Delta de la Vela
.svg){kind=small}
Delta de la Vela (δ Velorum) és un sistema estel·lar a la constel·lació de la Vela, la vela de l'Argo navis, el segon més brillant darrere de γ Velorum. La seva magnitud aparent és +1,95 i dista 79,7 anys llum de la Terra. És el membre més brillant de la Falsa Creu, asterisme que forma al costat de κ Velorum, Avior (ε Carinae) i Aspidiske (ι Carinae).
Delta de la Vela està formada per un sistema binari eclipsant (Delta de la Vela A) i una nana de tipus espectral F6V (Delta de la Vela B) de magnitud aparent 5,5 en una òrbita excèntrica amb una separació que varia entre 0,6 i 3,0 segons d'arc[1] i un període orbital de 142 anys. Delta de la Vela A està formada per dos estels blancs de la seqüència principal, el més lluminós de tipus espectral A0V (Delta de la Vela Aa, de magnitud aparent 2,3) i l'altra de tipus espectral entri A3V i A5V (Delta Velorum Ab, de magnitud aparent 3,4). Estan separades 0,5 ua i el seu període orbital és de 45,15 dies. Els eclipsis, que fan que la lluentor combinada del sistema fluctue entorn del 50% durant l'eclipsi primari i 30% durant el secundari, van ser detectats independentment el 1989 per la missió espacial Galileu[2] i el 1997 per l'afeccionat argentí Sebastián Otero. En unir les dades visuals de Galileu i Otero l'any 2000, Otero, Lloyd i Fieseler pogueren determinar el període orbital i predir els futurs eclipsis i a més notar que l'òrbita del sistema és també excèntrica, atès que l'eclipsi secundari es produeix en la fase 0,43 del cicle orbital (només 19 dies després de l'eclipsi primari).[3] Curiosament, malgrat ser un dels estels més brillants del cel, no s'havia observat prèviament la seva variabilitat.
Actualment hom creu que Delta de la Vela C de magnitud 11, i Delta de la Vela D de magnitud 13, separades visualment 6 segons d'arc i distants 150 ua entre si, no són components físiques del sistema de Delta de la Vela.[4]
A causa de la precessió de la Terra, Delta de la Vela serà l'estel polar de l'hemisferi sud cap a l'any 9.200 n.e.
Referències
[modifica]- ↑ Orbits for five southern visual binaries. Argyle, R. W.; Alzner, A. & Horch, E. P. 2002, Astronomy & Astrophysics, 384, 171.
- ↑ Blinking star explains mystery aboard Galileo. Spaceflight now.
- ↑ «Delta Velorum is an Eclipsing Binary. IBVS #4999, 2000.». Arxivat de l'original el 2014-08-23. [Consulta: 16 maig 2021].
- ↑ Interferometric observations of the multiple stellar system delta Velorum. Kellerer y otros, 2007, Astronomy & Astrophysics, 469, 633.
