Vés al contingut

Viola (gènere)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Violeta (planta))
Infotaula d'ésser viuViola Modifica el valor a Wikidata

Viola reichenbachiana Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deviolet leaf fragrance (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
RegnePlantae
OrdreMalpighiales
FamíliaViolaceae
SubfamíliaVioloideae
GènereViola Modifica el valor a Wikidata
L., 1753 Viola Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
TipusViola odorata Modifica el valor a Wikidata

Les violes (Viola)[1] són un gènere de plantes angiospermes de la família de les violàcies.

Particularitats

[modifica]

El gènere Viola és originari de climes temperats de l'hemisferi nord, incloent-hi Hawaii, Australàsia i els Andes. Les espècies més conegudes són les violes (també anomenades violes boscanes, violers, violetes) i els pensaments. Existeix una gran abundància de varietats utilitzades en jardineria.

La majoria d'espècies de viola són plantes herbàcies perennes i de mida reduïda. Algunes són arbustives. Les fulles normalment són de forma cordiforme i les flors asimètriques de color viola groc o blanc o altres combinacions. Algunes espècies són molt oloroses (Viola odorata) i altres molt poc.

Algunes espècies europees de mida molt reduïda viuen a l'ombra, mig cobertes de vegetació i floreixen a final d'hivern i principi de primavera.

Les flors anomenades "violetes africanes" Saintpaulia o les violes d'aigua del gènere Pinguicula no estan relacionades amb el gènere Viola, encara que hom les anomeni així per la similitud formal de les flors.

Descripció

[modifica]

Resulta senzill saber que una espècie pertany a aquest gènere. Les flors són molt característiques: Són flors zigomorfes, amb simetria bilateral, amb 5 pètals: D'aquests, l'inferior és sensiblement més gran i serveix per a que s'hi posin els insectes pol·linitzadors. Els altres 4 poden mirar tots cap amunt, en la mateixa direcció, en els anomenats "pensaments". O bé miren 2 cap amunt i 2 cap avall, que serien les violetes en sentit més estricte. Darrera la flor hi ha un esperó més o menys allargat on hi ha el nèctar que ha d'atreure als insectes. De vegades algunes plantes progueixen flors cleistògames que no s'acaben d'obrir i s'autopol·linitzen.

Ara bé, pot ser força complicat, i fins i tot impossible, acabar de determinar amb certesa algunes de les espècies silvestres que es troben al camp. Molts dels caràcters disgnòstics poden tenir una gran variabilitat i a més són freqüents fenòmens d'hibridació entres espècies diferents. Cal fixar-se bé en alguns caràcters que ens poden ajudar com les espècies oloroses, la presència d'estolons, les espècies arbustives... És important anotar la forma i mesures del calze i les seves peces i també de les estípules que apareixen a les fulles que surten a la roseta basal.

Taxonomia

[modifica]

Als Països Catalans hi ha al voltant d'unes 20 espècies silvestres i algunes subespècies descrites.

N'hi ha unes 500, sense comptar els híbrids. Els pensaments, o pensaments de jardí (Viola ×wittrockiana), són plantes híbrides.

La llista completa d'espècies segons l'ITIS és:

Referències

[modifica]
  1. «viola». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

Enllaços externs

[modifica]