Aller au contenu

Ibn Sina

Si Wikipedia, tasanayt tilellit.
Ibn Sina
vizir (fr) Suqel

1024 - 1037
Tameddurt
Isem-is ummidأبو علي الحسين بن عبد الله بن الحسن بن علي بن سينا
TalalitAfshana (fr) Suqel, 980
Axxam-isRay (fr) Suqel
Buxara
Ourguentch (fr) Suqel
Gorgan (fr) Suqel
Hamadan (fr) Suqel
Isfahan
Tutlayt tayemmatTafursit
LmutHamadan (fr) Suqel, 18 Yunyu 1037
Ideg n uẓekkamausolée Avicenne (fr) Suqel
Tiɣri
TutlayinTaɛrabt
Tafursit
IselmadenAbu Sahl 'Isa ibn Yahya al-Masihi (fr) Suqel
Abu Abdullah Nateli (mul) Suqel
Qumri (en) Suqel
Inelmaden
Amahil
Amahilafelsuf, amedyaz, amesnallun, ṭṭbib, théoricien ou théoricienne de la musique (fr) Suqel, amsengam, amusnak, amsekrar, éthicien ou éthicienne (fr) Suqel, faqîh (fr) Suqel, amaru d Agtusnan
Important worksCanon de la médecine (fr) Suqel
Livre de la guérison (fr) Suqel
Al-isharat wa al-tanbihat (en) Suqel
Influenced byAl-Biruni (fr) Suqel, Plotin (fr) Suqel, Muḥemmed, Claude Galien (fr) Suqel, Aristot, Hippocrate (fr) Suqel, Avenzoar (fr) Suqel, Wassil Ibn Ata (fr) Suqel, Abu Zayd al-Balḫī (fr) Suqel, Al-Kindi (fr) Suqel, Rhazès (fr) Suqel d Al-Fârâbî (fr) Suqel
Taflest
AsɣanTineslemt

Ibn Sina (s taɛrabt : أبو عَلْي الحُسَيْنَ بن عَبد الله بن سِينَا), illul deg 980 ɣer yiri n Buxara d yemmut deg 1037 deg Hamdan (deg Iṛan n tura), d amejjay (ṭṭbib) ed afelsaf[1] ineslem, yettwassen s yimuhal-is deg yeḥricen n tafelsaft d tasnujjya, yura Adlis n ḥellu (s taɛrabt : كتاب الشفاء) d tasanayt tameqqrant tussnant ed tafelsafit. yura daɣen Lqanun n tasnujjya (s taɛrabt : القانون في الطب) d yiwen seg yidlisen i yettwassnen mliḥ n umezruy n tasnujjya[2].

  1. azday s tafransist Avicenne, deg larousse.fr.
  2. (en) Avicenna, deg britannica.com.