Partit Aragonès
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | PAR  | ||||
| Tipus | partit polític espanyol | ||||
| Ideologia | regionalisme autonomisme regional conservadorisme liberal | ||||
| Alineació política | centrisme centredreta | ||||
| Història | |||||
| Creació | gener 1978 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Arturo Aliaga López (2015–) | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | partidoaragones.es | ||||
.svg?lang=ca)
El Partit Aragonès (PAR, en castellà Partido Aragonés) és un partit polític aragonès[1] regionalista de centredreta, fundat el 27 de desembre de 1977. A les eleccions a Corts d'Aragó de 1983 es presentà en coalició amb el Partit Popular, però des del 1990 es presenta en solitari.
Història
[modifica]En successius congressos, aquest partit s'ha definit com a nacionalista[2] moderat i de centre,[3] i es va denominar Partido Aragonés Regionalista fins a 1990.[4] No obstant això, posteriorment va eliminar novament la referència al nacionalisme, que no figura en els seus estatuts.[3] La seva organització juvenil és Rolde Choben.
El seu objectiu, segons assenyalen els seus estatuts, és "assolir quants fins promoguin i permetin la defensa i l'enriquiment socioeconòmic i cultural d'Aragó". Institucionalment, està present (2006) en el Govern d'Aragó, les Corts d'Aragó, el Senat espanyol, i centenars d'entitats locals aragoneses, comarques i ajuntaments.
El PAR respecta el marc constitucional espanyol, si bé reclama el reconeixement dels drets històrics i una autonomia plena (amb un sistema de finançament suficient) per a Aragó. Les qüestions de política hidràulica han estat claus en l'acció del PAR, a través del seu rebuig al transvasament del riu Ebre inclòs en successius plans hidrològics nacionals i la seva reivindicació de les obres d'aprofitament de l'aigua a Aragó. Des de la seva fundació, el Partido Aragonés ha promogut una reorganització administrativa, per a descentralitzar la gestió de la comunitat autònoma i transferir competències a les comarques, en una aposta per la vertebració del territori. El PAR nega la unitat lingüística del català i considera que a la Franja de Ponent s'hi parlen modalitats de la llengua aragonesa. Per aquest motiu es va oposar a la Llei de llengües autonòmica aprovada el 2009.[5]
Figures rellevants del PAR han estat el seu primer president, Hipólito Gómez de las Roces, que va presidir el Govern d'Aragó entre 1987 i 1991; el seu secretari general en diferents èpoques i president del Govern d'Aragó de 1991 a 1993, Emilio Eiroa García; el seu president en diversos períodes i actual Senador, José María Mur Bernad; o entre d'altres José Ángel Biel Rivera.
Al govern de coalició de Javier Lambán
[modifica]Després de les eleccions a Corts d'Aragó de 2019, el líder del PAR, Arturo Aliaga, va decidir trencar amb la seva tradicional tendència de pactar amb la dreta i va donar suport a la investidura del socialista Javier Lambán. El PAR va entrar a formar part del govern "quadripartit" (amb PSOE d'Aragó (PSOE-A), Podem i Chunta Aragonesista (CHA),[6] i Aliaga va esdevenir el vicepresident del Govern d'Aragó. Aquesta aliança amb forces de l'esquerra va generar un profund malestar en els sectors més conservadors de la militància del partit.
La tensió interna va esclatar definitivament l'octubre de 2021 durant el XV Congrés del PAR en el què Aliaga va revalidar la presidència del partit per un marge molt estret davant la candidatura crítica liderada per Elena Allué, i el sector crític,encapçalat judicialment pel militant Xavier de Pedro va denunciar un frau massiu en el cens de militants, al·legant que s'havien inflat les llistes amb inscripcions irregulars a darrera hora per assegurar la victòria d'Aliaga.[7]
El novembre de 2022, el Jutjat de Primera Instància número 18 de Saragossa va dictaminar l'anul·lació del Congrés de 2021 per greus irregularitats en el procés electoral intern, obligant a cessar la direcció vigent i a repetir el congrés des de zero. Posteriorment, l'Audiència Provincial de Saragossa va confirmar aquesta resolució.[7] Davant la negativa d'Arturo Aliaga a assumir les implicacions de la sentència judicial d'una forma que satisfés el partit, la mateixa executiva que ell havia nomenat es va girar en contra seva i el febrer de 2023 va prosperar una moció de censura contra el president del partit Arturo Aliaga, amb la qual cosa va ser elegit Clemente Sánchez-Garnica com a nou president del partit.[8]
Suport extern al govern de Jorge Azcón
[modifica]Després de les eleccions a Corts d'Aragó de 2023 va donar suport extern al govern liderat pel popular Jorge Azcón en coalició de Partit Popular (PP) i Vox que va desbancar als socialistes després de dues legislatures governades per Javier Lambán.[9] El pacte incloïa cedir a Vox la vicepresidència i dues conselleries, la d'Agricultura i Desenvolupament Territorial i la de Despoblació i Justícia. També va anunciar la derogació de la llei de memòria democràtica i la revisió de la llei d'ús, protecció i promoció de les llengües pròpies.
Al juny de 2025, Alberto Izquierdo va ser triat nou president del Partit Aragonès, i a les eleccions a Corts d'Aragó de 2026 no va treure cap representant.[10]
Resultats electorals
[modifica]Eleccions autonòmiques
[modifica]| Corts d'Aragó | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Any | Líder | # | % | Pos. | Escons | +/- | Govern |
| 1983 | Hipólito Gómez | 124,018 | 20.5% | 3r | 13 / 66 |
— | Oposició |
| 1987 | 179,922 | 28.1% | 2n | 19 / 67 |
▼6 | Minoria (1987–89) | |
| Coalició (PAR–PP 1989–91) | |||||||
| 1991 | 151,420 | 24.7% | 2n | 17 / 67 |
▼2 | Coalició PAR–PP (1991–92) | |
| Coalició PAR–PP (1992–93) | |||||||
| Oposició (1993–1995) | |||||||
| 1995 | Emilio Eiroa | 143,573 | 20.4% | 3r | 14 / 67 |
▼3 | Coalició PAR–PP |
| 1999 | José María Mur | 86,519 | 13.3% | 3r | 10 / 67 |
▼4 | Coalició PAR-PSOE |
| 2003 | José Ángel Biel | 79,670 | 11.2% | 4t | 8 / 67 |
▼2 | Coalició PAR-PSOE |
| 2007 | 81,135 | 12.1% | 3r | 9 / 67 |
▲1 | Coalició PAR-PSOE | |
| 2011 | 62,193 | 9.2% | 3r | 7 / 67 |
▼2 | Coalició PAR–PP | |
| 2015 | Arturo Aliaga | 45,846 | 6.9% | 5è | 6 / 67 |
▼1 | Oposició |
| 2019 | 33,978 | 5.1% | 7è | 3 / 67 |
▼3 | Coalició PAR-PSOE-Podem-CHA | |
| 2023 | Alberto Izquierdo | 13,988 | 2.1% | 8è | 1 / 67 |
▼2 | Suport extern PP-Vox |
| 2026 | 8.161 | 1.24% | 8è | 0 / 67 |
▼1 | Extraparlamentari | |
Eleccions municipals
[modifica]| Any | Vots | % | Escons | +/- |
|---|---|---|---|---|
| 1979 | 58.661 | 10,97 | 276 / 4.883 |
Nou |
| 1983 | 92.922 | 15,58 | 1.116 / 4.803 |
 840 |
| 1987 | 129.370 | 20,35 | 896 / 4.322 |
 220 |
| 1991 | 128.025 | 20,90 | 1.115 / 4.420 |
219 |
| 1995 | 116.447 | 16,61 | 1.050 / 4.337 |
65 |
| 1999 | 87.493 | 13,36 | 925 / 4.250 |
125 |
| 2003 | 85.857 | 12,03 | 907 / 4.232 |
18 |
| 2007 | 94.087 | 13,98 | 982 / 4.227 |
75 |
| 2011 | 77.542 | 11,33 | 992 / 4.359 |
10 |
| 2015 | 59.449 | 8,88 | 916 / 4.262 |
76 |
| 2019 | 33.697 | 5,01 | 658 / 4.131 |
258 |
| 2023 | 20.132 | 2,99 | 334 / 4.162 |
324 |
Referències
[modifica]- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 654. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ «El Partido Aragonés introduce en los estatutos su vocación nacionalista». El País, 05-02-1990.
- 1 2 «Estatutos del Partido Aragonés: Texto aprobado por el Pleno del XIV Congreso», 2015.
- ↑ Gran Enciclopedia Aragonesa. «Partido Aragonés (PAR)». Arxivat de l'original el 2018-09-15. [Consulta: 24 maig 2012].
- ↑ «El PAR pretén denominar 'aragonès' al català de la Franja». AVUI, 28-10-2009. [Consulta: 23 maig 2010].
- ↑ Portillo, Javier «Javier Lambán es elegido presidente de Aragón y gobernará con otros tres partidos» (en castellà). El País [Madrid], 31-07-2019. ISSN: 1134-6582.
- 1 2 «El juez da la razón a de Pedro y obliga a repetir el Congreso del PAR de 2021» (en castellà). Diario de Zaragoza, 05-02-2025. [Consulta: 30 agost 2026].
- ↑ Carnicero, Laura. «La moción triunfa y expulsa a Aliaga de la presidencia del PAR» (en castellà). El Periódico de Aragon, 11 febrer 2023. [Consulta: 9 febrer 2026].
- ↑ Escudero, Emilio V. «Azcón es investido en Aragón con los votos de Vox y el PAR tras un debate bronco» (en castellà). ABC, 11-08-2023. [Consulta: 23 desembre 2025].
- ↑ López, Víctor. «CHA logra un gran resultado al duplicar sus diputados mientras el PAR desaparece» (en castellà). Público, 8 febrer 2026. [Consulta: 9 febrer 2026].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Partit Aragonès - Lloc web oficial (castellà)
| Partits representats a les Corts (67) |   | |
|---|---|---|
| Partits representats al Congrés dels Diputats (48) | ||
| Històrics: |
| |
Vegeu el Portal:Aragó | ||
| Partits representats al Congrés dels Diputats (350) | .svg) | |
|---|---|---|
| Partits representats al Senat d'Espanya (265) | ||
| Partits representats als Parlaments autonòmics | ||
| Partits representats al Parlament Europeu (61) |
| |
| Partits sense representació parlamentària | ||
| Partits històrics desapareguts |
| |
