Blue in the Face

Blue in the Face
Fitxa
Direcció	Paul Auster i Wayne Wang
Protagonistes	Harvey Keitel; Victor Argo; Giancarlo Esposito; Roseanne Barr; Michael J. Fox; Lily Tomlin; Mira Sorvino; Lou Reed; Mel Gorham; Jim Jarmusch; Malik Yoba; Madonna; Debra Wilson; Jared Harris; Keith David; Michael Badalucco; Robert H. Jackson; RuPaul
Producció	Harvey Keitel, Robert Weinstein i Harvey Weinstein
Guió	Paul Auster i Wayne Wang
Música	John Lurie
Fotografia	Bill Pope
Muntatge	Christopher Tellefsen
Productora	Miramax Films
Distribuïdor	Miramax Films i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1995
Durada	83 min
Idioma original	anglès
Color	en color
Descripció
Gènere	comèdia
Lloc de la narració	Nova York i Brooklyn

Blue in the Face és una pel·lícula independent estatunidenca escrita i dirigida per Wayne Wang i Paul Auster de 1995, que és alhora una pseudoseqüela de Smoke.^[1]

Un cop finalitzat el rodatge d'aquesta, quedaven moltes històries, personatges i escenes que finalment no havien estat utilitzats a Smoke, i els directors van decidir fer una continuació de la pel·lícula aprofitant aquest material i la col·laboració d'alguns dels actors, afegint-ne d'altres. El rodatge es va fer en cinc dies i està ple de situacions i diàlegs improvisats pels mateixos actors, ja que, a més, no es va fer servir un guió complet.^[2]

Argument

La història transcorre novament al voltant de l'estanc d'Auggie a Brooklyn i és explicada pels personatges que la freqüenten, molts dels quals ja sortien a Smoke. Aquests filosofen sobre el plaer de fumar, el beisbol, Nova York, les relacions humanes i els gofres belgues.

Repartiment

Harvey Keitel: Auggie Wren
Victor Argo: Vinnie
Giancarlo Esposito: Tommy Finelli
Roseanne Barr: Dot
Michael J. Fox: Pete Maloney
Lily Tomlin: Waffle Eater
Mira Sorvino: joveneta
Lou Reed: home de les ulleres estranyes
Jim Jarmusch: Bob
Mel Gorham: Violet
Keith David: Jackie Robinson
Jared Harris: Jimmy Rose
Madonna: Singing Telegram
José Zúñiga: Jerry
RuPaul: ballarina

Premis i nominacions

La pel·lícula va estar nominada al Cavall de Bronze del Festival de Cinema d'Estocolm, i Lily Tomlin, al seu torn, va optar a l'American Comedy Award a l'actriu secundària més divertida.^{[cal citació]}

Banda sonora

La banda sonora original de la pel·lícula conté aquests temes:^[3]

Danny Hoch As Caribbean Tiger - Danny Hoch
God's Child - David Byrne/Selena
Danny Hoch As Andy - Danny Hoch
The Brooklynites - Soul Coughing
Mi Barrio - La Casa
Suwanee Jo - Paula Cole
To My Ba-bay! - Speerhead and Zap Mama
Brooklyn Movements - Da Bush Babees
As Flex - Danny Hoch amb Basehead
Why Can't We Be Friends - Geggy Tah
Let's Get Ready To Rhumba - John Lurie National Orchestra
Tango Apasionado - Astor Piazzola
As Shaddjeh - Danny Hoch
Happy Suicide - David Byrne i Vjana Anand
Egg Cream - Lou Reed
In The Return Of Flex - Danny Hoch

Referències

↑ Blue in the Face^{[Enllaç no actiu]}, a Fotogramas (castellà)
↑ Blue in the Face a Allmovie (anglès)
↑ La banda sonora, a Amazon.com

[1] Blue in the Face^{[Enllaç no actiu]}, a Fotogramas (castellà)

[2] Blue in the Face a Allmovie (anglès)

[3] La banda sonora, a Amazon.com

[1]

[2]

[3]