Romegueró de torbera
Rubus chamaemorus  | |
|---|---|
 Fruit | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Font de | mora vermella |
| Planta | |
| Tipus de fruit | móra |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Tribu | Rubeae |
| Gènere | Rubus |
| Espècie | Rubus chamaemorus L., 1753 Rubus chamaemorus |
| Enregistrament | |
| |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El romegueró de torbera (Rubus chamaemorus)[1] és una planta rizomatosa herbàcia nativa de la tundra alpina i la tundra àrtica i la taigà,[2] que produeix un fruit comestible anomenat móra vermella.[1]
Descripció
[modifica]Les plantes fan 10-25 cm d'alt. Les fulles són alternades. Les flors són blanques i de vegades rogenques. Rubus chamaemorus és una planta dioica; les flors femenines i masculines tenen un aspecte semblant. Les masculines s'obren abans i segreguen més nèctar que les femenines. El fruit és inicialment vermell pàl·lid i de color ambre quan madura al principi de la tardor. La planta produeix més fruits en hàbitats boscosos que en hàbitats oberts.
Distribució i ecologia
[modifica]És una planta boreal circumpolar. Es troben a l'hemisferi nord entre 78°N a 55°N, i arriben a 44°N principalment a muntanya. Creixen en hàbitats generalment àcids i amb pocs nutrients.[3] A Euràsia es troben a Finlàndia, estats del Bàltic i de vegades en torberes de Gran Bretanya (és una de les plantes de muntanya més esteses a les terres altes d'Escòcia) i Irlanda. És rara a l'Europa central, tot i que se n'ha registrat la presència en alguns llocs d'Alemanya, Polònia i la República Txeca. S'estén també a través de Rússia, el nord de Manxuria i Mongòlia fins al nord del Japó. A Nord-amèrica s'estén des d'Alaska, a través del Canadà, fins a Groenlàndia i Labrador i, pel sud, fins a Nova York. A Polònia i a Alemanya és una espècie relicta de les glaciacions i està inclosa en la llista de plantes en perill d'extinció.[3] Poden suportar gelades de -40 °C, però és sensible a la salinitat i secada.
Usos
[modifica]Els fruits madurs i el suc són rics en vitamina C. Contenen també àcid benzoic i són una font d'oligoelements, entre els quals, ferro, manganès, magnesi, potassi, calci i fòsfor. L'oli essencial dels fruits conté fins a vuitanta components, entre els quals vanil·lina i els seus derivats. Si es congelen els fruits immediatament després de collir-los conserven la vitamina C. Quan es mengen sobremadurats tenen una textura cremosa com el iogurt. Se'n fan melmelades, sucs i licors.[3] A Finlàndia es mengen amb un formatge anomenat "leipäjuusto". Al Canadà s'utilitzen per a donar gust a una cervesa local. A Alaska, es barregen amb oli de foca i greix de ren o caribú i sucre per fer un gelat anomenat "eskimo ice cream" o Agutak. Es valoren a les regions del nord com protecció contra l'escorbut.
Referències
[modifica]- 1 2 «Rubus chamaemorus». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 8 juliol 2023].
- ↑ «Rubus chamaemorus (Cloudberry)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 27 d'octubre 2014. [Consulta: 21 setembre 2010].
- 1 2 3 Thiem, Barbara «Rubus chamaemorus L. – a boreal plant rich in biologically active metabolites: a review» (PDF) (en anglès). Biological Letters, 40, 2003, p. 3-13 [Consulta: 4 abril 2020].
Bibliografia
[modifica]- Resvoll, T. R., 1925. Rubus chamaemorus L. A morphological - biological study. Nytt Magasin for Naturvidenskapene, 67: 55-129.
- Resvoll, T. R., 1925. Rubus chamaemorus L. Die geographische Verbreitung der Pflanze und ihre Verbreitungsmittel. Veröffentlichungen des Geobotanischen Institutes Rübel in Zürich, 3: 224-241.
