Vés al contingut

Jacqueline du Pré

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJacqueline du Pré
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJacqueline Mary du Pré
26 gener 1945 Modifica el valor a Wikidata
Oxford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 octubre 1987 Modifica el valor a Wikidata (42 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortesclerosi múltiple Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGolders Green Jewish Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióGuildhall School of Music and Drama
Croydon High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic
Activitat1961-1972
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
Estilclàssic
ProfessorsPau Casals, Paul Tortelier, Mstislav Rostropóvitx i William Pleeth Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAnssi Karttunen Modifica el valor a Wikidata
Instrumentvioloncel
Segell discogràficEMI Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDaniel Barenboim (1967–1987), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
MareIris du Pré Modifica el valor a Wikidata
GermansHilary du Pré Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm1101307 Spotify: 5VRErWhTZd0si1lqt1DwoW Apple Music: 504158 Last.fm: Jacqueline+du+Pré Musicbrainz: 6e26a58f-63e8-4397-8cb7-b9f46aedfd32 Discogs: 846290 Allmusic: mn0000093887
Youtube (canal): UCQHnls1E_9qibJ1ic1PGcXQ Find a Grave: 7577039Modifica el valor a Wikidata

Jacqueline Mary du Pré, OBE, (Oxford, 26 de gener de 1945 - Londres, 19 d'octubre de 1987)[1] va ser una violoncel·lista anglesa, reconeguda encara avui com una de les millors concertistes d'aquest instrument de la història. Gaudeix d'un prestigi especial la seva interpretació del concert per a violoncel d'Edward Elgar, considerada definitiva.[2][3]

Biografia

[modifica]

Era la segona filla del comptable Derek du Pré i de la pianista Iris du Pré. Quan tenia quatre anys va sentir per la ràdio el so d'un violoncel i va demanar a la mare que li'n comprés un. Va començar rebent lliçons d'ella, i quan tenia cinc anys va ingressar a la London Violoncello School. Estudià violoncel a la Guildhall School of Music de Londres amb William Pleeth i, posteriorment, estudià amb Paul Tortelier a París, amb Pau Casals a Suïssa i amb Mstislav Rostropóvitx a Moscou.

El 1961 inicià una brillant carrera solista. El 1967 es casà amb el pianista i director d'orquestra Daniel Barenboim, i tocà sovint amb ell i amb el violinista Pinchas Zukerman. La seva carrera s'interrompé el 1972 a causa d'una esclerosi múltiple, quan tenia 27 anys. Aquesta malaltia acabà provocant-li la mort el 1987.

Premis i reconeixements

[modifica]

Du Pré va rebre diverses beques de les acadèmies de música i universitats per la seva important contribució a la música en general i al seu instrument en particular. L'any 1956, a l'edat d'11 anys, va ser guardonada amb el prestigiós premi Guilhermina Suggia Award, i encara avui dia és la més jove a rebre aquest premi. El 1960, va guanyar la Medalla d'Or de la Guildhall School of Music de Londres i el Queen's Prize for British musicians. El 1976 va ser nomenada Oficial del Molt Excel·lent Orde de l'Imperi Britànic. El 1977 va rebre el premi BRIT a la millor solista clàssica per l'àlbum enregistrat 25 anys abans on tocava el Concert per a violoncel d'Elgar.

El 2012 va ser votada en el primer Gramophone Hall of Fame.

Discografia

[modifica]
TítolDiscogràficaAny de l'enregistramentCompositor(s)
Cello Concerto in E Minor, Op.85 / Concerto for Cello and OrchestraHis Master’s Voice1965Elgar, Delius
Cello Concerto / Sea PicturesHis Master’s Voice1965Elgar
Concerto for Cello and Orchestra / Songs of Farewell, for Double Chorus and Orchestra / A Song Before SunriseAngel Records1966Delius
Cello Sonatas No. 3 in A, Op. 69 / No. 5 in D, Op. 102 No. 2His Master’s Voice1966Beethoven
Haydn: Cello Concerto in C / Boccherini: Cello Concerto in B FlatEMI, His Master’s Voice1967Haydn, Boccherini
Cello Concerto / Cello Encores - Bach, Saint-Saëns, Falla, BruchAngel Records, EMI1967Bach, Saint-Saëns, Falla, Bruch
The Two Sonatas for Cello and PianoHis Master’s Voice1968Brahms
Haydn: Cello Concerto in D / Monn: Cello Concerto in G MinorEMI, His Master’s Voice1969Haydn, Monn
Cello Concerto in A Minor / Cello Concerto No. 1 in A MinorHis Master’s Voice1969Schumann, Saint-Saëns
Trio No.7 in B Flat Major, Op.97 "Archduke"His Master’s Voice, EMI1970Beethoven
Beethoven Trios No. 1 in E Flat Major. Op. 1. No. 1 / No. 3 in C Minor Op. 1. No. 3Vox Cum Laude1970Beethoven
Dvořák: Cello Concerto in B Minor & "Silent Woods" Adagio for Cello & OrchestraEMI, His Master’s Voice1971Dvořák
Favourite Cello ConcertosHis Master’s Voice, EMI1971Dvořák, Elgar, Haydn, Schumann
Chopin: Sonata in G Minor / Franck: Sonata in AAngel Records1972Chopin, Franck
Cello Concerto, Op. 85 / Enigma VariationsCBS Masterworks1974Elgar
Beethoven: The Five Cello Sonatas "Magic Flute" and "Judas Maccabaeus" VariationsHis Master’s Voice1976Beethoven
A Jacqueline Du Pré RecitalEMI, His Master’s Voice1982
Pedro Y El Lobo, Sinfonia De Los JuguetesDeutsche Grammophon1984Prokofiev, Mozart
Chopin: Cello Sonata in G Minor / Franck: Sonata in AEMI1989Chopin
Jacqueline Du Pré: Her Early BBC Recordings, Volume 1EMI1989Bach, Britten, Falla
Jacqueline Du Pré: Her Early BBC Recordings, Volume 2EMI1989Brahms, Couperin, Handel
Cello ConcertosEMI Classics1995Dvořák, Elgar
Recital / DeliusEMI Classics1995Delius
Don Quixote1996Strauss[4][5]
Cello ConcertosEMI Classics1998Haydn, Boccherini
Jacqueline Du Pré: Her Early BBC Recordings 1961-1965EMI1999Bach, Britten, Falla, Brahms, Couperin, Handel
Beethoven Piano Trios, Opp.1 & 97 "Archduke"EMI Classics2001Beethoven
The Genius of Jacqueline Du PréHMV Classics2001Bach, Beethoven
Cello Concerto / Sea Pictures / Overture: CockaigneEMI Classics2004Elgar
Dvořák, IbertBBC2004Dvořák, Ibert
Elgar Cello ConcertoSony Classical2006Elgar

En DVD

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacqueline du Pré
  1. ↑ «La passió de Jacqueline du Pré». Catorze, 02-06-2022. [Consulta: 18 agost 2022].
  2. ↑ Díaz de Quijano, Fernando. «Jacqueline du Pré, historia de un talento cercenado» (en castellà). El Español, 20-10-2017. [Consulta: 18 agost 2022].
  3. ↑ «Jacqueline du Pré». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
  4. ↑ Wilson, Elizabeth. «Jacqueline Du Pré: Her Life, Her Music, Her Legend». Arcade Publishing, 01-01-1999.[Enllaç no actiu]
  5. ↑ «More than one bravo for gifted late cellist Strauss: Du Pre's recording of 'Don Quixote' is a happy accident». Arxivat de l'original el 2018-10-18. [Consulta: 16 juny 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jacqueline_du_Pré&oldid=37213907»