Èpsilon de Capricorn
.svg){kind=small}
Èpsilon de Capricorn (ε Capricorni) és un estel a la constel·lació de Capricorn de magnitud aparent +4,50.[1] Ocasionalment és coneguda amb el nom de Castra, «campament militar» en llatí.[2] S'hi troba, d'acord a la nova reducció de les dades de paral·laxi d'Hipparcos, a 1.055 anys llum de distància del sistema solar.
Èpsilon de Capricorn és un estel blanc-blavós de la seqüència principal de tipus espectral B3V:p que, igual que el nostre Sol, obté la seva energia a partir de la fusió nuclear de l'hidrogen.[1] La seva superfície té una temperatura d'aproximadament 19.350 K —mesura afectada per l'enfosquiment gravitatori— i llueix amb una lluminositat 2.750 vegades major que la lluminositat solar.[3][4] Gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació igual o superior a 203 ± 8 km/s.[5] Mostra una metal·licitat equiparable a la solar ([Fe/H] = -0,08).[6] Considerablement més massiva que el Sol, s'estima que té una massa entre 7,0 i 8,8 masses solars.[4][7] La seva edat és de 27,5 ± 4,2 milions d'anys.[7] Èpsilon Capricorni un «estel amb embolcall» —com φ Persei o 48 Librae—, envoltada per un anell o embolcall gasós.[8] És una variable Gamma Cassiopeiae la lluentor de la qual fluctua entre magnitud +4,48 i +4,72.[9] Així mateix, hom pensa que és un estel binari; l'estel acompanyant està separat visualment només 0,005 segons d'arc respecte a l'estel principal.[10]
Referències
[modifica]- 1 2 «Eps Capricorni» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ Castra (The Fixed Stars)
- ↑ Frémat, Y.; Zorec, J.; Hubert, A.-M.; Floquet, M. «Effects of gravitational darkening on the determination of fundamental parameters in fast-rotating B-type stars». Astronomy and Astrophysics, 440, 1, 2005. p. 305-320 (Taula consultada en CDS).
- 1 2 Levenhagen, R. S.; Leister, N. V. «Spectroscopic analysis of southern B and Be stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 371, 1, 2006. p. 252-262.
- ↑ Huang, W.; Gies, D. R. «Stellar Rotation in Field and Cluster B Stars». The Astrophysical Journal, 683, 2, 2008. p. 1045-1051.
- ↑ Wu, Yue; Singh, H. P.; Prugniel, P.; Gupta, R.; Koleva, M. «Coudé-feed stellar spectral library - atmospheric parameters». Astronomy and Astrophysics, 525, 2011. A71.
- 1 2 Tetzlaff, N.; Neuhäuser, R.; Hohle, M. M. «A catalogue of young runaway Hipparcos stars within 3 kpc from the Sun». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 410, 1, 2011. p. 190-200.
- ↑ Rivinius, Th.; Štefl, S.; Baade, D. «Bright Be-shell stars». Astronomy and Astrophysics, 459, 1, 2006. p. 137-145.
- ↑ «Epsilon Capricorni» (en anglès). VizieR - Catàleg General d'Estrelles Variables. [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2, 2008. p. 869-879.
