp. gouanii
- Ranunculus montanus subsp. ruscinonensis
- Ranunculus montanus subsp. aduncus
- Ranunculus montanus subsp. hornschuchii
- Ranunculus macrophyllus
- Ranunculus bulbosus
- Ranunculus parviflorus
- Ranunculus sardous
La secció Echinella són espècies anuals, menys robustes, amb flors grogues, amb el receptacle pilós i no allargat a la fructificació. Les fulles són normalment dividides, lobades.
La secció Flammula conté espècies amb tiges dividides dicotòmicament, fulles enteres o lleugerament dentades, flors grogues, amb el receptacle glabre.
La secció Ranuncella són espècies perennes, bulboses (geòfits), amb fulles enteres i estretes, més o menys graminoides. Les flors són blanques o grogues (R.gramineus).
La secció Aconitifolii conté espècies vivaces, hemicriptòfites, amb flors blanques, amb cinc pètals i receptacle que no s'allarga a la fructificació. Les fulles palmades, profundament dividides.
La secció Ranunculastrum té espècies amb arrels fusiformes la majoria de fulles basals, presents durant la floració, flors de color groc. El receptacle que porta els aquenis s'allarga després de la floració i pren una forma cilíndrica. Els aquenis tenen un bec llarg, més o menys recte. Als PPCC té com a mínim dues espècies i les seves subespècies:
- Ranunculus monspeliacus
- Ranunculus paludosus és un petit grup d'espècies molt semblants, entre les quals s'ha proposat Ranunculus barceloi.
La secció Hecatonia conté espècies anuals, amb fulles normalment palmades. Tenen flors grogues o blanques (amb la base groga). Hi ha 2 o 3 taxons a la península Ibèrica que es reconeixen pel receptacle floral oblong, allargat, més o menys cilíndric, amb molts aquenis petits.
Altres seccions que s'han descrit dins d'aquest gènere tan nombrós, només contenen una espècie coneguda a la península Ibèrica:
A la secció Insulares hi ha espècies de distribució tirrènica:
A la secció Physophyllum hi ha herbes perennes amb fulles basals i flors en una tija sense fulles (escap):
A la secció Crymodes hi ha un petit ranuncle d'alta muntanya, de flor blanca i fulles basals i caulinars molt dividides. Sèpals persistents:
A la secció Thora hi ha un ranuncle amb flors grogues i les fulles basals i la caulinar inferior molt més amples que llargues:
A la secció Leucoranunculus hi ha una espècie de muntanya, amb flors blanques i cinc pètals. El seu receptacle floral s'allarga després de la floració:
Finalment hi ha un gènere anomenat Ceratocephala: alguns autors consideren que alguna espècie de ranuncle (Ceratocephala falcata) hauria d'estar en aquest altre gènere que inclou algunes espècies petites, anuals, amb fulles basals, profundament dividides amb segments estrets i aquenis amb un bec generalment llarg:[4]
Altres espècies
[modifica]- Ranunculus acraeus - Nova Zelanda
- Ranunculus arvensis -
- Ranunculus asiaticus -
- Ranunculus californicus - Califòrnia
- Ranunculus cortusifolius - Canàries
- Ranunculus cymbalaria -
- Ranunculus eschscholtzii -
- Ranunculus fluitans -
- Ranunculus glaberrimus -
- Ranunculus gregarius- R.grup paludosus, endèmic p.Ibèrica
- Ranunculus hispidus -
- Ranunculus hyperboreus -
- Ranunculus jovis - Utah
- Ranunculus lanuginosus
- Ranunculus lapponicus -
- Ranunculus longirostris -
- Ranunculus lyallii
- Ranunculus macrophyllus subsp. barceloi - endemisme de Mallorca
- Ranunculus montserratii (=R.auricomus subsp. montserratii) S.Cantàbrica
- Ranunculus occidentalis -
- Ranunculus peltatus -
- Ranunculus pseudomillefoliatus- R.grup paludosus, endemisme ibèric
- Ranunculus pygmaeus -
- Ranunculus septentrionalis -
- Ranunculus sieboldii (ref. )
- Ranunculus testiculatus
- Ranunculus valdesii (=R.auricomus subsp. valdesii)S.Cantàbrica
Aquest gènere, avui en dia és molt gran i conté més de 1000 espècies acceptades. Podeu consultar l'article amb la Llista completa d'espècies del gènere Ranunculus
Referències
[modifica]- ↑ «Ranunculus L.» (en anglès). Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 25 juliol 2026].
- 1 2 3 Kentish Cook, Christopher David. «Ranunculus» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 28 juliol 2026].
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo Flora dels Països Catalans 1980
- ↑ Amich García, Francisco Manuel. «Ceratocephala» (en castellà). flora iberica. [Consulta: 28 juliol 2026].
- «GRIN Species Records of Ranunculus». Germplasm Resources Information Network (GRIN). United States Department of Agriculture, Agricultural Research Service, Beltsville Area. [Consulta: 8 gener 2008].
