Vés al contingut

Sanna Marin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSanna Marin
Imatge
(2023) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fi) Sanna Mirella Marin Modifica el valor a Wikidata
16 novembre 1985 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Hèlsinki (Finlàndia) Modifica el valor a Wikidata
Líder de partit polític Partit Socialdemòcrata de Finlàndia
23 agost 2020 – 1r setembre 2023
← Antti Rinne – Antti Lindtman →
67a Primera ministra de Finlàndia
10 desembre 2019 – 20 juny 2023
← Antti Rinne – Petteri Orpo →
Membre del gabinet: govern Sanna Marin
Ministra de Transport i Comunicacions
6 juny 2019 – 10 desembre 2019
← Anu Vehviläinen – Timo Harakka →
Diputada al Parlament de Finlàndia
17 abril 2019 – 12 setembre 2023

Circumscripció electoral: Pirkanmaa
Diputada al Parlament de Finlàndia
22 abril 2015 –

Circumscripció electoral: Pirkanmaa
Regidora finlandesa
2012 – 2015
Dades personals
ResidènciaKaleva (2007–)
Espoo
Tampere
Pirkkala Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Tampere - ciència de l'administració pública (2007–2017)
Suupanniityn koulu
Pirkkalan yhteislukio Silmu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica, administració local i socialdemocràcia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Tampere
Hèlsinki Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorTony Blair Institute for Global Change (2023–) Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialdemòcrata de Finlàndia Modifica el valor a Wikidata
Participà en
16 gener 2023Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2023
20 gener 2020Trobada Anual del Fòrum Econòmic Mundial de 2020 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMarkus Räikkönen (2020–2023), divorci Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm4685454 TMDB (persona): 2022733 Musicbrainz: 4a4dd9d6-3ec9-4990-9ba9-f041831ce967 Goodreads (autor): 50909947
Facebook: MarinSanna X: MarinSanna Instagram: sannamarin Threads: sannamarin Modifica el valor a Wikidata

Sanna Mirella Marin (Hèlsinki, 16 de novembre de 1985) és una política finlandesa, que va exercir de primera ministra de Finlàndia des de desembre del 2019 fins al 6 d'abril del 2023, moment en què va dimitir un cop el seu partit va quedar tercer en les eleccions legislatives, mantenint-se en funcions fins a la formació del nou govern.[1] Militant del Partit Socialdemòcrata de Finlàndia, forma part com diputada del Parlament de Finlàndia des de 2015 i va ocupar el càrrec de ministra de Transport i Comunicacions entre el juny i el desembre de 2019.[2] El setembre de 2023 va celebrar un congrés per deixar les regnes del seu partit a Antti Lindtman.

Després que Antti Rinne deixés el càrrec de primer ministre de Finlàndia, els socialdemòcrates la van seleccionar el 8 de desembre de 2019 com a candidata a rellevar-lo.[3][4] Dos dies més tard, amb trenta-quatre anys, va esdevenir la persona més jove del món que ha estat primera ministra d'un país (per davant de l'ucraïnès Oleksiy Honcharuk, de trenta-cinc anys, i de la neozelandesa Jacinda Ardern, de trenta-nou), així com la persona més jove que ha exercit mai el càrrec de primera ministra de Finlàndia.[5][6]

Trajectòria

[modifica]

Nascuda a Hèlsinki, va viure a Espoo i a Pirkkala abans de traslladar-se a Tampere.[7] Els seus pares es van separar quan era molt jove; la família es va veure obligada a enfrontar-se a problemes econòmics mentre que el seu pare, Lauri Marin,[8] patia d'alcoholisme. Després que els seus pares biològics se separessin, va ser criada per la seva mare i la dona amb qui formava parella.[9][10][11]

L'any 2012 es va graduar en Ciències Administratives a la Universitat de Tampere.[12] Aquell mateix any fou escollida regidora a l'Ajuntament de Tampere.[13] Va presidir el Consell Municipal de Tampere entre 2013 i 2017. En acabat, l'any 2017 fou reelegida regidora a l'Ajuntament.[14] També va ser membre de l'Assemblea del Consell de la Regió de Tampere.[12]

L'any 2014 va ser elegida vicepresidenta del Partit Socialdemòcrata de Finlàndia.[12] L'any 2015 va guanyar l'escó del districte electoral de la Regió de Tampere i va ser diputada al Parlament de Finlàndia.[15] Quatre anys més tard, va ser reelegida diputada.[16] El 6 de juny de 2019 va ser nomenada ministra de Transport i Comunicacions de Finlàndia[6] i sis mesos després primera ministra de Finlàndia.

El 2 d'abril de 2023, Marin va reconèixer la derrota davant dels seus rivals de centredreta, la Coalició Nacional (PCN), liderada per Petteri Orpo, ja que el seu partit va quedar tercer a les eleccions parlamentàries finlandeses de 2023, darrere també del nacionalista Partit dels Finlandesos, liderats per Riikka Purra.[17][18] Tot i que el seu partit va caure al tercer lloc, encara va pujar en tres escons a les eleccions i va augmentar el seu percentatge de vot global.[17] Marin va ser reelegida amb una xifra rècord de 35.623 vots pel districte de Pirkanmaa.[19] El 5 d'abril, Marín va anunciar que renunciaria com a líder del Partit Socialdemòcrata en el següent congrés del partit.[20]

Un cop retirada de la primera línia política, es va incorporar a l'Institut Tony Blair per al Canvi Global, on entre altres tasques, inclou el donar suport a Ucraïna, que ha visita nombroses vegades tant per motius professionals com personals. El novembre de 2025 va publicar les seves memòries en el llibre Hope in Action (Scribner, novembre de 2025), on hi va descriure especialment la seva etapa política marcada especialment per la gestió de la pandèmia per COVID-19 i la invasió d'Ucraïna per part de Rússia.[21]

Vida personal

[modifica]

Marin és filla d'una família homoparental formada per dues dones.[5][6][22] Té una filla amb Markus Räikkönen,[23] de qui es va divorciar el maig del 2023 després de dinou anys de relació de parella.[24] Havien contret matrimoni l'agost del 2020.[25]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Finland’s PM Marin Submits Formal Resignation of Her Government» (en anglès). Bloomberg.com, 06-04-2023.
  2. ↑ Ortiz de Zárate, Roberto. «Sanna Marin» (en castellà). CIDOB. Barcelona Centre for International Affairs, 23 desembre 2019. [Consulta: 23 setembre 2020].
  3. ↑ «SDP on valinnut: Sanna Marinista tulee Suomen seuraava pääministeri – suora lähetys menossa, Yle seuraa hetki hetkeltä» (en finès). Yle.fi, 8 desembre 2019. [Consulta: 9 desembre 2019].
  4. ↑ «Finland's Social Democrats name Marin to be youngest ever prime minister» (en anglès). Reuters.com, 8 desembre 2019. [Consulta: 9 desembre 2019].
  5. 1 2 Henley, Jon «Finland anoints Sanna Marin, 34, as world's youngest serving prime minister» (en anglès). The Guardian, 09-12-2019 [Consulta: 10 desembre 2019].
  6. 1 2 3 Lavigne, Alice «Finlande : fille d'un couple de femmes lesbiennes, Sanna Marin devient la plus jeune Première ministre» (en francès). Komitid, 09-12-2019 [Consulta: 10 desembre 2019].
  7. ↑ «Kuka Sanna?» (en finès). SannaMarin.net. Arxivat de l'original el 2022-09-22. [Consulta: 10 gener 2017].
  8. ↑ «The father of Prime Minister Sanna Marini is dead» (en anglès). TellerReport.com, 2 juliol 2020. Arxivat de l'original el 2020-07-02. [Consulta: 2 juliol 2020].
  9. ↑ Greenall, Robert. «Sanna Marin: The rising star set to lead Finland's 5.5 million» (en anglès). BBC News, 9 desembre 2019. [Consulta: 9 desembre 2019].
  10. ↑ Burtsov, Petri; Heikkilä, Melissa. «Comrades, meet Finland's new PM» (en anglès). Politico.eu, 12 desembre 2019. [Consulta: 13 desembre 2019].
  11. ↑ Sandelius, Ninni. «Sanna Marin: "Juurettomuus pakottaa minut katsomaan tulevaan"» (en finès). Apu.fi, 01-01-2018. [Consulta: 17 octubre 2020].
  12. 1 2 3 «Sanna Marin» (en finès). Eduskunta.fi. [Consulta: 10 gener 2017].
  13. ↑ «Candidates elected Tampere» (en anglès). Tulospalvelu.vaalit.fi. [Consulta: 10 gener 2017].
  14. ↑ «Elected Tampere» (en anglès). Tulospalvelu.vaalit.fi. [Consulta: 3 juliol 2017].
  15. ↑ «Candidates elected» (en anglès). Tulospalvelu.vaalit.fi. [Consulta: 9 desembre 2019].
  16. ↑ «Valitut» (en finès). tulospalvelu.vaalit.fi. [Consulta: 3 desembre 2019].
  17. 1 2 Henley, Jon. «Sanna Marin suffers defeat in Finland election as SDP beaten into third place» (en anglès britànic). The Guardian, 3 abril 2023. [Consulta: 3 abril 2023].
  18. ↑ Erlanger, Steven. «Finland's Prime Minister Toppled in Tight Election» (en anglès). The New York Times, 3 abril 2023. [Consulta: 3 abril 2023].
  19. ↑ Hankaniemi, Anu Leena. «Sanna Marinin äänisaalis pääministerikauden jälkeen on poikkeuksellinen – vaalipiirinsä suurin ääniharava kautta aikojen» (en finès). Yle, 2 abril 2023. [Consulta: 4 abril 2023].
  20. ↑ Associated Press news wire «Outgoing Finnish leader Marin steps down as party leader» (en anglès). The Independent. Associated Press news wire, 5 abril 2023 [Consulta: 8 abril 2023].
  21. ↑ Nierenberg, Amelia «Dirigió Finlandia durante la covid y las amenazas rusas. Pero es famosa por un baile» (en castellà). The New York Times, 28-11-2025. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 13 abril 2026].
  22. ↑ «Uusi valtuuston puheenjohtaja jakoi nuorena Tamperelaista» (en finès). Tamperelainen.fi, 26 setembre 2013. Arxivat de l'original el 9 de desembre 2019. [Consulta: 9 desembre 2019].
  23. ↑ Matson-Mäkelä, Kirsi. «Kansanedustaja Sanna Marinille syntyi vauva» (en finès). Yle.fi, 31 gener 2019. [Consulta: 3 desembre 2019].
  24. ↑ «Finland prime minister divorces husband» (en anglès). Reuters, 10-05-2023.
  25. ↑ Cruse, Ellena. «Finnish Prime Minister Sanna Marin marries long-time love» (en anglès). Standard, 02-08-2020. [Consulta: 12 maig 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sanna_Marin&oldid=38673901»