Vés al contingut

Uelhs deth Joeu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretUelhs deth Joeu
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipussurgència kàrstica
font Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'àrea protegidaera Artiga de Lin Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Entitat territorial administrativaVielha e Mijaran (Vall d'Aran) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 41′ N, 0° 43′ E / 42.68°N,0.71°E / 42.68; 0.71
Característiques
Altitud1.378,6 m Modifica el valor a Wikidata

Els Uelhs deth Joeu (Vall d'Aran) és una surgència d'aigua en forma de cascada d'uns 50 hm3 anuals que desembossa al riu Joeu. Forma part d'un dels fenòmens càrstics més interessants de la serralada dels Pirineus. El fenomen comença a la Vals de l'Éssera (Aragó), a 2.074 m d'altitud, molt a prop de la glacera de l'Aneto. El riu Éssera desapareix sota terra a l'anomenat Forat d'Aiguallut. Les aigües apareixen de nou als Uelhs deth Joeu, a uns 3,6 km de distància en línia recta. Aquesta surgència se situa a 1.378,6 m d'altitud,[1] al nord de l'Artiga de Lin, dins de la comarca catalana de la Vall d'Aran. Finalment aquestes aigües del riu Joeu desemboquen al riu Garona, és a dir, a l'oceà Atlàntic, i no a la mar Mediterrània a través del riu Ebre, com fan les aigües no infiltrades de l'Éssera.[2][3][4][5]

Geologia

[modifica]
La cascada i el Forat d'Aiguallut

Els treballs de l'enginyer Tiburzio Spannochi l'any 1595 són les primeres referències documentades sobre l'aqüífer del riu Joeu. Amb molta intuïció però d'una manera molt encertada, va concloure que les aigües de l'engolidor d'Aiguallut alimenten sota terra la surgència dels Uelhs deth Joeu. Quasi 200 anys després, l'any 1789, es publiquen els primers treballs de Louis Ramond de Carbonnières, qui després d'una exploració del massís de la Maladeta relaciona el Forat d'Aiguallut amb la surgència dels Uelhs deth Joeu. Un segle després, Norbert Font i Sagué, en el seu Catàlech espeleològich de Catalunya[6] (1897), cita l'Embut del Jueu com un avenc on es precipita el riu Joeu i que mitjançant un recorregut subterrani d'un quilòmetre reapareix a la Gola del Jueu (Uelhs deth Joeu). També al llibre de l'enginyer Josep Reig i Palau titulat El Valle de Arán[7] (1895) es recopila molta informació i estudis referents aquesta hipòtesi. Quan Josep Reig i Palau escriu referent a la Gola del Jueu (Uelhs deth Joeu) fa una descripció molt ajustada a la realitat. Aquesta hipòtesi no va a ser completament acceptada fins que Norbert Casteret, l'estiu de 1931,[8] va demostrar per coloració la relació del Forat d'Aiguallut amb els Uelhs deth Joeu. Per l'experiment van caldre 60 kg de fluoresceïna que després de ser abocada al Forat d'Aiguallut va aconseguir la coloració del riu Joeu i de tota la Garona fins i tot més enllà de la frontera amb França. La prova va ser espectacular i irrefutable donant per tancada qualsevol polèmica.

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uelhs deth Joeu
  1. ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  2. ↑ Kleinsmiede, Willem Frederik Jan. Geology of the Valle de Arán. Ijdo, 1960.
  3. ↑ Freixes, A.; Monterde, M.; Ramoneda, J. Tracer tests in the Joèu karstic system (Aran Valley, Central Pyrenees, NE Spain). CRC Press, 2020-08-26, p. 219–225.
  4. ↑ Bordonau i Ibern, Jaume. Estudi geomorfològic del sector sudoccidental de la Vall d'Aran : l'evolució quaternària de les valls dels rius Joeu i Nere, 1985.
  5. ↑ Freixes i Perich, Antoni. Els aqüífers càrstics dels Pirineus de Catalunya : Interès estratègic i sostenibilitat, 2014.
  6. ↑ Font i Sagué, Norbert. Catàlech espeleològich de Catalunya. Centre Excursionista de Catalunya, 1897.
  7. ↑ Reig i Palau, Josep. El Valle de Arán. Grabado y Estampado por J. Thomas & Ca, 1895.
  8. ↑ Biarge López, Fernando «El Forau d'Aigaulluts» (en castellà). Lucas Mallada, 21, 2019, p. 235–266. ISSN: 0214-8315.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Uelhs_deth_Joeu&oldid=37304358»