Elizalde

Elizalde
	(es) Elizalde, S.A.
Dades
Tipus	marca d'automòbil ; organització
Indústria	indústria automotriu i indústria aeronàutica
Camp de treball	indústria automotriu i fabricació de motors
Forma jurídica	societat anònima
Història
Reemplaça	Sociedad Mercantil J.M. Vallet y Cía (1908)
Creació	1910
Fundador	Arturo Elizalde Rouvier
Fusionat a	INI
Data de dissolució o abolició	1951
Reemplaçat per	ENMASA
Governança corporativa
Seu	Barcelona;

Elizalde fou una marca catalana d'automòbils i motors d'aviació, fabricats per l'empresari Arturo Elizalde Rouvier i els seus descendents a Barcelona entre 1914 i 1951. Fundada el 1910 com a Biada Elizalde y Cía, el 1915 Fábrica Española de Automóviles Elizalde, passant a constituir-se com a Elizalde SA el 1927. Tenia la fàbrica al passeig de Sant Joan i destacà pels seus automòbils de luxe i esportius, així com pels motors d'avions que començà a produir d'ençà el 1925, poc després de la mort del seu fundador.

Història

Antecedents

El 8 de gener del 1908, Arturo Elizalde Rouvier, el seu cunyat Rafael Biada i Navarro i Josep Maria Vallet i Arnau varen fundar la Sociedad Mercantil J.M. Vallet y Cía, amb un capital de 150.000 pessetes repartit a parts iguals, mentre que Vallet hi aportava també un taller de reparacions, amb maquinària i personal especialitzat, localitzat al passeig de Sant Joan, 149. Elizalde i Biada exercien de gerents.^[1]

El 18 de juny del 1910, després de diverses compres a Josep Maria Vallet, es va fundar l'empresa Biada Elizalde y Cía, dedicada a la reparació de cotxes en general inclosos els Delahaye, a més a més de la fabricació d'automòbils propis. Per bé que Arturo Elizalde era l'impulsor del projecte, estava ajudat pels seus fills Salvador, al Departament Tècnic i Arturo Luis al Departament de proves. S'hi ha d'afegir a Baltasar Bartra, amb una permanència de més de 50 anys en el Departament Comercial.^[2]

L'empresa inicià les seves activitats l'1 de maig del 1913.^[3] Aquell any, durant la celebració a Barcelona de l'antecedent del Saló Internacional de l'Automòbil, la firma va presentar diverses peces per a automòbil i amortidors Telesco, dels quals eren representants. També durant aquest any, van presentar el prototip d'automòbil Tipo 11 amb al marca Biada y Elizalde.

El 16 d'abril del 1914 van començar a circular els vehicles Biada y Elizalde. El 3 de juliol, un d'aquests cotxes va fer el trajecte Barcelona-Madrid en només 13 hores (de les 3 de la matinada a les 4 de la tarda).^[3] Per a fer el primer llançament del Tipo 20 havien comptat amb una casa belga per a obtenir les primeres peces d'estampació (argot mecànic per a designar peces de forja per mitjà de matrius). Amb motiu de la Primera Guerra Mundial, Elizalde es va veure obligat a comprar i instal·lar una forja en uns terrenys adquirits al Passeig de Sant Joan. Axó motivà que Rafael Biada es retirés de la societat mercantil.

1915: Neix una marca

El 21 de març del 1915 tota la companyia va restar en mans d'Arturo Elizalde i es va constituir la societat Fábrica Española de Automóviles Elizalde. Aquest mateix any, el rei Alfons XIII d'Espanya, gran entusiasta de l'automoció, va fer un recorregut de prova amb un cotxe Tipo 20 pels voltants de Madrid, felicitant els constructors i instant-los a prosseguir amb la seva tasca. El monarca va adquirir poc després un cabriolet (automòbil esportiu de dues places descapotable, assimilable al que avui es coneix com a roadster).^{[cal citació]}

La marca guanyà les edicions de la Volta a Catalunya els anys 1916 i 1917.^[3] Aquell any, i sota els requeriments de l'aviació militar espanyola, Elizalde va començar el projecte per a la construcció de motors d'aviació. Es van dissenyar dos motors: el T-40 de 100 CV i el T-80 de 8 cilindres en V i 150 CV.^{[cal citació]}

Mentrestant, la innovació en el camp de l'automoció no s'aturava. El 1918, Elizalde llançà el primer cotxe català equipat amb frens a les quatre rodes i el 1922 presentà el model Tipo 5181 Carrera Biplaza, amb motor de 8 cilindres en línia i 3.400 cc, un complet esportiu que aquell mateix any guanyà la Pujada a la Rabassada en la seva categoria. Elizalde comptava amb un potent equip de competició integrat pels germans hispano-francesos De Vizcaya, Arturo i Salvador Elizalde -fills del fundador- i el francès Marc L'Huilier.^[3] Els anys 1923 i 1924, Fernando de Vizcaya obtingué la victòria absoluta a la Pujada a la Rabassada amb un Elizalde.^{[cal citació]}

1926: Canvi al sector de l'aviació

El 1924, la producció de la fàbrica se centra exclusivament en la construcció de motors d'aviació. El 4 de desembre de 1925, però, Arturo Elizalde es va morir d'una grip a París,^[3] on havia viatjat per a signar una llicència de construcció dels motors Lorraine (equipats més tard pels Breguet 19 de les forces aèries espanyoles). Un cop mort, la seva vídua Carme Biada Navarro va endegar el projecte de fabricació dels motors d'aviació.^[4]

El 1926 es van lliurar a l'Exèrcit de l'Aire espanyol la primera sèrie de motors de 450 CV designats com a A-1 (llicència Lorraine). L'empresa amplià les seves dependències i s'instal·là al Laboratori de Metal·lúrgia. També aleshores s'abandonà definitivament la fabricació d'automòbils.^[5]

El 4 de juny de 1927 es va constituir la societat anònima Elizalde, amb un capital de 4.500.000 de pessetes. La vídua Carme Biada ocupà la presidència del Consell d'Administració, Julio Renteria n'esdevingué director general i Antonio Elizalde, administrador general.^[5] També durant aquest any, es va començar el disseny i posterior fabricació dels motors d'aviació Dragón, tipus V, VII, IX i el Super-Dragón. També es va modificar l'A-3 que va passar a 12 cilindres en doble V i a denominar-se A-4 (quan s'hi va incorporar reductor, es va quedar en A).^{[cal citació]}

Elizalde durant la Guerra Civil

Els darrers anys abans de la Guerra Civil, es va fabricar una sèrie de 150 motors amb llicència txecoslovaca de la casa Walter amb 110 CV, destinats a avionetes de pràctiques de vol, que van sortir amb la denominació J4. El motor Super-Dragón estava a punt de superar les proves definitives però, amb el començament de la guerra, va ser destruït juntament amb tota la documentació.^{[cal citació]}

Durant el confilcte, ka fàbrica va ser col·lectivitzada amb el nom de SAF 8 i les seves instal·lacions utilitzades per a la fabricació de bombes i el motor Shvetsov M-25, còpia del Wright R-1820 Cyclone 9, que equipaven els avions de l'exèrcit republicà Polikarpov I-16. La fàbrica va ser bombardejada dues vegades i això va ocasionar la disseminació de tallers i oficines pel territori català.^{[cal citació]}

Malgrat tot, el 1939, després de la guerra, es van reiniciar les activitats amb l'encàrrec de fabricar 150 motors Beta B-1 de 9 cilindres en estrella i amb compressor de 750 CV per als Junkers Ju 52/3m que fabricava l'empresa CASA.^{[cal citació]} Més tard, es van construir noves sèries de 350 motors potenciats fins als 775 CV i motors Tigre, els primers prototips del Tigre G amb potències de 125 i 150 CV. També 500 motors per a les avionetes escola que va fabricar ASA (Bücker Bü 131 Jungmann i Bücker Bü 133 Jungmeister) i AISA (Huarte Mendicoa HM-1B).^{[cal citació]}

El Ministeri de l'Aire espanyol, per mitjà de l'Instituto Nacional de Técnica Aeronáutica, va sol·licitar el projecte d'un motor de 450 CV per a equipar els Hispano Aviación HS-42 i els CASA C-201 Alcotán. El projecte Sirio va restar enllestit en no més de 10 mesos i després de provat va resultar ser de 500 CV.^{[cal citació]}

1951: Nacionalització forçada

Finalment i atesa la manca de mitjans del govern militar franquista, l'empresa Elizalde fou nacionalitzada el 1951, al·legant motius de "Defensa Nacional", i absorbida per l'INI amb seu a Madrid, amb el nom d'Empresa Nacional de Motores de Aviación, S.A. (ENMASA). El 1973, ENMASA es fusionà amb l'empresa Construcciones Aeronáuticas, S.A. (CASA).^{[cal citació]}

Fàbrica Elizalde

Ocupava l'illa compresa entre el passeig de Sant Joan i els carrers de Bailén, Còrsega i Rosselló. Desapareguda l'empresa el 1951, es mantingué intacta fins que fou enderrocada pels volts del 1960 per a la construcció de quatre blocs de pisos, coneguts com a Complex Elizalde, inaugurats el 1964.^[1]

De l'antiga fàbrica només se'n conserva el refugi antiaeri del temps de la Guerra Civil, amb capacitat per a 500 persones i dividit en de dues naus. Dels quatre accessos que tingué a l'època, actualment només en resta un d'utilitzable, situat a la porteria de l'escala del carrer Bailén, 166. Ha estat restaurat i es pot visitar.^{[cal citació]}

Producció

Automòbils fabricats per Elizalde

Quadre extret de la Fundació Elizalde:

Model	Any	Potència
Tipo 20	1914	15/20 HP
Sport Super 20	-	15/20 HP
Reina Victoria Eugenia	1919	16/20 HP
Tipo 48 Super Cumbre	1922	180 CV
Tipo 518	-	20/30 HP
Tipo 30	-	19/30 HP
Tipo Sport Super 29	-	18/30 HP
Tipo 26	1925	15/20 HP
Tipo 513	1922/24	6/8 HP
Tipo 51	1922/24	8/10 HP
Tipo 517	1922/24	11 HP

Motors d'aviació Elizalde

Quadre extret de la Fundació Elizalde:

Tipus	Procedència	Potència	Estat
T-40	Pròpia	100 CV	Prototip
T-80	Pròpia	150 CV	Prototip
Tipus A	Lorraine	450 CV	Sèrie
J4	Walter	105 CV	Sèrie
Dragón V	Pròpia	150 CV	Prototip
Dragón VII	Pròpia	320 CV	Prototip
Dragón IX	Propia	480 CV	Prototip
Super Dragón	Pròpia	600 CV	Prototip
Shvetsov M-25	Còpia	700/800 CV	Polikarpov I-16
Beta	Pròpia	750 CV	Sèrie
Beta 4	Pròpia	750 CV	Mini sèrie
Tigre	Pròpia	150 CV	Sèrie
Sirio	Pròpia	450/500 CV	Sèrie

Fons

A l'Arxiu Nacional de Catalunya es conserva el fons de l'empresa. Conté documentació generada des de 1909 fins al 1937. Hi destaquem un llibre d'actes del Consell d'Empresa, un recull de patents, proves de qualitat de motors i xassissos i un llibre d'actes del Comitè de Fàbrica. També s'hi han conservat les publicacions de la Escuela de Aprendices Elizalde.^[6]

Referències

1 2 «Fàbrica Elizalde. Automòbils i motors d'aviació. Passeig de Sant Joan. (1908-1960)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 10-07-2012.
↑ «Elizalde», 2007. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 4 maig 2013].
1 2 3 4 5 Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «D'Hispano Suiza i David a Nacional Pescara». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 252. ISBN 84-320-6249-9.
↑ «La casa Elizalde – Una mica d'història», 22-12-2008. Arxivat de l'original el 19-06-2013.
1 2 «Fundación Elizalde».
↑ Memòria Interna de les Activitats de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2008, p. 116.

Vegeu també

Bibliografia

Miguel Vidal, Ricardo. El Motor de Aviación de la A a la Z, 2011, p. 15. ISBN 978-84-612-7903-6.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elizalde

«ELIZALDE (1914-1928)». www.autopasion18.com.

[:0-1] 1 2 «Fàbrica Elizalde. Automòbils i motors d'aviació. Passeig de Sant Joan. (1908-1960)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 10-07-2012.

[2] «Elizalde», 2007. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 4 maig 2013].

[lrac-3] 1 2 3 4 5 Del Arco, Javier; Arderiu, Miquel; Montero, Xavier; Camp, Jordi. «D'Hispano Suiza i David a Nacional Pescara». A: Història de l'automobilisme a Catalunya. Barcelona: Planeta, 1990, p. 252. ISBN 84-320-6249-9.

[4] «La casa Elizalde – Una mica d'història», 22-12-2008. Arxivat de l'original el 19-06-2013.

[his-5] 1 2 «Fundación Elizalde».

[6] Memòria Interna de les Activitats de l'Arxiu Nacional de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, 2008, p. 116.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]