Richard Edward Taylor
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 novembre 1929  Medicine Hat (Canadà) | ||
| Mort | 22 febrer 2018 (88 anys) Stanford (Califòrnia) | ||
| Formació | Universitat Stanford Universitat d'Alberta | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Física | ||
| Ocupació | físic, professor universitari | ||
| Ocupador | Universitat Stanford Laboratori Nacional Lawrence de Berkeley École Normale Supérieure | ||
| Membre de | |||
| Interessat en | Física | ||
| Premis | |||
| |||
  | |||
Richard Edward Taylor (Medicine Hat, 2 de novembre de 1929 - Stanford, 22 de febrer de 2018) va ser un físic canadenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1990.[1]
Biografia
[modifica]Va néixer el 2 de novembre de 1929 a la població de Medicine Hat, situada a la província canadenca d'Alberta. Va estudiar física a la universitat de la població natal, on es llicencià el 1952, i finalment l'any 1962 es va doctorar a la Universitat Stanford.
Després de tres anys a l'École Normale Supérieure de París i un any al Laboratori Lawrence Berkeley de Califòrnia, Taylor va tornar a Stanford.[2] Començava la construcció del Centre d'Acceleradors Lineals de Stanford (actualment el Laboratori Nacional d'Acceleradors SLAC).[3] En col·laboració amb investigadors de l'Institut Tecnològic de Califòrnia i l'Institut Tecnològic de Massachusetts, Taylor va treballar en el disseny i la construcció de l'equip i va participar en molts dels experiments.[3]
El 1971, Taylor va rebre una beca Guggenheim que li va permetre passar un any sabàtic al CERN.[4]
Recerca científica
[modifica]Al costat dels físics Jerome Isaac Friedman i Henry Way Kendall, va investigar l'estructura interna de la matèria gràcies a l'accelerador de partícules lineal de Stanford.[1] A partir de les partícules hipotètiques, descrites per Murray Gell-Mann i George Zweig, Taylor va introduir noves subpartícules anomenades leptons i bosons, confirmant així que els quarks no són únicament un model conceptual de l'estructura de la matèria, sinó una realitat física.[5][6][7]
L'any 1990, els tres científics foren guardonats amb el Premi Nobel de Física per les seves investigacions sobre els neutrons i protons, de vital importància en el desenvolupament del model quàntic.[1] El mateix any, Taylor fou invitat pel govern d'Alemanya per dirigir els treballs de construcció d'un accelerador de partícules a Hamburg.
Taylor va morir a casa seva a Stanford, Califòrnia, a prop del campus de la Universitat de Stanford, el 22 de febrer de 2018 a l'edat de 88 anys.[8][9]
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Richard E. Taylor» (en anglès). Nobel Prize in Physics 1990. Nobel Prize Outreach. [Consulta: 12 abril 2026].
- ↑ Biography and Bibliographic Resources, from the Office of Scientific and Technical Information, United States Department of Energy
- 1 2 «Richard E. Taylor, Nobel Prize Winning Physicist Who Helped Discover Quarks, Dies at 88». , 25-02-2018.
- ↑ «Richard Edward Taylor» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- ↑ Nobel prize citation
- ↑ Taylor, R. E. "The Discovery of the Point Like Structure of Matter", Stanford Linear Accelerator Center (SLAC), United States Department of Energy--Office of Energy Research, (Sept. 2000).
- ↑ Taylor, R. E. "Nucleon Form Factors above 6 GeV", Stanford Linear Accelerator Center (SLAC), United States Department of Energy (through predecessor agency the Atomic Energy Commission), (Sept. 1967).
- ↑ «Richard E. Taylor, Nobel Prize Winning Physicist Who Helped Discover Quarks, Dies at 88». , 25-02-2018.
- ↑ «Richard E. Taylor, Nobel Winner Who Plumbed Matter, is Dead at 88». , 02-03-2018.
- Físics canadencs
- Físics quàntics
- Premis Nobel de Física
- Membres de la Royal Society
- Persones d'Alberta
- Doctors honoris causa per la Universitat Stanford
- Alumnes de la Universitat d'Alberta
- Alumnes de la Universitat Stanford
- Naixements del 1929
- Morts el 2018
- Morts al comtat de Santa Clara
- Doctors honoris causa per la Universitat Blaise Pascal
