Unió Esportiva Lleida
| Dades | |||
|---|---|---|---|
| Tipus | club de futbol | ||
| Creació | 1939 | ||
| Data de dissolució o abolició | 2011 | ||
| Activitat | |||
| Esport | futbol | ||
| Lliga | Segona Divisió B[1] | ||
| Instal·lació esportiva | Camp d'Esports: Lleida . 15.000 | ||
| Governança corporativa | |||
| Seu | |||
| Presidència | |||
| Entrenador principal | |||
| Altres | |||
| Color | blau, blanc | ||
| Equipament esportiu | |||
|
| |||
| Lloc web | unioesportivalleida.net | ||
La Unió Esportiva Lleida va ser el club de futbol més representatiu de la capital del Segrià i un dels equips històrics del futbol català. Després d'estar en Llei Concursal, el club va entrar en procés de liquidació. D'ençà del 2011, el club hereu de la UE Lleida és el Lleida Club de Futbol.[2]
Precedents històrics
[modifica]Els primers clubs de la ciutat
[modifica]A la ciutat de Lleida l'introductor del futbol fou cap a l'any 1910 el comerciant barceloní d'origen basc, Manuel Azoz. Els primers clubs dels quals es té constància foren el Montserrat (1913), del Col·legi Maristes, i el Football Club Lleida (1914), que disputà els seus partits al Pla d'en Gardeny. El 1915 nasqué l'Associació Cultural Lleidatana i el 1917 el Club Colonial i l'Athlètic Metalúrgic. Tots tres disputaven els seus partits al Camp de Mart.
El 1918 vegué la llum el que seria el club més destacat durant els anys 1920 a la ciutat, el Futbol Club Joventut Republicana que es dissolgué el 1927 a causa dels problemes econòmics que suposava el professionalisme. L'equip creà el 1919 el Camp d'Esports, unes instal·lacions que van ser modèliques a l'època i que després han aprofitat la resta de clubs de la ciutat.
També als anys 1920 es fundà el Dependents FC, fundat el 1922, d'inspiració gremial i de vida breu; el CE Lleidatà, club obrerista format per membres de l'antic Athlètic Metalúrgic i que jugava al Camp de Mart, abans de traslladar-se a Pardinyes; el Futbol Club Lleida (1923), creat pels mateixos fundadors de la Penya Deportiva Salvat i pròxims a la Lliga Regionalista, jugant els seus partits a Cappont, al camí vell d'Albatàrrec; i el 1924 nasqué l'AE Lleida Calaveres, de la secció local del CADCI a Lleida, l'equip de la gent benestant de la ciutat i que desaparegué el 1939, jugant amb samarreta blanca amb una franja diagonal negra i pantaló negre.[3]
Altres equips lleidatans de menor importància foren el CF Ilerda, el Núria, l'Sporting, l'Atlètic i l'AEM, fundat el 1925.[4] El 1930, el FC Lleida desaparegué i en el seu lloc Joan Solé funda el Centre d'Esports de Lleida, un club poliesportiu del qual més endavant s'independitzaria el Club Esportiu Joventut, desaparegut el 1935.[5][6]
La Unió Esportiva Lleida
[modifica]Fundació i inicis
[modifica]En acabar la Guerra Civil espanyola, el futbol lleidatà inicia una reorganització. El 1939, elements de l'AE Lleida Calaveres, el Lleida Sport Club i l'AEM fundaren el Lérida Balompié. El primer partit fou un amistós contra el Borges Blanques i els dos primers gols els marcà Francisco Pirla, amb un resultat final de 4 a 1. L'equip experimentà una gran progressió i en quatre temporades puja de 2a regional fins a tercera. El Lleida Balompié es va proclamar campió de la segona catalana ordinària amb 8 victòries i 2 derrotes, i va ser el primer gran títol que aconseguí el club blau. A l'eliminatòria d'ascens a segona regional preferent el Lleida Balompié va perdre contra l'Olot per 5 a 1. Al grup C de la lliga catalana els del Segrià van aconseguir la segona plaça, per darrere del Gimnàstic de Tarragona. Aquests van ser els inicis de la rivalitat entre aquestes dues entitats. Ja el 1944 l'AEM se separar del Balompié. D'altra banda, anteriorment, el 1941 els militars vencedors de la guerra formaren el CD Leridano. La rivalitat entre els dos equips fou forta. Mentre que el Lleida Balompié tenia més socis i millor plantilla, el CD Leridano disposava de més diners i del Camp d'Esports. Finalment, el 9 de març de 1947 ambdós clubs es fusionaran per a esdevenir la Unió Esportiva Lleida, que mantindria la samarreta blava i els pantalons blancs del Lleida Balompié. En fou primer president Eduard Estadella Botha.
Des del 1939 al 1943 el club jugà a categories regionals. Posteriorment, passa sis temporades a Tercera, el 1949 aconseguí l'ascens a Segona divisió i l'any següent a Primera on jugà la temporada 1950-51 en la qual no pogué mantenir la categoria.[7]
Anys 1990 i desaparició
[modifica]En la dècada del 1990 el Lleida va tornar a estar una temporada entre els grans a Primera divisió. Fou la 1993-94 en la qual es va remodelar i ampliar el Camp d'Esports i la UE Lleida va aconseguir triomfs històrics davant del Futbol Club Barcelona al Camp Nou per 0-1[8] i davant del Reial Madrid Club de Futbol per 2-1 al Camp d'Esports.[9] El Barça seria el campió, però la UE Lleida tornaria a perdre la categoria. Des d'aleshores es va mantindre entre la Segona divisió i la Segona divisió B. Tanmateix, l'any 2011 el club entrà en crisi, passant primer per la Llei Concursal i posteriorment entrà en un procés de liquidació. El jutjat mercantil atorgà la unitat productiva (els drets federatius per a jugar a la categoria corresponent) de la UE Lleida a Annabel Junyent, qui havia d'aportar 70.000 euros per fer-se càrrec del club.[10] Junyent va inscriure al Registre Mercantil un nou club anomenat Lleida 1939.[11] Finalment, però, l'aval de Junyent fou insuficient i el jutge decidí atorgar la unitat productiva del club a Sisco Pujol, president de l'EFAC Almacelles, qui havia quedat segon en la subhasta del club amb 68.000 euros i un aval 200.000 per tres temporades.[12] El nou club fou inscrit amb la denominació de Club Lleida Esportiu, disputant la seva primera temporada a la Segona divisió espanyola de futbol B utilitzant la plaça de la Unió Esportiva Lleida.
|
1939-1952
|
1952-1976
|
1976-1985
|
1985-2011
|
Palmarès
[modifica]- 1 cop campió de Segona divisió (1992-93)
- 2 cops campió de Segona divisió B (1989-90, 2003-04)
- 1 cop campió de Tercera divisió (1948-49)
Temporades
[modifica]La UE Lleida va militar 2 temporades a Primera divisió, 24 a Segona, 19 a Segona B i 18 vegades a Tercera divisió.[14]

Lérida Balompié
- 1943-44: 3a Divisió 9è
- 1944-45: 3a Divisió 9è
- 1945-46: 3a Divisió 10è
- 1946-47: 3a Divisió 3r
UE Lleida
|
|
|
|
|
|
|
|
Entrenadors notables
[modifica]Jugadors notables
[modifica]Jugadors amb més partits disputats per dècada:[16]
| 1950-1960 |
| 1960-1970 |
| 1980-1990 |
| 1990-2000 |
| 2000-2010 |
Himne
[modifica]Un pas endavant (repic de mans)
quan surten al camp (repic de mans)
jugadors i afició senten els colors,
la senyera i la sardana ajunten cors.
Un crit fort al vent (repic de mans),
Segre i sentiment (repic de mans).
Les banderes blaves són la força de la unió
i la grada esclata amb passió.
Som del Lleida, visca el Lleida
ho cridem amb il·lusió.
Som del Lleida, visca el Lleida
cantem gols amb emoció.
Som del Lleida, visca el Lleida
sempre et volem campió.
Perdi o guanyi animarem
perdi o guanyi exclamarem:
El Lleida, el Lleida és el millor!
Un revolt al sol (repic de mans)
quan marquem un gol (repic de mans)
jugadors i afició senten els colors,
la senyera i el Segrià ajunten els cors.
Blau al firmament (repic de mans)
i un aplaudiment. (repic de mans)
Som la Terra Ferma, l'orgull de la nació
i la gent esclata amb passió.
Som del Lleida, visca el Lleida
ho cridem amb il·lusió.
Som del Lleida, visca el Lleida
cantem gols amb emoció.
Som del Lleida, visca el Lleida
sempre et volem campió.
Perdi o guanyi animarem
perdi o guanyi exclamarem:
El Lleida, el Lleida és el millor!
(compost per Jordi Gonzalvo el 1986)[17]
Referències
[modifica]- 1 2 3 Aquestes dades corresponen a la darrera temporada de la vida del club, la 2010-11.
- ↑ Miranda, José Carlos. «La història del Lleida: el Lérida Balompié, la Unión Deportiva Lérida i la Unió Esportiva Lleida van aconseguir un total d'onze ascensos». Segre, 15-06-2026. [Consulta: 1r setembre 2026].
- ↑ «El Lleida Esportiu recordarà els Calaveres en la nova segona equipació». 7accents.cat, 06-07-2015. [Consulta: 7 maig 2016].
- ↑ «Història». Arxivat de l'original el 2020-08-24. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «La prehistòria». Mundo Deportivo. [Consulta: 20 gener 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Club de Futbol Lleida». Gran Enciclopèdia Catalana. Arxivat de l'original el 2014-03-09. [Consulta: 20 gener 2014].
- ↑ «Edición del Thursday 22 August 1968, Página 10 - Hemeroteca - MundoDeportivo.com». Arxivat de l'original el 2017-12-30. [Consulta: 29 desembre 2017].
- ↑ de Juan, Sergi. «30 años de la enorme hazaña de la UE Lleida en el Camp Nou» (en castellà). As, 22-11-2023. [Consulta: 1r setembre 2026].
- ↑ «Una enorme bronca en Lleida provocó su salida del Madrid» (en castellà). As, 24-12-2005. [Consulta: 1r setembre 2026].
- ↑ «Annabel Junyent és la nova propietària de la Unió Esportiva Lleida». ccma.cat. Arxivat de l'original el 2017-10-31. [Consulta: 29 desembre 2017].
- ↑ «Annabel Junyent inscribe al nuevo Lleida 1939». Mundo Deportivo. Arxivat de l'original el 2011-08-15 [Consulta: 21 agost 2011].
- ↑ «El jutge deixa Anabel Junyent sense la propietat productiva del Lleida i intenta salvar la Segona B». Ara. Arxivat de l'original el 2017-12-30 [Consulta: 29 desembre 2017].
- ↑ «Unió Esportiva Lleida». La Futbolteca. Arxivat de l'original el 2020-09-19. [Consulta: 20 maig 2012].
- 1 2 «Renovació Forum - Suport Web» (en anglès). LoLleida.com. Arxivat de l'original el 2017-12-30 [Consulta: 29 desembre 2017].
- ↑ Miranda, José Carlos. «Mario Duran, el president». Segre, 12-11-2025. [Consulta: 1r setembre 2026].
- ↑ «Llista jugadors». BDFutbol. Arxivat de l'original el 2017-08-17. [Consulta: 17 febrer 2016].
- ↑ Monge, José Carlos. «Lleida, la meua segona llar». Segre, 16-12-2025. [Consulta: 1r setembre 2026].
