Auloron e Senta Maria
Oloron-Sainte-Marie (fr)  | |||||
| |||||
| Tipus | municipi francès | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||||
| Regió | Nova Aquitània | ||||
| Departament | Pirineus Atlàntics | ||||
| Districte | Districte d'Auloron | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Població | 10.684 (2023) (156,4 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana d'Oloron-Sainte-Marie unité urbaine d'Oloron-Sainte-Marie (fr)  | ||||
| Superfície | 68,31 km² | ||||
| Altitud | 220 m-194 m-1.380 m-389 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 18 maig 1858 | ||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 64400 | ||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | oloron-ste-marie.fr | ||||
 | |||||
Auloron e Senta Maria (Auloron o Auloron e Senta Maria[1] en occità, Oloron-Sainte-Marie en francès) és una ciutat dins del departament francès dels Pirineus Atlàntics, a la regió de la Nova Aquitània. És sotsprefectura (seu) del Districte d'Oloron. És la vil·la principal del parçan (comarca occitana) de Auloron, a l'Alt Bearn, i de l'antic vescomtat d' Auloron, a la subregió occitana del Bearn (Gascunya). L'any 1999 tenia 10.992 habitants.
Història
[modifica]Avui conegut com a Sant, Gratus d'Auloron esdevingué l'any 506 el primer arquebisbe conegut de l'antiga diòcesi d'Auloron, llavors coneguda com a "Iluro", la capital dels antics iluronenses.
La història de la ciutat durant el període de migració és poc coneguda. L'any 1080, Cèntul V, vescomte de Béarn, va construir la nova ciutat de "Auloron" (versió medieval del nom romà Iluro) al costat oposat del riu des del centre de la diocèse. Cèntul V va restaurar les muralles romanes i va fundar la ciutat forta d'Auloron
Té com a monument destacat la catedral de Santa Maria, començada el 1102 sota l'impuls del comte de Bearn Gastó IV, i seu la diòcesi d'Auloron fins al 1802, i el parc Pommé, amb més de cinquanta espècies d'arbres.
Auloron fou vila vescomtal i la veïna Santa Maria vila episcopal. El 1858 es van unir ambdues. Fou la capital del Vescomtat d'Auloron.
Demografia
[modifica]
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Administració
[modifica]| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 1946-1959 | Paul Dabadie | |
| 1956-1959 | François Patie | |
| 1959-1965 | Albert Rioux | |
| 1965-1977 | Guy Ebrard | radical-socialista |
| 1977-1983 | Henri Laclau | PS |
| 1983-2001 | Raymond Dieste | PS |
| 2001-2008 | Hervé Lucbéreilh | UMP |
| 2008- | Bernard Uthurry | PS |
Agermanaments
[modifica]
Personatges famosos
[modifica]- Xavièr Navarròt, escriptor occità.
- Marguerite Laborde (coneguda pel pseudònim Andrée Bearn), escriptora.
- Vaspin Lespin, gramàtic.
- Jules Supervielle escriptor nascut a l'Uruguai, hi és enterrat.
- Jean-Armand du Peyrer, comte de Treville, comandant de la companyia de mosqueters de Lluís XIII de França, popularitzat per la novel·la Els tres mosqueters d'Alexandre Dumas.
- Bernard Becaas, ciclista.
Referències
[modifica]
.svg){kind=small}
