Vés al contingut

Enviat del cel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula episodi de televisióEnviat del cel
(en) Heaven Sent Modifica el valor a Wikidata
SèrieDoctor Who i Doctor Who Modifica el valor a Wikidata
TemporadaDoctor Who (sèrie 9) Modifica el valor a Wikidata
Número d'episodi11 Modifica el valor a Wikidata
AnteriorEnfrontar-se amb el corb Modifica el valor a Wikidata
SegüentFugit de l'infern Modifica el valor a Wikidata
Estrena28 novembre 2015 Modifica el valor a Wikidata
DirectorRachel Talalay Modifica el valor a Wikidata
GuionistaSteven Moffat Modifica el valor a Wikidata
Durada54 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
PaísRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Actors
Peter Capaldi
Jenna Coleman
Jami Reid-Quarrell Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt4701542 FilmAffinity: 991535 Modifica el valor a Wikidata

"Enviat del cel" (títol original en anglès "Heaven Sent")[1] és l'onzè i penúltim episodi de la novena temporada de la sèrie de televisió de ciència-ficció britànica Doctor Who. Es va emetre per primera vegada a BBC One el 28 de novembre de 2015, i fou escrit per Steven Moffat i dirigit per Rachel Talalay.

A l'episodi, el viatger en el temps alienígena conegut com el Dotzè Doctor (Peter Capaldi) és empresonat en un castell per la seva gent, els Senyors del Temps. Una criatura embolcallada (Jami Reid-Quarrell) persegueix el Doctor en un intent d'interrogar-li veritats. L'episodi és un episodi d'ampolla que presenta principalment el Doctor sense un acompanyant ni cap personatge convidat. Va ser vist per 6,19 milions d'espectadors al Regne Unit.

"Enviat del cel" va rebre elogis universals, amb elogis per l'actuació de Capaldi, el guió de Moffat i la direcció de Talalay. Molts van qualificar l'episodi com el més fort de la novena temporada i un dels més forts de la sèrie en general. Va ser nominat al Premi Hugo a la Millor Presentació Dramàtica (Forma Curta). L'episodi va ser votat com la millor història de "Doctor Who" pels lectors de la revista "Doctor Who Magazine" el 2023.

Argument

[modifica]

El Dotzè Doctor és teletransportat a una cambra de vidre dins d'un castell buit al mar. El persegueix una figura amb una capa i un vel, [N 1], cosa que evoca les pors infantils del Doctor. Quan la figura acorrala el Doctor, admet que té por de morir. La figura s'atura i el castell es reconfigura. El Doctor salta per una finestra al mar i troba moltes calaveres sota l'aigua. El Doctor conclou que el castell és una cambra de tortura. Aprofita el lent temps de reacció de la figura per explorar el castell i troba diverses restes estranyes dels seus predecessors, com ara roba de recanvi seca, una calavera connectada a la cambra de transport i la paraula "ocell" escrita en pols. El Doctor investiga les pistes que han quedat al castell i li indica que trobi l'habitació 12. Retarda la figura al·legant que coneix "l'Híbrid"; el moviment del castell en reconfiguració fa que la calavera caigui al mar.

La figura coberta amb el vel, anomenada el "Vel" als crèdits, tal com es mostra a la Doctor Who Experience.

Dins de l'habitació 12, el Doctor descobreix una paret d'azbantium; un mineral més dur que el diamant, darrere de la qual teoritza que hi ha la TARDIS. S'adona que "ocell" es refereix a "El pastorcell", un conte de fades dels Germans Grimm en què un pastor diu a un emperador que haurà passat un segon d'eternitat quan un ocell cincelli una muntanya de diamants fins a reduir-la a no-res amb el seu bec. El Doctor es desespera temporalment després d'una epifania: la presó va ser feta únicament per a ell, i per tant les calaveres eren seves i ell ha estat al castell durant 7000 anys. Revitalitzat per una visió de la seva companya morta, Clara Oswald, el Doctor colpeja la paret mentre recita la faula. La figura fereix mortalment el Doctor, desactivant la seva regeneració. S'arrossega de tornada a la cambra de teletransportació i crema el seu cos com a catalitzador per reiniciar el teletransport, conscient que a causa de les sales de reinici, hi ha un "plànol" d'ell mateix a dins. Aleshores cau a terra, escriu "ocell" a la pols i es desintegra, reduït a la calavera que el Doctor havia vist abans. Apareix un nou Doctor, començant el cicle de nou.

Després de molts més cicles, [N 2] el Doctor finalment trenca el mur. Es troba fora del Capitoli a Gallifrey; el castell era al seu dial de confessions.[N 3] E l Doctor diu a un noi jove que digui als Senyors del Temps que està de camí i que sap què van fer. Aleshores proclama que l'Híbrid profetitzat pels Senyors del Temps és "Jo".[2][N 4]

Continuïtat

[modifica]
El conjunt de teletransportadors, exposat a la Doctor Who Experience.

Mentre camina pel passadís, el Doctor diu al seu adversari invisible "el Doctor et veurà ara". L'Onzè Doctor crida aquesta mateixa frase a l'Atraxi a "L'onzena hora" (2010).[3]

El Doctor es diu a si mateix: "Assumeix que sobreviuràs. Assumeix sempre això". Això és el que Clara diu del Doctor a "El familiar de la bruixa": "sempre assumeix que guanyarà. Sempre sap que hi ha una manera de sobreviure".[4]

El Doctor confessa que va fugir de Gallifrey perquè tenia por, i que la pretensió d'estar avorrit era una mentida. Originalment, a The War Games (1969), el Segon Doctor va admetre als seus companys que "Bé, estava avorrit".[4]

Un cop arriba a Gallifrey, el Doctor li diu al noi que anunciï que "ha vingut pel camí llarg", finalment completant l'objectiu establert per l'Onzè Doctor a "El dia del Doctor" (2013) dient que tornava "a casa, pel camí llarg".[4][5]

Producció

[modifica]
El Castell Coch i el castell de Caerphilly es van utilitzar com a llocs de rodatge per al castell estancat.

Aquest episodi presenta principalment el Doctor, amb el Vel que no parla interpretat per l'artista de moviment Jami Reid-Quarrell (que també va aparèixer com a Colony Sarff a "L'aprenent de mag" / "El familiar de la bruixa" anteriorment a la sèrie). Steven Moffat havia planejat originalment que la criatura fos un àngel ploraner.[6] L'excompanya Clara i una nena Gallifreyana no acreditada també fan breus aparicions.

Abans que comencés la sèrie 8, Moffat va prometre un final en suspens per a la temporada 9,[7][8] i es va fer un petit avançament al número 475 de la revista Doctor Who Magazine: "He descobert el suspens del penúltim episodi de la temporada 9. I és un èxit. Oh, no crec que ho vegis venir!"[9]

La lectura va tenir lloc el 18 de juny de 2015 i el rodatge va començar el 24 de juny de 2015.[10] El rodatge de les escenes de l'interior del castell va tenir lloc al Castell de Cardiff i al Castell de Caerphilly, a més dels decorats construïts als Roath Lock Studios.[11]

Recepció

[modifica]

L'episodi va ser vist per 4,51 milions d'espectadors al Regne Unit durant la nit, una quota d'audiència del 20,7%;[12] les xifres consolidades van ser de 6,19 milions d'espectadors amb una quota de pantalla del 24,9%.[13] Va rebre una puntuació d'Appreciation Index de 80.[13]

Recepció crítica

[modifica]

"Enviat del cel" va rebre elogis de la crítica, i la majoria dels crítics el van declarar el millor episodi de la novena temporada i possiblement un dels millors episodis de la sèrie. Molts exemples d'elogis extremadament alts es van dirigir al guió de Steven Moffat, la direcció de Rachel Talalay i l'actuació de Peter Capaldi. El consens del lloc web diu que "Peter Capaldi fa una actuació d'un sol home en l'exploració del dol d'aquest episodi, i un gir sorprenent dels esdeveniments prepara un final de temporada explosiu".[14][15]

Patrick Mulkern de Radio Times va atorgar a l'episodi una qualificació perfecta de cinc estrelles, dient que "l'espectacle d'un sol home de Peter Capaldi és un clàssic instantani" i un "tour de force" per la seva magnífica actuació. També va dir que l'estructura de l'episodi "funciona perfectament sense semblar mai artificial" amb la "complexitat característica" de Moffat, i que Talalay "imbueix la producció d'atmosfera i manté l'impuls fins a les revelacions finals".[16]

Morgan Jeffery de Digital Spy, qualificant l'episodi d'"obra mestra al·lucinant", va afirmar que també era "un dels episodis més surrealistes fins ara" amb Moffat "subvertint hàbilment les expectatives d'una escapada de baix pressupost, amb un excés de Capaldi expressant en veu alta els seus pensaments interiors de manera incòmoda". Va dir que l'episodi estava "tan lluny de ser un entreteniment gran, ampli i familiar com es pot aconseguir", i que "el seu rebuig dels ornaments estàndard de Doctor Who podria ser massa per a alguns"; però si els espectadors accepten la raresa, acabareu captivats, anomenant-la "ciència-ficció exigent i intel·ligent, com la que BBC One hauria de ser elogiada per emetre-la".[17]

Peter Capaldi va rebre una àmplia aclamació de la crítica per la seva actuació a l'episodi.

Alasdair Wilkins de The A.V. Club va donar a l'episodi una 'A', per cinquena vegada aquesta temporada, escrivint "Aquesta temporada ha estat un assoliment remarcable per a la sèrie i, a l'espera del final de la setmana vinent, té una oportunitat real de passar a ser la millor temporada del revival, superant fins i tot el debut de Matt Smith a la cinquena temporada. I ei, potser "Fugit de l'infern" serà el colofó perfecte per a aquesta temporada, o potser no ho serà. Però la genialitat de la construcció del final d'aquesta temporada és que "Fugit de k'infern" podria ser un desastre absolut i tot i així no desfaria realment la genialitat de "Enviat del cel" o "Enfrontar-se amb el corb" abans."[18]

Atorgant a l'episodi una puntuació de 9,5 i considerant-lo "increïble" i el més alt de la sèrie, Scott Collura d'IGN va elogiar especialment la conclusió de l'episodi afirmant que "la comprensió que el mar de cranis és en realitat un mar de cranis de Doctor" és un gir emocionant i brillant, interpretat meravellosament amb una "partitura suau impulsada per la guitarra". A més, va elogiar l'actuació de Capaldi, qualificant-la d'"un espectacle unipersonal impressionant".[19] Referint-se a això com "un espectacle unipersonal èpic", Tim Liew de Metro també va elogiar l'episodi, dient que "li va encantar". Va elogiar especialment Steven Moffat i Peter Capaldi, afirmant que Moffat "fa un pas valent en reduir la seva història al moll de l'os" i Capaldi "entrega al 100%, portant cada escena"; també va elogiar el "nova i magnífica banda sonora" del compositor de la sèrie Murray Gold.[20]

Mark Rozeman de Paste Magazine també va atorgar a l'episodi una puntuació perfecta (10.0), qualificant-lo de "obra mestra del més alt nivell", mentre que Ian Berriman de SFX també va atorgar la màxima puntuació, dient que "Enviat del cel es manté com el millor episodi de la temporada fins ara: bojament surrealista, enginyosament desconcertant, immensament esgarrifós i francament esgotador en les seves últimes etapes, amb un resultat tremendament impactant".[21][22]

Reconeixements

[modifica]

El 2016, "Enviat del cel" va rebre una nominació al Premi Hugo a la millor presentació dramàtica (forma curta).[23] "Enviat del cel" també és el primer episodi de Doctor Who que es presenta a la nominació a un Premi Primetime Emmy, ja que BBC America és un dels coproductors de la sèrie. L'episodi es va presentar per donar suport a Capaldi pel Millor actor principal en una sèrie dramàtica, Moffat al Millor guió per a una sèrie dramàtica i Talalay a la Millor direcció per a una sèrie dramàtica, a més dels Emmus per diverses altres arts creatives.[24]

El 2023, una enquesta de fans de la Doctor Who Magazine va votar Enviat del cel com la millor història de Doctor Who de tots els temos.[25] The Daily Telegraph va classificar l'episodi com el 16è millor de tot el programa el 2023.[26]

Banda sonora

[modifica]

Selecció de fragments de la banda sonora d'aquest episodi, tal com va ser composta per Murray Gold, formen el tercer disc complet de la banda sonora de 4 CD de la novena temporada, que va ser publicada el 27 d'abril de 2018 per Silva Screen Records.[27][28]

Notes

[modifica]
  1. ↑ La figura no s'identifica a l'episodi, però s'anomena "Vel" als crèdits.
  2. ↑ Descrit com a durador de quatre mil cinc-cents milions d'anys a l'episodi de la setmana següent "Fugit de l'infern".
  3. ↑ Esmentat als episodis del 2015 "L'aprenent de mag" i "Enfrontar-se amb el corb" com l'"últim testament" del Doctor.
  4. ↑ "Fugit de l'infern" aclareix que la declaració del Doctor expressa la seva creença que l'Híbrid és Ashildr, que es va convertir en un híbrid humà-Mire a "La noia que va morir" i més tard va adoptar el nom Jo.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Enviat del cel a Doctor Who Català, ofereix la versió original subtitulada al català
  2. ↑ Moffat, Steven. «Heaven Sent Screenplay». BBC, 2015. [Consulta: 18 desembre 2015].
  3. ↑ «Doctor Who: Heaven Sent Viewing Notes». Den of Geek. Arxivat de l'original el 12 December 2015. [Consulta: 1r desembre 2015].
  4. 1 2 3 «BBC One – Doctor Who, Series 9, Heaven Sent – Heaven Sent: The Fact File». BBC.
  5. ↑ «'Doctor Who': 10 Things You May Not Know About 'Heaven Sent' – Anglophenia – BBC America». BBC America.
  6. ↑ Cremona, Patrick. «Steven Moffat reveals Heaven Sent originally featured Weeping Angels | Radio Times» (en anglès britànic). www.radiotimes.com. [Consulta: 16 gener 2026].
  7. ↑ Jenna. «Doctor Who Showrunner Promises "Whopper" Series 9 Cliffhanger». The Gallifrey Times. Arxivat de l'original el 17 November 2015. [Consulta: 26 novembre 2014].
  8. ↑ PCJ. «Moffat Promises Cliffhanger "Whopper"». Combom. [Consulta: 26 novembre 2014].
  9. ↑ Ainsworth, 2018, p. 98.
  10. ↑ «Heaven Sent, Series 9, Doctor Who – Heaven Sent: The Fact File – BBC One». BBC. [Consulta: 29 novembre 2015].
  11. ↑ Ainsworth, 2018, p. 118.
  12. ↑ «Doctor Who News: Heaven Sent – Overnight Viewing Figures». The Doctor Who News Page.
  13. 1 2 Ainsworth, 2018, p. 127.
  14. ↑ «Heaven Sent». rottentomatoes.com, 29-11-2015.
  15. ↑ «Heaven Sent». rottentomatoes.com, 30-11-2015.
  16. ↑ Mulkern, Patrick. «Doctor Who Heaven Sent review: Peter Capaldi's one-man show is an instant classic». radiotimes.com. Patrick Mulkern. [Consulta: 29 novembre 2015].
  17. ↑ Jeffery, Morgan. «Doctor Who review: 'Heaven Sent' is a mind-bending masterpiece». digital spy. Morgan Jeffery, 28-11-2015. [Consulta: 29 novembre 2015].
  18. ↑ «"Heaven Sent" · Doctor Who · TV Review The Doctor is all alone in a perfect episode · TV Club · The A.V. Club». The A.V. Club, 29-11-2015.
  19. ↑ Collura, Scott. «DOCTOR WHO: "HEAVEN SENT" REVIEW». IGN. Scott Collura, 28-11-2015. [Consulta: 29 novembre 2015].
  20. ↑ Liew, Tim. «Doctor Who: Heaven Sent review – an epic one man show | Metro News». Metro. Tim Liew, 28-11-2015. [Consulta: 6 desembre 2015].
  21. ↑ «Doctor Who Review: "Heaven Sent"». pastemagazine.com.
  22. ↑ Ian Berriman. «Doctor Who S9.11 – "Heaven Sent" review». GamesRadar+, 28-11-2015.
  23. ↑ Liptak, Andrew. «Here are the winners of the 2016 Hugo Awards» (en anglès americà). The Verge, 21-08-2016. [Consulta: 16 gener 2026].
  24. ↑ Berkshire, Geoff. «2016 Emmy Ballot Oddities: 'Doctor Who' In the Running, 'Game of Thrones' Finale Goes Down to the Wire». Variety, 16-06-2016. [Consulta: 16 juny 2016].
  25. ↑ Vickers-Green, Laura. «Doctor Who Fans Have Crowned the Best Episode – Do You Agree?». Den of Geek, 10-11-2023. [Consulta: 12 novembre 2023].
  26. ↑ Fuller, Gavin; Michael Hogan, Catherine Gee, and Ben Lawrence. «Doctor Who: the 60 greatest stories and episodes, ranked». The Daily Telegraph. Arxivat de l'original el 3 November 2023. [Consulta: 18 agost 2024].
  27. ↑ «Series 9 Soundtrack Confirmed for Release in 2018». Doctor Who TV, 21-12-2017. [Consulta: 1r gener 2018].
  28. ↑ «Doctor Who Soundtrack Doctor Who: Series 9». Silva Screen Records. Arxivat de l'original el 28 March 2018. [Consulta: 28 març 2018].

Bibliografia

[modifica]
  • Ainsworth, John, ed. (22 August 2018). «Sleep No More, Face the Raven and Heaven Sent». Doctor Who: The Complete History 83 (Panini Comics, Hachette Partworks). 

Enllaços externs

[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Enviat_del_cel&oldid=38882955»