Adolph Deutsch
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Adolph Sender Charles Deutsch  20 octubre 1897 Londres |
| Mort | 1r gener 1980 (82 anys) Palm Desert (Estats Units) |
| Residència | Nova York |
| Activitat | |
| Camp de treball | Música per a cinema i composició de bandes sonores |
| Ocupació | compositor, compositor de cançons, músic, arranjador, director d'orquestra, compositor de bandes sonores, líder de conjunt |
| Activitat | 1914 - |
| Instrument | Piano |
| Premis | |
| |
       | |
Adolph Deutsch (Londres, 20 d'octubre de 1897 – Palm Desert, Califòrnia, 1 de gener de 1980) va ser un compositor, arranjador, director d'orquestra i director musical britànic nacionalitzat nord-americà, conegut sobretot per la seva activitat al cinema de Hollywood entre les dècades de 1930 i 1960.[1][2] Va treballar especialment per a Warner Bros. i Metro-Goldwyn-Mayer, tant component música original com adaptant, arranjant i dirigint la música de grans musicals cinematogràfics.[2]
Entre les seves bandes sonores originals destaquen les de High Sierra (1941), El falcó maltès (1941), Across the Pacific (1942), The Mask of Dimitrios (1944), Some Like It Hot (1959) i The Apartment (1960).[1][2] Paral·lelament, la seva tasca com a director musical i adaptador en produccions de la MGM li va valer tres Premis Oscar: per Annie Get Your Gun (1950), Seven Brides for Seven Brothers (1954) i Oklahoma! (1955).[3][4][5]
Primers anys i formació
[modifica]Deutsch va néixer a Londres el 20 d'octubre de 1897 i va començar a estudiar música durant la infantesa. Va rebre formació de piano i composició a Londres abans d'emigrar als Estats Units amb la seva família quan tenia tretze anys i establir-se a Buffalo, a l'estat de Nova York.[2] El 1920 va obtenir la ciutadania nord-americana.[2]
Durant la joventut va combinar diverses feines amb activitats musicals. A Buffalo va arribar a treballar en una planta de la Ford Motor Company mentre enviava arranjaments a grups i organitzacions d'entreteniment, i posteriorment es traslladà a Nova York, on començà a treballar professionalment com a arranjador.[2]
La seva primera experiència cinematogràfica es remunta encara a l'època del cinema mut, quan va tocar com a músic d'acompanyament en sales de Buffalo.[1] Aquesta combinació entre experiència teatral, música popular i coneixement de l'acompanyament cinematogràfic seria important quan, dècades més tard, es convertí en un dels professionals habituals dels departaments musicals dels grans estudis de Hollywood.[2]
Broadway i ràdio
[modifica]Durant les dècades de 1920 i 1930 Deutsch treballà a Nova York com a arranjador i orquestrador per a espectacles musicals. Va col·laborar en produccions relacionades amb compositors com Irving Berlin i George Gershwin, entre les quals As Thousands Cheer i Pardon My English.[2] Aquest treball el familiaritzà amb la transformació d'una partitura vocal o pianística en una escriptura orquestral adaptada a les necessitats teatrals.[2]
També va treballar amb orquestres de música popular, especialment en l'entorn de Paul Whiteman, un dels principals directors de jazz simfònic dels Estats Units.[2] Entre 1935 i 1937 participà en el programa radiofònic de Whiteman Music Hall, una etapa que amplià la seva experiència en la direcció i en l'arranjament de música destinada a un públic massiu.[2]
Deutsch ja havia treballat ocasionalment per al cinema abans d'instal·lar-se definitivament a Hollywood. El 1931 figurà com a director musical de The Smiling Lieutenant, de Ernst Lubitsch, però la seva carrera regular com a compositor cinematogràfic no començaria fins al 1937.[2]
Warner Bros.
[modifica]El 1937 Deutsch inicià una llarga etapa a Warner Bros. i escrigué aquell mateix any la música de They Won't Forget, dirigida per Mervyn LeRoy.[2] Durant els nou anys següents va participar en desenes de produccions de l'estudi i es convertí en un dels compositors habituals del sistema musical de Warner, al costat de figures com Max Steiner, Erich Wolfgang Korngold i Franz Waxman.[2]
Una de les seves partitures més destacades del període és High Sierra (1941), de Raoul Walsh, protagonitzada per Humphrey Bogart.[2] Deutsch utilitza una escriptura orquestral dramàtica característica del Hollywood de l'època, combinant motius associats als personatges amb amplis passatges simfònics i música de tensió.[1]
El mateix any va compondre la música d'El falcó maltès, primera pel·lícula dirigida per John Huston i una de les obres fonamentals del cinema negre.[2] La partitura acompanya l'atmosfera ambigua i inquietant del film mitjançant harmonies fosques, motius breus i una orquestració que evita competir amb els extensos diàlegs.[1]
Deutsch tornà a treballar amb Bogart en Across the Pacific (1942) i posteriorment compongué partitures com Action in the North Atlantic (1943), Northern Pursuit (1943), Uncertain Glory (1944), The Mask of Dimitrios (1944) i Three Strangers (1946).[2] La seva producció per a Warner abraça així cinema bèl·lic, aventures, drama i film noir.[1]
Gone with the Wind
[modifica]El 1939 Deutsch va participar també en la preparació musical de Allò que el vent s'endugué, encara que la música de la pel·lícula s'associa principalment amb Max Steiner.[6] El sistema de producció musical dels grans estudis exigia sovint la col·laboració de diversos compositors, arranjadors i orquestradors per completar llargues partitures dins de terminis molt reduïts.[6]
En el cas d'Allò que el vent s'endugué, Deutsch, Hugo Friedhofer i Heinz Roemheld van contribuir a diferents seccions del treball encapçalat per Steiner.[6] L'estudi de la documentació de producció mostra que aquestes grans bandes sonores de Hollywood eren sovint el resultat d'un procés col·lectiu, encara que el crèdit principal recaigués en un únic compositor.[6]
Metro-Goldwyn-Mayer
[modifica]Després de deixar Warner Bros., Deutsch s'incorporà el 1948 a Metro-Goldwyn-Mayer, en plena època d'esplendor del musical de l'estudi.[2] A la MGM la seva funció va canviar parcialment: a més de continuar component música incidental, va exercir sovint com a director musical, arranjador i adaptador d'obres escrites originalment per a Broadway.[2]
Va participar en la versió cinematogràfica d'Annie Get Your Gun (1950), basada en el musical d'Irving Berlin. Deutsch i Roger Edens van rebre l'Oscar a la millor adaptació musical en la cerimònia de 1951.[3] La seva feina consistia essencialment a adaptar les cançons i materials teatrals de Berlin al llenguatge orquestral i narratiu específic del cinema.[3]
El 1951 va treballar amb Conrad Salinger en Show Boat, adaptació del musical de Jerome Kern i Oscar Hammerstein II.[7] Tots dos van ser nominats a l'Oscar per l'adaptació musical de la pel·lícula.[7]
El 1953 assumí la direcció musical de The Band Wagon, de Vincente Minnelli, amb Fred Astaire i Cyd Charisse, basada principalment en cançons d'Arthur Schwartz i Howard Dietz.[8] Deutsch va ser novament nominat a l'Oscar per la seva adaptació de la música del film.[8]
Premis Oscar
[modifica]Deutsch va guanyar el seu segon Oscar per Seven Brides for Seven Brothers (1954), compartit amb Saul Chaplin.[4] La pel·lícula, dirigida per Stanley Donen i amb música original de Gene de Paul i lletres de Johnny Mercer, exigia una extensa adaptació i orquestració destinada a integrar cançons i números de dansa dins del relat cinematogràfic.[4]
El tercer Oscar arribà l'any següent per Oklahoma!, adaptació cinematogràfica del musical de Richard Rodgers i Oscar Hammerstein II.[5] Deutsch compartí el premi amb l'orquestrador Robert Russell Bennett i el director musical Jay Blackton.[5]
En total, l'Acadèmia va reconèixer Deutsch tant per la composició com, sobretot, per la seva especialitat en l'adaptació musical cinematogràfica, una funció essencial durant l'edat d'or del musical de Hollywood.[9] Els seus tres Oscars corresponen a Annie Get Your Gun, Seven Brides for Seven Brothers i Oklahoma!, i també va ser nominat per Show Boat i The Band Wagon.[3][7][8][4][5]
Billy Wilder
[modifica]Cap al final de la seva carrera, Deutsch va establir una associació especialment destacada amb el director Billy Wilder. Va compondre la música original de Some Like It Hot (1959), protagonitzada per Marilyn Monroe, Tony Curtis i Jack Lemmon.[2] La partitura combina música incidental amb materials de jazz i estils associats als anys vint, època en què transcorre la història.[1]
L'any següent va escriure la música de The Apartment, també dirigida per Wilder i protagonitzada per Jack Lemmon i Shirley MacLaine.[1] El tema principal de la pel·lícula, basat en una melodia preexistent de Charles Williams titulada Jealous Lover, va ser adaptat i desenvolupat per Deutsch dins de la banda sonora.[2]
Aquestes dues pel·lícules figuren entre els treballs més coneguts de la seva etapa final, tot i que la seva música té una funció diferent de la dels grans films noirs dels anys quaranta: en Wilder, Deutsch utilitza amb més freqüència melodies populars, petites formacions i una escriptura que combina ironia i sentimentalisme.[1]
Estil musical
[modifica]L'estil cinematogràfic de Deutsch reflecteix la diversitat de les funcions que desenvolupà a Hollywood. En les bandes sonores dramàtiques de Warner Bros. utilitza recursos de la tradició simfònica europea —leitmotivs, desenvolupament temàtic, cromatisme i una orquestra d'ampli format— característics de la música cinematogràfica nord-americana dels anys trenta i quaranta.[6]
En el musical de la MGM, en canvi, la seva feina es concentra en la coordinació entre cançó, dansa i orquestra, amb una escriptura flexible que transforma materials teatrals preexistents en música específicament cinematogràfica.[2] Aquest treball exigeix distingir entre la composició de les cançons —sovint obra d'altres autors— i l'arranjament, adaptació i direcció musical que convertien aquells materials en una banda sonora coherent.[9]
La seva experiència anterior amb Paul Whiteman i Broadway explica també la naturalitat amb què incorporava elements de jazz, música de ball i cançó popular.[2] Aquesta versatilitat li permeté passar d'una partitura fosca com El falcó maltès a musicals com Seven Brides for Seven Brothers o comèdies com Some Like It Hot.[2]
Associació de compositors
[modifica]Deutsch va participar activament en l'organització professional dels compositors de cinema. El 1943 va ser un dels fundadors de la Screen Composers Association, creada per defensar els interessos professionals dels compositors que treballaven per als estudis cinematogràfics.[2] Posteriorment va ocupar-hi diversos càrrecs i des de 1955 va ser-ne president emèrit.[2]
La creació de l'associació responia a les particularitats del sistema dels grans estudis, en què els compositors, orquestradors i arranjadors treballaven habitualment sota contracte i amb un control limitat sobre l'autoria, la conservació i l'explotació posterior de les seves partitures.[6] La trajectòria de Deutsch exemplifica especialment aquest sistema col·laboratiu de producció musical.[6]
Altres composicions
[modifica]A més de la música per al cinema i el teatre, Deutsch va escriure diverses obres instrumentals. Entre elles figura la Scottish Suite per a orquestra, interpretada per diverses orquestres nord-americanes.[2] També va compondre peces com Park Avenue Fantasy, March of the United Nations, March Eccentrique, Three Sisters, Piano Echoes i Skyride.[2]
Aquesta producció concertística va quedar eclipsada per la seva carrera cinematogràfica, i actualment Deutsch és recordat principalment per les seves bandes sonores i pels musicals en què va exercir de director o adaptador musical.[1] Bona part del material manuscrit d'aquestes obres, així com nombroses partitures cinematogràfiques, es conserva dins del seu fons personal.[1]
Últims anys i mort
[modifica]Deutsch va continuar treballant en el cinema fins a començaments de la dècada del 1960. Entre les seves últimes pel·lícules figuren The Apartment (1960) i Go Naked in the World (1961), després de les quals es va retirar progressivament de l'activitat professional.[2]
Va morir l'1 de gener de 1980 a Palm Desert, Califòrnia, als vuitanta-dos anys.[1] La seva trajectòria abraça bona part de l'evolució de la música audiovisual nord-americana, des de l'acompanyament del cinema mut i la ràdio fins a les grans produccions simfòniques de Hollywood i el musical cinematogràfic de postguerra.[2]
Llegat i arxiu
[modifica]L'American Heritage Center de la Universitat de Wyoming conserva els Adolph Deutsch Papers, un fons de 18 caixes que cobreix el període 1907–1960.[1] Inclou partitures originals, discos fonogràfics, fotografies, àlbums de retalls i documentació personal, i constitueix una font important per estudiar tant la seva obra com el funcionament dels departaments musicals de Hollywood.[1]
La recuperació discogràfica d'algunes de les seves partitures de Warner Bros., especialment El falcó maltès, High Sierra, George Washington Slept Here, Northern Pursuit i The Mask of Dimitrios, ha permès valorar independentment música que originalment estava subordinada al muntatge cinematogràfic.[2] Aquests enregistraments han contribuït a reforçar la seva consideració com un dels compositors característics de la generació clàssica del cinema nord-americà.[1]
Filmografia seleccionada
[modifica]Música original
[modifica]- 1937 — They Won't Forget, de Mervyn LeRoy.[2]
- 1937 — The Great Garrick, de James Whale.[2]
- 1940 — The Fighting 69th, de William Keighley.[2]
- 1940 — They Drive by Night, de Raoul Walsh.[2]
- 1941 — High Sierra, de Raoul Walsh.[2]
- 1941 — El falcó maltès, de John Huston.[1]
- 1942 — Across the Pacific, de John Huston.[2]
- 1942 — George Washington Slept Here, de William Keighley.[2]
- 1943 — Action in the North Atlantic, de Lloyd Bacon.[2]
- 1943 — Northern Pursuit, de Raoul Walsh.[2]
- 1944 — The Mask of Dimitrios, de Jean Negulesco.[2]
- 1946 — Three Strangers, de Jean Negulesco.[2]
- 1949 — Little Women, de Mervyn LeRoy.[2]
- 1950 — Father of the Bride, de Vincente Minnelli.[2]
- 1959 — Some Like It Hot, de Billy Wilder.[2]
- 1960 — The Apartment, de Billy Wilder.[1]
Direcció i adaptació musical
[modifica]- 1950 — Annie Get Your Gun, música d'Irving Berlin; amb Roger Edens.[3]
- 1951 — Show Boat, música de Jerome Kern; amb Conrad Salinger.[7]
- 1953 — The Band Wagon, música d'Arthur Schwartz.[8]
- 1954 — Seven Brides for Seven Brothers, música de Gene de Paul; amb Saul Chaplin.[4]
- 1955 — Oklahoma!, música de Richard Rodgers; amb Robert Russell Bennett i Jay Blackton.[5]
Premis i nominacions
[modifica]- 1951 — Oscar a la millor adaptació musical per Annie Get Your Gun, compartit amb Roger Edens.[3]
- 1952 — nominació a l'Oscar per Show Boat, amb Conrad Salinger.[7]
- 1954 — nominació a l'Oscar per The Band Wagon.[8]
- 1955 — Oscar per Seven Brides for Seven Brothers, compartit amb Saul Chaplin.[4]
- 1956 — Oscar per Oklahoma!, compartit amb Robert Russell Bennett i Jay Blackton.[5]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 «Adolph Deutsch Papers, 1907–1960» (en anglès). American Heritage Center, University of Wyoming. [Consulta: 4 setembre 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 «Adolph Deutsch» (en anglès). AllMusic. [Consulta: 4 setembre 2026].
- 1 2 3 4 5 6 «The 23rd Academy Awards – 1951» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 4 setembre 2026].
- 1 2 3 4 5 6 «The 27th Academy Awards – 1955» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 4 setembre 2026].
- 1 2 3 4 5 6 «The 28th Academy Awards – 1956» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 4 setembre 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 Smith, Steven C. Music by Max Steiner: The Epic Life of Hollywood's Most Influential Composer (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 2020.
- 1 2 3 4 5 «The 24th Academy Awards – 1952» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 4 setembre 2026].
- 1 2 3 4 5 «The 26th Academy Awards – 1954» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 4 setembre 2026].
- 1 2 «Academy Awards Database» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 4 setembre 2026].
- Nascuts el 1897
- Morts el 1980
- Compositors de cinema anglesos
- Compositors de cinema estatunidencs
- Guanyadors del premi Oscar a la millor banda sonora
- Directors d'orquestra londinencs
- Directors d'orquestra estatunidencs
- Compositors londinencs
- Morts al comtat de Riverside
- Compositors anglesos morts al segle XX
- Compositors anglesos nascuts al segle XIX
- Compositors estatunidencs morts al segle XX
- Compositors estatunidencs nascuts al segle XIX
