Carabassa
 Carabassa | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Espècie a Viquiespècies | |
 Multimèdia a Commons | |
| Taxonomia | |
| Espècie | Cucurbita |
| Regne | planta |
 | |
La carabassa o carbassa és el fruit de les diferents espècies del gènere Cucurbita, una planta herbàcia anual oriünda d'Amèrica. En l'actualitat és també conreada extensament arreu d'Europa i s'usa en l'alimentació de les persones i en la del bestiar.
Dites populars
[modifica | modifica el codi]
.jpg)
- Bordó i carabassa donen vida regalada.[1]
- Carbassa senyalada, carbassa morta.[2]
- (var.) Les carbasses, si es senyalen, es moren.[2]
- Carbassa senyalada, carbassa neulada.[1]
- De carabassa, amb poca n'hi ha massa.[3](or., val.)
- Carbassa, amb poca n'hi ha massa.[4]
- Casar-se lluny de casa és beure amb carbassa.[4]
- El festeig que dura massa sol acabar amb carabassa.[4]
- La carbassa embafa.[4]
- La carabassa embarassa.[1]
- La carbassa ni engreixa ni embarassa.[4]
- Les carabasses rai, la carabassera quedi.[4]
- Per Sant Bernabé has de sembrar les carabasses, si vols que vagin bé.[1]
- Qui amb donzella es casa, de vidre pren tassa, i qui es casa amb vídua beu amb carbassa.[4]
- Qui beu en carabassa ni veu si beu poc ni si beu massa.[1]
- Qui beu massa, té el cap de carabassa.[4]
- (var.) Qui en roba gasta massa, té el cap de carabassa.[3]
- (var.) Qui en vestits gasta massa té el cap de carabassa.[1]
- Qui menja carbassa queda sense pols.[4]
- Qui pensa que ja sap massa, el cap té de carabassa.[1]
- Qui riu massa té el cap de carabassa.[1]
- Qui sopa massa té el cap de carabassa.[1]
- Tot és carabassa, tant la llonga, la rodona i l'espanyola.[3]
- Tramuntana pallaresa porta la carabassa al darrere.[1]
- Tramuntana vertadera porta la carabassa al darrere.[1]
Dites relacionades amb altres aliments
[modifica | modifica el codi]Endevinalles
[modifica | modifica el codi]- Collita més grossa
de res més se'n fa.
Em cull el qui estima,
em té l'estudiant,
em té aquell que neda
i em té l'hortolà.[6]
- (var.) Collita més grossa
de res més es fa.
Em cull el que estima,
em té l'estudiant,
em té aquell que neda
i em té l'hortolà.[7]
- Em cull qui m’estima,
em té l’estudiant,
em té el que neda,
em té l’hortolà.[5]
- Fes-me com vulles
fins al maig no trauré les fulles.[5]
- He anat dins s’hort,
he trobat un homo mort,
l’he alçat dret
i li he tallat es xiulet.[5]
- Quan és xic és ell,
i quan és gros és ella.[5]
- De xicotet jo sóc mascle,
i femella de fadrí.
A vore si ho trobes hui![8]
- carabassa i carabassó
- ¿Què és allò
que quan és xic és masculí
i quan és gros és femení?[9]
- carabassó i carabassa
Frases fetes i locucions
[modifica | modifica el codi]
Es diu quan algú surt a parlar d'una cosa que no lliga gens amb el que deien abans.
- Obrar de capritx, sense aconsellar-se ni refrenar-se per ningú.
- Cap de carabassa.[3]
- Cap sense intel·ligència.
- Vol dir que en el menjar no es varia gens ni es surt del costum de sempre.
- Com ara plouen carabasses.[3]
- Es diu per manifestar que el que s'ha dit és mentida.
- Donar (o rebre o portar-se'n) carbassa.[10]
- Refús d'una persona a un pretendent/a.
- Estar tocat del bolet.
- Ésser inseparables.
- Nedar sense carbasses.[11]
- En una empresa, no necessitar ajut de ningú.
- No poder beure'n en carbassa.[11]
- Ésser excel·lent una cosa, ésser rara.
- Sortir carbassa.[11]
- Ésser un meló, sortir aigualit i insípid.
- Es diu quan algú intervé en la conversa fora de propòsit, dient coses que no lliguen gens amb les que s'han dit abans.
- Treure carbassa.[10]
- Suspendre un examen.
Referències
[modifica | modifica el codi]- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 Viladot-Puig, 2003.
- 1 2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Carabassa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 Parés i Puntas, 1999, p. 94-101.
- 1 2 3 4 5 Amades, 1982.
- ↑ Bassols, 1994.
- ↑ Castellví, 1956.
- ↑ Martí i Adell, 1991.
- ↑ Serra i Boldú, 1922.
- 1 2 «Carabassa». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 25 de juny de 2012]
- 1 2 3 4 «Carbassa». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 juny 2012].
Bibliografia
[modifica | modifica el codi]- Bassols, Maria Margarida. Endevinaller. València: Tres i Quatre, 1994 (L'Estel). ISBN 978-84-7502-376-2.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36).
- Viladot-Puig, Joan. El Refranyer de Joan Viladot (en català). Lleida: Pagès Editors, 2003 (Història. Monografies; 23). ISBN 9788497790741.
