pijel

Romaní

• Etimologia: Del sànscrit पिबति ‎(‘pibati’).

Verb

pijel o piyel ⁽ⁱ⁾

1. beure

Derivats

• piben ‎(‘beguda’)
• pijali ‎(‘got’)
• pijavno ‎(‘bevedor’)

Compostos i expressions

• pijel ćući ‎(‘mamar’, literalment ‘beure mama’)
• pijel thuvalo ‎(‘fumar’, literalment ‘beure fum’)

Descendents

• Caló català: pillar ‎(piljá), pilar ‎(pilá)
• Caló espanyol: piyar ‎(pijár)
  • Caló brasiler: pinhar ‎(pinjárr)
• Hongarès: pijál
• Romanès: pili

Vegeu també

• Cizmich, Perseo; Adiego, Ignasi-Xavier. Rromani ćhib - Diccionari romaní-català / català-romaní. Círculo Rojo, 2022. →ISBN.