Serralada de Ksour
| Tipus | serralada | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Geografia | ||||
| Altitud | 2.236 m | |||
| Punt més alt | Mont Issa (2.236 m) | |||
La serralada de Ksour (àrab: جبال القصور, Jibāl al-Quṣūr) és una serralada de l'oest d'Algèria que s'estén fins a la província de Figuig al Marroc, i forma part de l'Atles Saharià.
Toponímia
[modifica]El nom de Ksour prové de la presència de pobles fortificats (ksour, plural de ksar), normalment situats al cim dels pujols.[1]
Geografia
[modifica]La Serralada de Ksour es troba a Algèria, i forma part de l'Atles saharià,[2] del qual constitueix la part extrema occidental,[3] entre el Djabal Amur a l'est i la plana de Tamlelt a l'oest,[2] fins a la Província de Figuig al Marroc,[4] a la frontera algerianomarroquina.[5] La serralada culmina a 2.336 m al Djebel Issa.[6]
La serralada té una topografia accidentada, formada per llargues alineacions sud-oest/nord-est. L'existència de fonts ha permés el conreu d'horts i una població sedentària.[7] Les precipitacions no superen els 300 mm anuals. Tanmateix, neva de mitjana de 10 a 15 dies a l'any.[8]
Ksour acull el Parc Nacional de Djebel Issa.[3] La ciutat principal n'és Aïn Sefra.[2]
- Vista de la serralada Ksour des de l'oasi de Figuig, al Marroc
- Vista de la serralada Ksour prop d'Aïn Sefra
- Vista des de Ksour cap al balneari d'Ain Ouarka
- Parc Nacional de Djebel Issa
Poblacions
[modifica]
A la fi del període colonial francés, les muntanyes estaven habitades per vilatans sedentaris, llauradors que vivien dels conreus de regadiu, i les travessaven tribus nòmades o seminòmades.[9]
Els primers habiten pobles tradicionals, a vegades fortificats, anomenats ksar.[9] Alguns, molt antics, han conservat els dialectes amazics, mentre que d'altres es creu que foren fundats fa uns segles per grups d'origen divers, a vegades fins i tot tellians.[10] Al segle xvii, les poblacions nòmades s'aplegaren al voltant dels descendents d'un sant que apareixia com a avantpassat o patró dels Ouled Sidi Xeic.[10]
Després de la independència dels francesos, l'àrea experimentà l'assentament de nòmades, que havia començat amb la política de reagrupament aplicada per les autoritats militars colonials franceses durant la Guerra d'Algèria.[11]
Patrimoni
[modifica]
La Serralada de Ksour acull una quarantena d'alcàssers, pobles de color ocre densament poblats.[12] Els alcàssers (ksar) se solen fundar en llocs ben protegits i situats a prop de fonts importants, amb els jardins estesos al llarg dels uadis. El nucli originari el componia una fortalesa, un fossat al voltant de l'alcàsser i una única entrada principal.[1]
Aquesta zona, la capital de la qual és Aïn Sefra, s'estén des de la frontera algerianomarroquina fins als afores de Djabal Amur, entre els ksar de l'àrea: Sfissifa, Tiout, Moghrar, Asla, Chellala-Dahrania, Chellala-Gueblia, Boussemghoun, Arba-Fougani i Arba-Tahtani.[1]

La serralada també és coneguda pels seus jaciments d'art rupestre, un dels llocs més importants d'art prehistòric. Els gravats es feien a les parets de gres picant i polint, i daten del Paleolític; els especialistes hi distingeixen diferents estils de períodes diferents.[12]
El jaciment més important és el de Tiout, aquests gravats són els primers que es registraren com a obres prehistòriques (1847).[13] En una vasta paret relativament llisa, s'amunteguen un gran nombre de grans caps de bestiar i lleons; entre aquestes figures grosses, n'hi ha de petits subjectes. A prop, a Tiout Sud, es van descobrir més recentment equins salvatges. Entre els altres jaciments importants, n'hi ha els de Moghrar-Tahtani i el uadi Dermel.[13]
Referències
[modifica]- 1 2 3 «Wayback Machine». Arxivat de l'original el 2024-12-15. [Consulta: 2 agost 2025].
- 1 2 3 «monts des Ksour - Larousse» (en francés). www.larousse.fr. [Consulta: 30 juny 2022].
- 1 2 Administrator. «Ministère de l'Aménagement du Territoire et de l'Environnement - Le Parc National de Djebel Aissa». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 1r agost 2025].
- ↑ Sanmartin, Olivier «Frontière, territoire et mémoire à Figuig, oasis des confins marocains» (en francés). Annales de geographie, 682, 6, 2011, p. 683–696. ISSN: 0003-4010 [Consulta: 24 juny 2022].
- ↑ Cominardi, F. «Au cœur des monts des Ksour: le ksar de Chellala Dahrania» (en anglés). Études et documents berbères, 8, 1991, p. 135–158 [Consulta: 30 juny 2022].
- ↑ Camps, G. «Amour (djebel)» (en francés). Encyclopédie berbère, 4, 01-09-1986, p. 600–604. DOI: 10.4000/encyclopedieberbere.2479. ISSN: 1015-7344.
- ↑ Côte, Marc. L'Algérie. Masson, 1999, p. 216. ISBN 2-225-85146-8.
- ↑ Desanges, J.; Riser, J. «Atlas» (en francés). Encyclopédie berbère, 7, 01-01-1989, p. 1013–1026. DOI: 10.4000/encyclopedieberbere.1213. ISSN: 1015-7344 [Consulta: 7 novembre 2020].
- 1 2 Despois, Jean «L'atlas saharien occidental d'Algérie: « Ksouriens » et Pasteurs» (en francés). Cahiers de géographie du Québec, 3, 6, 1959, p. 404. DOI: 10.7202/020194ar. ISSN: 0007-9766 [Consulta: 1r novembre 2020].
- 1 2 L'atlas saharien occidental d'Algérie: «Ksouriens» et Pasteurs, p. 414.
- ↑ Hadeid, Mohamed «Approche anthropique du phénomène de désertification dans un espace steppique: le cas des hautes plaines occidentales algériennes.» (en francés). VertigO - la revue électronique en sciences de l'environnement, Volume 8 Numéro 1, 15-04-2008. DOI: 10.4000/vertigo.5368. ISSN: 1492-8442 [Consulta: 2 novembre 2020].
- 1 2 Côte, Marc. Guide d'Algérie. Média-Plus, 1996, p. 47, 48. ISBN 9961-922-00-X.
- 1 2 Camps, G. «Ain SefraA122. AIN SEFRA» (en francés). Encyclopédie berbère, 3, 01-07-1986, p. 338–340. DOI: 10.4000/encyclopedieberbere.842. ISSN: 1015-7344.
