Sent Milion
| Saint-Émilion | |||||
| |||||
| Tipus | municipi francès  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França metropolitana | ||||
| Regió | Nova Aquitània | ||||
| Departament | Gironda | ||||
| Districte | Districte de Liborna | ||||
| Cantó | Cantó de Liborna | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 1.608 (2023) (59,51 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Liborna unitat urbana de Liborna | ||||
| Superfície | 27,02 km² | ||||
| Banyat per | Dordonya | ||||
| Altitud | 23 m-3 m-107 m-42 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 33330 | ||||
| Lloc web | saint-emilion.org | ||||
.svg)
Sent Milion[1] (en francès Saint-Émilion) és un municipi francès del departament de la Gironda, a la regió de Nova Aquitània. Pertany a l'arrondissement de Liborna i a la Communauté de communes du Grand Saint-Émilionnais.[2]
La vila és el centre històric d'un destacat paisatge vitícola, on el conreu de la vinya, introduït en època romana, s'intensificà durant l'edat mitjana. La Jurisdicció de Saint-Émilion, formada per vuit municipis i amb una superfície de 7.847 hectàrees, fou inscrita el 1999 a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO com a paisatge cultural, segons els criteris (iii) i (iv).[3] El municipi dona nom també a l'appellation Saint-Émilion, reconeguda el 1936 i reservada exclusivament a vins negres.[4]
Geografia
[modifica]Sent Milion és situat a l'est del departament de la Gironda, dins l'arrondissement de Liborna, i forma part de la Communauté de communes du Grand Saint-Émilionnais.[2]
L'any 2023 el municipi tenia una densitat de 59,5 habitants per km².[5]
El municipi forma part del paisatge de la Jurisdicció de Saint-Émilion, un territori delimitat al sud per la Dordonya i al nord pel curs de la Barbanne. El relleu de la jurisdicció combina un altiplà, vessants, valls còncaves i una plana, en un paisatge fortament marcat pel conreu de la vinya.[3]
Història
[modifica]Orígens i edat mitjana
[modifica]La viticultura fou introduïda a la regió de Sent Milion en època romana i s'intensificà durant l'edat mitjana.[3]
A partir del segle XI, la situació del territori en la ruta de pelegrinatge cap a Santiago de Compostel·la afavorí la construcció d'esglésies, monestirs i hospicis. Al voltant de l'eremitori associat a sant Emilion es desenvolupà un centre religiós del qual formen part l'església monolítica, les catacumbes i la col·legiata.[3]
Durant el domini anglès d'Aquitània, Sent Milion adquirí un estatus jurisdiccional particular. Una carta concedida per Joan sense Terra l'any 1199 atorgà autonomia administrativa, judicial i financera a la vila i, posteriorment, a la seva jurisdicció amb la creació de la Jurade.[6]
De l'edat moderna a l'època contemporània
[modifica]Després de diversos canvis de domini durant la Guerra dels Cent Anys, Sent Milion quedà definitivament incorporat a la corona francesa el 1453. Tres anys més tard, Carles VII confirmà els privilegis que la vila havia rebut durant el període anglès.[7]
La vila patí novament durant les guerres de religió del segle XVI i, amb el temps, perdé pes regional davant de Liborna. Durant el segle XVIII es desmantellà una part de les seves fortificacions.[7]
La Revolució Francesa comportà la desaparició de l'antic ordre jurisdiccional i la supressió de la Jurade, i diversos edificis antics foren enderrocats o quedaren en ruïnes. La recuperació de Sent Milion s'accelerà a partir de mitjan segle XIX, impulsada especialment per la viticultura.[7]
Patrimoni
[modifica]Patrimoni religiós
[modifica]
Entre els principals monuments religiosos de Sent Milion destaca l'església monolítica, excavada a la roca calcària. El conjunt comprèn una nau i dos col·laterals de dimensions semblants i sis trams separats per grans pilars monolítics; unes catacumbes medievals són adjacents a la galeria d'accés a l'església.[8] L'església fou classificada com a monument històric el 1886 i el campanar ho fou el 1907.[9]
La vila conserva també la col·legiata de Saint-Émilion, conjunt religiós amb fases constructives principals dels segles XII i XVI. L'església col·legial i el claustre foren classificats com a monuments històrics l'any 1840.[10]
També formen part del patrimoni religiós de la vila l'ermitatge de sant Emilion, la capella de la Trinitat i les catacumbes.[11]
Patrimoni civil i fortificacions
[modifica]
Entre els principals elements civils de la vila destaca la Tour du Roy o Château du Roi, un donjon del segle XIII. Segons l'avaluació d'ICOMOS per a la inscripció de la jurisdicció al Patrimoni de la Humanitat, Lluís VIII de França n'inicià la construcció el 1224 i Enric III d'Anglaterra la completà el 1237.[7]
La vila conserva també diversos testimonis de la seva estructura urbana medieval. La Porte de la Cadène, construïda entre els segles XIII i XV, marcava antigament el límit entre la ciutat baixa i la ciutat alta i està associada a una casa d'entramat de fusta. El conjunt fou classificat com a monument històric el 1920.[12]
Un altre edifici notable és l'anomenat Palais Cardinal, integrat en el traçat de l'antiga muralla. Les restes conservades corresponen a una residència romànica amb fases constructives dels segles XII i XIV, tradicionalment vinculada a Gaillard de Lamothe, nebot del papa Climent V.[13]
Viticultura
[modifica]
La viticultura constitueix un dels elements definidors del territori de Sent Milion. L'appellation d'origine contrôlée Saint-Émilion, reconeguda el 1936, comprèn unes 5.500 hectàrees de vinya repartides entre nou municipis dels voltants de la vila i està reservada exclusivament a vins negres.[4]
El merlot és la varietat de raïm majoritària de l'appellation, acompanyada principalment del cabernet franc i, en menor proporció, del cabernet sauvignon. Els sòls del vignoble presenten una notable diversitat, amb sectors calcaris, argilosos, de graves i sorrencs.[4]
Segons l'Institut national de l'origine et de la qualité, el vignoble de Saint-Émilion és explotat per uns 650 viticultors i produeix de mitjana uns 230.000 hectolitres de vi negre, una part dels quals es comercialitza sota l'appellation Saint-Émilion grand cru.[4] Aquesta darrera appellation comparteix el territori de producció amb Saint-Émilion i es diferencia principalment per un rendiment inferior i un període d'envelliment més llarg.[14]
Jurisdicció de Saint-Émilion i Patrimoni de la Humanitat
[modifica]La Jurisdicció de Saint-Émilion fou inscrita l'any 1999 a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, segons els criteris (iii) i (iv). El bé protegit ocupa 7.847 hectàrees i disposa d'una zona tampó de 5.101 hectàrees.[3]
La jurisdicció és formada per vuit municipis i s'estén entre el riu Dordonya, al sud, i el curs de la Barbanne, al nord. El territori combina un altiplà, vessants, valls còncaves i una plana, en un paisatge dominat pel conreu de la vinya.[3]
La UNESCO considera la jurisdicció un exemple excepcional de paisatge vitícola històric que ha conservat la seva activitat fins a l'actualitat. El seu valor deriva de la continuïtat de la viticultura i de la relació entre el paisatge, els nuclis de població i el patrimoni construït.[3]
La inscripció reconeix, d'una banda, la pervivència d'un paisatge vitícola històric —criteri (iii)— i, de l'altra, el caràcter excepcional de la intensificació del conreu de la vinya en un territori històric clarament delimitat —criteri (iv).[3]
Demografia
[modifica]Sent Milion tenia 1.608 habitants l'any 2023, amb una densitat de 59,5 habitants per km².[5]
Entre 2017 i 2023 la població disminuí a un ritme mitjà anual del 2,5%. Aquesta evolució s'explica principalment per un saldo aparent d'entrades i sortides negatiu, del 2,3% anual, mentre que el saldo natural representà una disminució del 0,2% anual.[5]
Administració
[modifica]L'any 2026 l'alcalde de Sent Milion era Bernard Lauret, que exercia també la presidència de la Communauté de communes du Grand Saint-Émilionnais.[15]
El consell municipal de 2026 és format per l'alcalde, quatre tinents d'alcalde, regidors delegats i regidors municipals, entre els quals tres regidors de l'oposició.[15]
Referències
[modifica]- ↑ «Sent Milion». ésAdir. [Consulta: 24 agost 2026].
- 1 2 «Commune de Saint-Émilion» (en francès). Institut national de la statistique et des études économiques. [Consulta: 24 agost 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 «Jurisdiction of Saint-Emilion» (en anglès). UNESCO World Heritage Centre. [Consulta: 24 agost 2026].
- 1 2 3 4 «Saint-Emilion» (en francès). Institut national de l'origine et de la qualité. [Consulta: 24 agost 2026].
- 1 2 3 «Comparateur de territoires. Commune de Saint-Émilion (33394)» (en francès). Institut national de la statistique et des études économiques, 6 agost 2026. [Consulta: 24 agost 2026].
- ↑ «Journées du patrimoine 2018» (en francès). Mairie de Saint-Émilion. [Consulta: 24 agost 2026].
- 1 2 3 4 «La Juridiction de Saint-Emilion (France), no 932 — Évaluation de l'ICOMOS» (en francès). ICOMOS. [Consulta: 24 agost 2026].
- ↑ «Procès-verbal de la séance du Conseil municipal du 14 novembre 2018» (en francès). Mairie de Saint-Émilion. [Consulta: 24 agost 2026].
- ↑ «Église souterraine monolithe (ancienne église paroissiale Saint-Emilion)» (en francès). Ministère de la Culture. [Consulta: 24 agost 2026].
- ↑ «Église collégiale Saint-Emilion» (en francès). Ministère de la Culture. [Consulta: 24 agost 2026].
- ↑ «Le patrimoine» (en francès). Mairie de Saint-Émilion. [Consulta: 24 agost 2026].
- ↑ «Porte, dite de la Cadène, et maison à pans de bois attenante» (en francès). Ministère de la Culture. [Consulta: 24 agost 2026].
- ↑ «Ancien Palais des Archevêques ou Palais Cardinal» (en francès). Ministère de la Culture. [Consulta: 24 agost 2026].
- ↑ «Saint-Emilion grand cru Grand cru classé» (en francès). Institut national de l'origine et de la qualité. [Consulta: 24 agost 2026].
- 1 2 «Conseil municipal 2026» (en francès). Mairie de Saint-Émilion. [Consulta: 24 agost 2026].
.svg){kind=small}
