Vés al contingut

Buc tinglat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El Vaixell viking de Gokstad, Noruega, mostra clarament els taulons encavalcats característics del buc tinglat

El buc tinglat o buc en tinglat,[1] també anomenat clinker o lapstrake,[2][3] és un mètode de construcció naval que es caracteritza pel fet que les taules usades per a la construcció de l'empostissat del buc se sobreposen les unes a les altres. L'estructura interna de la nau (esquelet) es construeix alhora que el buc va prenent forma, al contrari d'altres mètodes en què l'esquelet defineix d'entrada la forma del buc.[4]

Va ser una construcció molt corrent entre els vikings i els pobles d'Europa septentrional.[5]

El buc tinglat ha perdurat fins a temps més moderns, especialment en els tipus d'embarcació wherry[6] i skiff[7] del Riu Tàmesi.[8]

Construcció antiga

[modifica]

Els vaixells de l'època clàssica grega i romana es construïen segons el sistema d'entaulament o "folrat primer".[9]

Construcció tradicional

[modifica]
Disposició de les llates "tinglades" (esquerra) i "juxtaposades" (dreta).

En el sistema tradicional de construcció de vaixells de fusta primer es planta la quilla, les rodes i les quadernes. A partir d'aquest "esquelet" del buc, es va construint el folre (generalment a base de llates juxtaposades disposades damunt de les quadernes). Les llates del folre s'acostumen a posar tan horitzontals com sigui possible.

Segons el sistema de disposició de les llates o taules hi ha tres variants en la construcció de bucs "amb esquelet":

  • Llates juxtaposades
  • Llates tinglades
  • Llates cosides

El sistema de llates juxtaposades era el més popular en les costes de la Mediterrànea. Barques, bous, gussis i vaixells de gran port tenien bucs segons aquesta disposició. El mètode de llates tinglades (en el qual cada llata s'encavalca sobre la llata inferior) era típica de les costes atlàntiques. Un exemple serien els vaixells dels Vikings, els drakkars. El mètode de cosir les llates se seguia en diverses parts del món, amb exemples en els països nòrdics i en les costes de l'Índic.

En les canoes polinèsies el buc principal acostumava a ser d'una sola peça, que incorporava quilla, rodes i folre en un conjunt. En els models més grans el costats s'alçaven amb dues planxes suplementàries cosides al buc.

Construcció mixta ferro-fusta

[modifica]

Abans del predomini dels vaixells amb bucs de ferro, hi va haver un període en el qual els bucs es construïen amb esquelet de ferro forjat industrial ("wrought iron") amb folre de fusta. Un exemple típic és el del famós clíper Cutty Sark.[10][11]

Altres sistemes

[modifica]
  • De l'època prèvia a la construcció de bucs d'acer ha un tractat de construcció naval que preconitzava un sistema diferent del tradicional per a vaixells de fusta. Des del punt de vista numèric sembla que no fou gaire practicat en grans vaixells. Aquell sistema s'anomenaria després de "buc conformat en fred".[12]
  • El sistema de "buc conformat en fred" ("cold molded hull")[13] es basa a construir el folre mitjançant tres o més capes de llates primes adaptant-les sobre un motlle o unes formes. Cada capa de llates pot anar disposada de diverses maneres, però un mètode típic consisteixen disposar la primera capa amb les llates 45 graus (en relació amb la quilla), la segona amb les llates perpendiculars a la primera i la tercera de forma horitzontal. En molts casos la "pell", formada per les diverses capes de llates contraposades i formant una sola peça, és prou forta per a resistir tots els esforços considerats en el projecte del buc i hom pot prescindir de les quadernes i d'altres elements de reforç.
    • El bricbarca Tenacious és un exemple de buc de fusta de grans dimensions emmotllat en fred.[14][15][16]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. També buc de tingladillo, buc a teulada i bordatge encavallat.
  2. Popular Science. Bonnier Corporation, p. 1-PA108.
  3. Boating, p. 3-PA21.
  4. McKee, E. (1980): "clenched Lap or Clinker" p. 30, Greenwich (National Maritime Museum).
  5. Greenhill, B.; Morrison, J. (1995): "The Archaeology of Boats & Ships" p. 288, London (Conway Maritime Press).
  6. United States. Bureau of Naval Personnel. Damage Controlman 3 & 2 (en turc). U.S. Government Printing Office, 1965, p. 92 (Navy training courses).
  7. Byrne, L. The Eton Book of the River - With Some Account of the Thames and the Evolution of Boat-Racing. Read Books Limited, 2017, p. 106. ISBN 978-1-4733-4352-8.
  8. British History Online Consultat el 11 febrer 2011
  9. Sistema d'entaulament o "folre primer". Unions per mosses, llengüetes i cavilles.
  10. Wonning, P.R.. Short History of Railroads- Indiana Edition. Mossy Feet Books, p. 113 (Indiana History Series).
  11. Walker, F.M.. Ships and Shipbuilders: Pioneers of Design and Construction. Seaforth, 2010, p. 124. ISBN 978-1-84832-072-7.
  12. William Annesley. A new system of naval architecture. Printed by W. Nicol, and sold by G. and W. Nicol, 1822 [Consulta: 10 març 2011]. V.Introduction, pàg. 1.(anglès)
  13. Nicolson, I. Boatbuilding: Cold-moulded and Strip-Planked Wood. Amberley Publishing, 2016. ISBN 978-1-4456-5167-5.
  14. «TENACIOUS». Sail On Board, 20-08-2023. Arxivat de l'original el 2023-09-06. [Consulta: 6 setembre 2023].
  15. Schäuffelen, O. Chapman Great Sailing Ships of the World. Hearst Books, 2005, p. 160. ISBN 978-1-58816-384-4.
  16. «Tenacious by name, tenacious by nature – building with epoxy». Epoxycraft, 29-05-2015. [Consulta: 6 setembre 2023].