descapitar
Aparéncia
Occitan
Etimologia
Del latin decapitare
Prononciacion
- /deskapiˈta/
Sillabas
- des|ca|pi|tar
Vèrb
descapitar
- Levar lo cap o la cima d'un objècte, de quicòm.
- Cada còp que sortissiá una bèba de son paquet, ziupa ! piuçava lo filtre entre lo det gròs e lo guinhaire e òp ! aquò getat a tres passes. Las descapitavas totas. «Fotuda planeta !», (Sèrgi Viaule), 2014
- Copar lo cap d’un animal.
- Quand se trachèt de voidar las lapinièras, a cada còp, d'un talh de la man darrèr lo copet, descapitava un conilh. «La venjança de N'isarn Cassanha», (Sèrgi Viaule), 2013
- Trencar, per castig, lo cap d’una persona amb una espasa, un destral sul plòt, o amb la guilhotina.
- Avián levada una armada fisada al duc de Montmorenci, lo governador de Tolosa. Aquò rai, lo duc èra estat lèu plegat, trapat, judicat e descapitat. «Los crocants de Roergue», (Ferran Delèris), 2000
- Eleminar los caps d'un grop per l'aflaquir.
- Naturalament, lo sénher comte de Noalhas se regaudiguèt d'aver ganhada son escomesa, valent a dire d'aver descapitat e avalit lo crocandatge abans l'arribada del prodèl. «Los crocants de Roergue», (Ferran Delèris), 2000
Sinonims
copar lo cap de quicòm
copar lo cap de qualqu’un
Sinonims
Traduccions
| Trencar lo cap per castig | |
|---|---|
| Copar lo cap d’un animal | |
|---|---|
| Levar lo cap de quicòm | |
|---|---|
| Eliminar los caps d’un grop | |
|---|---|