Vés al contingut

Sant Onèsim

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSant Onèsim
Imatge
Pintura que representa la mort d'Onèsim, a partir del Menologi de Basili II (c. 1000 dC)
Biografia
Naixementsegle I dC Modifica el valor a Wikidata
Colosses Modifica el valor a Wikidata
Mort68 dC Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortlapidació Modifica el valor a Wikidata
Patriarca de Constantinoble
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprevere Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Sant Deixeble Onèsim
Bisbe de Bizanci
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
Església Ortodoxa Oriental
Luteranisme
FestivitatFebrer 15 o 16, o 22 de novembre (calendari gregorià), 28 de febrer (calendari Julià)

Sant Onèsim (grec antic: Ὀνήσιμος, Onéssimos, ‘útil’; Colosses, ? - Roma, c. 68 dC),[1] també anomenat Onèsim de Bizanci i el Sant Apòstol Onèsim en algunes Esglésies ortodoxes orientals, era un esclau de Filèmon de Colosses, un home de fe cristiana. Podria ser el mateix Onèsim citat per Ignasi d'Antioquia com a bisbe d'Efes.

A les Escriptures

[modifica]

El nom «Onèsim» apareix en dues epístoles del Nou Testament. A Colossencs［Col 4:9］ una persona amb aquest nom és identificada com a cristià que acompanya Tíquic a visitar els cristians a Colosses; cap altra cosa s'indica d'ell en aquest context. Bé pot ser l'Onèsim alliberat de l'Epístola a Filèmon.

L'Epístola a Filèmon fou escrita per Pau l'apòstol a l'esclau-amo Filèmon, relativa a un esclau fugitiu anomenat Onèsim. Aquest esclau va trobar el seu camí cap al lloc d'empresonament de Pau (molt probablement Roma o Cesarea)[2] per escapar del càstig per un robatori que es deia que havia comès.[3] Després d'escoltar l'Evangeli de Pau, Onèsim es va convertir al cristianisme. Pau, havent anteriorment convertit Filèmon al cristianisme, tractava de conciliar els dos escrivint la carta a Filèmon que avui hi ha al Nou Testament.[4] La carta diu:

« Et faig una súplica a favor d'Onèsim, el meu fill, que he engendrat en la fe estant a la presó. En altre temps ell et va ser inútil, però ara ens és ben útil a tu i a mi. Te'l torno a enviar, com si t'enviés el meu propi cor. M'hauria agradat de retenir-lo al meu costat, perquè em servís en lloc teu mentre sóc a la presó per causa de l'evangeli, però no he volgut fer res sense el teu consentiment: no desitjaria que fessis aquest favor per força, sinó de bon grat. Qui sap si Onèsim es va separar un moment de tu perquè ara el recobris per sempre! I no ja com un esclau, sinó molt més que això: com un germà estimat. Ho és moltíssim per a mi, però molt més ho ha de ser per a tu, tant humanament com en el Senyor. »
— Pau de Tars a Filèmon , Epístola a Filèmon Flm 1:10-16

A la tradició

[modifica]

Tot i que es posa en dubte per autoritats en la matèria com ara Joseph Fitzmyer,[5] pot ser el cas que aquest Onèsim sigui el mateix que fou consagrat com a bisbe pels Apòstols i que acceptà el tron episcopal a Efes[6] després de sant Timoteu. Durant el regnat de l'emperador romà Domicià i la persecució de Trajà, Onèsim fou empresonat a Roma i pot haver estat martiritzat per lapidació (tot i que altre fonts asseguren que fou decapitat).[7]

A la litúrgia

[modifica]

Onèsim és considerat com un sant per moltes denominacions cristianes. L'Església Luterana-Sínode de Missouri, el commemora a ell i a Filèmon el 15 de febrer.[8]

Les esglésies orientals recorden Onèsim el 15 de febrer i 22 de novembre.[9]

La commemoració tradicional occidental d'Onèsim és el 16 de febrer.[10] Però en l'edició de 2004 del Martirologi Romà, Onèsim apareix llistat el 15 de febrer, amb el nom en llatí Onésimi. Allà, se'l descriu com «[a] esclau fugitiu, a qui l'apòstol Pau va rebre en la fe de Crist mentre estava a la presó, pel que fa a ell com un fill de qui s'havia convertit en pare, com ell mateix va escriure a Filèmon, amo d'Onèsim».[11] La data es va designar a la «commemoració del beat Onèsim», el que indica que no és considerada com la data de la seva mort, i suggereix que el seu rang a l'Església Catòlica pot ser beat en comptes de sant.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Onesimus». patriarcat ecumènic de Constantinoble. [Consulta: 2 abril 2011].
  2. ↑ 'The Letter to Philemon', Joseph A. Fitzmyer S.J., paràgraf 5, pàgines 869-870 The New Jerome Biblical Commentary, 1989, Geoffrey Chapman
  3. ↑ «Saint Onesimus at SQPN website». Arxivat de l'original el 2006-12-24. [Consulta: 23 març 2015].
  4. ↑ Christian Bible: Philemon verses 19-16
  5. ↑ Fitzmyer paràgraf 4
  6. ↑ L'Epístola d'Ignasi als efesis
  7. ↑ «El Sant Apòstol Onèsim - Calendari ortodox serbi». Arxivat de l'original el 2011-09-28. [Consulta: 23 març 2015].
  8. ↑ Església Luterana-Sínode de Missouri. L'adoració lutuerana. Concordia Publishing House, 1982, actualitzat pel mateix Llibre del Servei Luterà de l'església. Concordia Publishing House, 2006.
  9. ↑ The Concise Oxford Dictionary of the Christian Church, Segona edició, E. A. Livingstone, 2000, Oxford University Press, p. 414.
  10. ↑ Livingstone (2000), p. 414
  11. ↑ Martyrologium Romanum, 2004, premsa del Vaticà (Typis Vaticanis), p. 150.

Enllaços externs

[modifica]
Precedit per:
Estaqui 		Bisbe de Bizanci
54–68 		Succeït per:
Policarp I
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sant_Onèsim&oldid=38901664»