334 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 334 aC (cccxxxiv aC) |
| Islàmic | 985 aH – 984 aH |
| Xinès | 2363 – 2364 |
| Hebreu | 3427 – 3428 |
| Calendaris hindús | -278 – -277 (Vikram Samvat) 2768 – 2769 (Kali Yuga) |
| Persa | 955 BP – 954 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -83 |
| Ab urbe condita | 420 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 360 aC 350 aC 340 aC - 330 aC - 320 aC 310 aC 300 aC | |
| Anys | |
| 337 aC 336 aC 335 aC - 334 aC - 333 aC 332 aC 331 aC | |
El 334 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat d'Albí i Calví (o, més rarament, any 479 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «275 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Antiga Grècia
[modifica]- Alexandre el Gran, confirmat com hegemon de la lliga de Corint, deixa la regència de Macedònia a Antípater i envaeix altre cop l'Àsia Menor. Amb un exèrcit de 12.000 macedonis, 5.000 mercenaris, 5.000 odrisis, tribal·lis i il·liris, 1.000 agrianis i 4.500 genets i 4.500 cavalls, i amb 160 naus (galeres) inicia la guerra creuant els Dardanels per Lampsacos, i travessa el riu Granic. Prop d'allà s'enfronta amb les forces enviades pels sàtrapes de Mísia, Frígia i Lídia en el lloc anomenat Camps Adrastians * Alexandre el Gran s'enfronta amb els perses en la batalla del Granic, on els selèucides resulten vençuts.[2][3]
- Ptolemeu, un dels oficials de l'exèrcit macedònic seleccionat per ser somatofílac (guàrdia personal del rei Alexasndre el Gran) i va trobar la mort durant el setge d'Halicarnàs.[4]
Antiga Roma
[modifica]- Aquest any són elegits cònsols a Roma Espuri Postumi Albí i Tit Veturi Calví.[5]
- Els dos cònsols van envair el territori dels sidicins, però van saber que els samnites venien en el seu ajut, i el senat va nomenar un dictador, Publi Corneli Rufí, que tenia com a magister equitum a Marc Antoni. El dictador i el magister equitum van ser obligats a deixar el càrrec a causa d'una falta en els auspicis quan van ser elegits.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, I, 13
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XVII, 19
- ↑ Flavi Arrià. Anàbasi d'Alexandre el Gran, I, 24
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 17
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, VIII, 5, 7
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 334 aC
