Messier 9

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Messier 9
Tipus	cúmul globular
Tipus espectral (estel)	VIII
Descobert per	Charles Messier
Data de descobriment	28 maig 1764
Constel·lació	Serpentari
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	25.800 a. ll.
Radi	45 a. ll.
Magnitud absoluta	−7,95
Magnitud aparent (V)	8,42 (banda V)
Moviment propi	229,1 km/s
Moviment propi (declinació)	−3,7 mas/a
Moviment propi (ascensió recta)	−0,57 mas/a
Velocitat radial	229,1 km/s
Ascensió recta (α)	17h 19m 11.7799s
Declinació (δ)	-19° 29' 1.5''
Metal·licitat	−2,3; −2,1; −1,65
Part de	Via Làctia
Catàlegs astronòmics
NGC	6333
	HD 156587 (Catàleg Henry Draper); NGC 6333 (New General Catalogue); M 9 (Catàleg Messier); BD-18 4488 (Bonner Durchmusterung); GCRV 9989 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities); GCl 60 (Catalogue of star clusters and associations + supplements); Melotte 167 (Catàleg Melotte); C 1716-184 (Catàleg Caldwell); FAUST 4082 (A catalog of far-ultraviolet point sources detected with the FAUST telescope on Atlas-1); [KPS2012] MWSC 2567 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes)

Messier 9 (M9, NGC 6333) és un cúmul globular visible a la constel·lació del Serpentari. Va ser descobert per Charles Messier en 1764. Es troba a 5.500 anys llum del centre de la Via Làctia i a 25.800 anys llum de la Terra.

La seva magnitud conjunta en banda B (filtre blau) és igual a 9,36, la seva magnitud en banda V (filtre verd) és igual a 8,42; el seu tipus espectral és Ne. Fotogràficament s'aprecia de color groguenc a causa de la gran quantitat d'estrelles gegants vermelles (de color groguenc o daurat) que conté. De la seva velocitat radial respecte al Sol, 229,1 km/s, es dedueix que s'allunya del sistema solar a més 824.460 km/h.

Es tracta d'un cúmul visible amb binoculars amb molt bones condicions atmosfèriques. Amb un telescopi de 200 mm de diàmetre es poden resoldre algunes de les seves estrelles. En el seu interior s'han descobert 19 estrelles variables.

Referències

Enllaços externs

Dades astronòmiques SIMBAD. (anglès)