Clio (musa)
_01.jpg) Estàtua dedicada a Clio, entre 130 i 150 dC | |
| Tipus | personatge de la mitologia grega  |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | Religió a l'antiga Grècia i mitologia grega |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Parella | Apol·lo |
| Mare | Mnemòsine |
| Pare | Zeus |
| Fills | Jacint i Himeneu |
| Germans | Melpòmene, Urània, Euterpe, Terpsícore, Èrato, Polímnia, Talia i Cal·líope |
| Altres | |
| Part de | musa |
| Domini | ciència històrica i història |
Clio (en grec: Κλειώ, Kleiô, "aquella que els fa famosos", provinent de κλέω, Kléo, "lloar' o 'cantar") és una de les nou muses gregues, concretament la consagrada a la història.[1] Sovint se la representa duent a les mans una trompeta i un llibre de Tucídides, per lloar els fets del passat. Al cap, duu una corona de llorer, símbol de la glòria dels herois dels quals narra les aventures. A vegades, se l'acompanya d'un globus terraqüi i algun símbol del temps, per mostrar que la història abraça tots els llocs i moments. Se la considera també inventora de la guitarra.[2]
Com la resta de les muses, és filla de Zeus i Mnemòsine, la memòria. Juntament amb Píer, rei de Macedònia, és mare de Jacint[3] i algunes versions afirmen que també d'Himeneu.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 376. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Compte, Fernand: Mitos y divinidades de los cinco continentes. Barcelona: Larousse, 2006, p. 32.
- ↑ Apol·lodor. Biblioteca, I, 3, 3
- ↑ Servi. Expositio, VII, 30
Vegeu també
[modifica]- Cliodinàmica, àrea d'investigació de dinàmiques històriques
Enllaços externs
[modifica]
- Clio al Theoi Project (anglès)
- Muses al Greek Mythology Link (anglès)
Part de {{Mitologia grega}} |
